Repensem alternatives a la CV-35

Paco Garcia, portaveu Compromís Camp de Túria-La Serrania

Fa poques setmanes s’ha obert al trànsit per complet el tram del tercer carril de la CV-35 que va de La Pobla de Vallbona a Llíria. Una millora vial que sense dubtes deixa una autovia en òptimes condicions per al seu ús en una o dues dècades, al temps que catalitza nous assentaments de població en les ciutats de l’àrea metropolitana que tenim al Camp de Túria i que fan servir esta infraestructura per als seus desplaçaments.

L’autovia CV-35 s’ha convertit en el carrer major de part de l’Horta Nord, el Camp de Túria, i ara, amb la prolongació del doble carril fins a Losa del Obispo, també de La Serrania. Una arteria que entre setmana canalitza l’activitat comercial y professional, mentre els caps de setmana es converteix en l’autopista de l’oci de muntanya, residencial i dels recursos naturals.

Tot açò està molt be. És necessari començar a dissenyar actuacions que connecten el País Valencià més urbà i ple d’oportunitats, amb el País Valencia despoblat o buit que ens troben a les zones de l’interior, per a que, estos espais deprimits que sols s’utilitzen per a temps d’oci o treballs en perill d’extinció, s’òbriguen a nous mercats i oportunitats laborals i de negoci.

Quan parlem de noves vies de comunicació, segurament totes i tots pensem en carreteres, com hem vist ara amb la CV-35. On, quan es satura la via per la densitat acumulada de viatgers, es fa un nou carril i endavant. Però, el territori es finit i els corredors de comunicació van esgotant-se, ja que el creixement urbanístic va tancant-los i reduint-los.

Hem de pensar en noves alternatives que, per un costat apropen els territoris despoblats a la ciutadania, i per altre, crear nous corredors, no sols de transport, que ens permeten deixar un espai obert a futures generacions.

La mobilitat és important, i per tant, s’han de re pensar per a la CV-35 noves fórmules de  desplaçament que no siga sols amb el cotxe privat. El tren, la flota d’autobusos, les línies circulars entre les comarques de l’interior, compartir cotxe, la intermodalitat en el transport, etc.

Però, a part de la mobilitat, hem de pensar en alternatives que localitzen el treball, que no siga necessari fer desplaçaments, o almenys no massa desplaçaments, per poder dur endavant un negoci o activitat professional. Parlem dels corredors de comunicació, de trencar l’escletxa digital entre les zones urbanes i les rurals. Creant noves autopistes de la tecnologia que permeten igualar-nos i que res importe estar a un poble menut de 200 habitants, que en un de 200 mil.

L’esclat de la bombolla urbanística i la nova aposta per una racionalització del territori, son dos elements que ens han donat temps afegit per repensar alternatives als que vivim en el carrer major de la CV-35, i també als valencians i valencianes que viuen experiències semblants en altres territoris del nostre País. I si comencem a buscar-les conjuntament?