No es poden repetir errades

Paco Garcia Latorre, Gabinet Presidència Corts Valencianes

Segurament esta tercera onada de Covid-19 postvacances de Nadal és la que més ens ha colpejat.  No sols pel nombre de contagis que hem tingut i persones que ens han deixat, sinó perquè ha impregnat tot el territori valencià, des de les poblacions més menudes fins a les més poblades.

No es va fer cas quan alguna veu autoritzada des del Consell demanava prudència, trellat i mesures més contundents amb el clar objectiu de salvar vides, mentre hi havia qui sols pensava en salvar el Nadal a les grans superfícies, els ponts festius i els “Black fridays”. Estava clar que no s’havia après res del que suposava donar renda solta a la pandèmia, i crear nous focus de masses concentrades en ple hivern en locals tancats i centres comercials de gom a gom, amb normes un poc laxes i poc de control.

Ara, quasi un any després i tres onades per davant, tenim una experiència acumulada que ens ha de servir per no repetir errades. No es poden tornar a prendre les mateixes decisions que fa uns mesos, ni de lluny.

Les mesures severes adoptades a meitat de gener estan començant a donar els seus fruits, amb una baixada de contagis, però, amb una forta pressió assistencial latent en hospitals, tant en planta com en les UCIS. El perill invisible continua estant ahí fora.

Ja s’ha anunciat: s’han de prorrogar si cal un poc més les mesures de contenció, amb una desescalada (si pertoca) més gradual segons la tipologia i el sector afectat; i en cap cas tornar a pensar en res més que no siga salvar vides. No es pot pretendre que, ara en març o abril, quan vinga el bon oratge, es torne a obrir tot de bat a bat, com si no haguera passat res. 

La vacunació va lenta i no sabem si abans de l’estiu podrem comptar amb les dosis suficients per a tota la població valenciana, ja que al ritme que anem de subministrament -mig milió per trimestre- a la tardor no s’haurà vacunat ni el cinquanta per cent de la ciutadania valenciana.

Este fet ens mostra que novament estem sotmesos al poder de les grans farmacèutiques privades que controlen la Unió Europea, les de sempre, a les quals ens han imposat comprar la vacuna, mentre hi ha d’altres subministradores, igual o tan bones com les assignades, que ens podríen estar enviant dosis en quantia suficient per a tota la població, i segurament, amb millor preu.

Així que, si algun mandatari estava pensant que per a Sant Josep tot s’hi val, novament es va a equivocar i ens va situar en una onada més perillosa -i qui sap si més letal-, si en lloc de la soca original, comencen a entrar la soca britànica o la del Brasil. Per tant, cal anar sense presa, però sense pausa. Aplicant mesures científicament avalades, no per pressions de lobbies dels grans centres comercials, del joc o de l’oci, sinó per experts sanitaris i científics acreditats. Sols tenim una vida i no ens la podem jugar.