Paco Garcia, Gabinet Presidència Corts Valencianes
Estos dies hem vist com el Govern de l’Estat va desnortat i sense tindre clars els criteris socio-sanitaris en els que ha de fer-se la distribució dels 16.000 milions d’euros que han de rebre les Comunitats Autònomes per a la reconstrucció i pal·liar els efectes de la crisis sanitària. Joan Baldoví li ho ha explicat claret tant al president como a la ministra d’Hisenda, si les ajudes estan per rescatar persones, un dels primers criteris hauria de ser el poblacional i paral·lelament, el de major nombre de casos i manca de recursos. Però Sánchez novament s’ha equivocat d’aliats i ha pensat més en clau partidista electoral que en clau d’ajudar a les persones.
Hem d’impulsar una potent reconstrucció, i ho hem de fer des de la vessant social. No es pot quedar cap persona enrere. Des de la VicePresidència del Consell, Mónica Oltra, i des de la Conselleria d’Economia Sostenible, Rafa Climent, ho tenen clar, s’ha de seguir construint una xarxa robusta de protecciósocial, amb una fiscalitat verda, un model econòmic de proximitat, energèticament net i tindre un entramat productiu divers i ample.
Les mesures que es puguen prendre d’ara endavant no poden tornar a ser les que va emprar la dreta en 2008 amb un austericidi desmesurat i dolent que va conduir a que els mes poderosos ho foren mes i on l’escletxa social es feu més gran.
Sempre que hi ha una crisi, la força del treball es la primera en ressentir-se, les empreses minimitzen costos i les persones són el primer graó en caure. És ahi on cal actuar, en mantindré un espai social que garantitze als milers i milers de valencians i valencianes que no estan sols. Les ajudes que Economia ha fet a xicotetes empreses i autònoms, la tramitació ràpida dels ERTOs, la reorientació de la producció per donar resposta a les necessitats de la pandèmia en mascaretes, respiradors i altra material d’equipaments personals, la defensa del producte de proximitat i producció pròpia que ajude al manteniment del nostre teixit productiu, en són uns clars exemples del que cal fer.
Paral·lelament, des de la vessant social, cal incidir en la protecció de les persones que queden en situació de vulnerabilitat, amb un impuls de la Renta Valenciana d’Inclusió, les ajudes en PEIs a milers de famílies, la proposta feta de coordinar i gestionar des de la Comunitat l’Ingrés Mínim Vital, ampliar la protecció a la infància i als nostres majors, col·lectius que en temps de vaques flaques solen ser els col·lectius mes perjudicats.
Es temps de deixar enrere les estratègies partidistes que està fent el Govern central, dels tacticismes per aconseguir el grapat de vots per poder continuar prolongant l’Estat d’Alarma, encara que siga sumant als liberals que res comparteixen ideològicament i que ha teoritzat en contra de la sanitat pública o les prestacions a les persones mes necessitades. Cal centrar-se en cercar solucions reals en temps real. Ara toca posar les persones en l’eix de l’actuació política.