Julio Iglesias o Miquel Navarro

Robert Raga, alcalde de Riba-roja de Túria

“Quan sent la paraula cultura, tire mà a la pistola”. Es tracta d’una frase denigrant i grollera que la llegenda atribueix al militar Millán Astray, fundador de la Legió, procurador en Corts franquista i amic personal del dictador. Sens dubte, es tracta d’una afirmació incapaç de superar el filtre de qualsevol persona amb un mínim sentit comú que, no obstant això, nia encara en massa cervells de la dreta. A Riba-roja de Túria, hem viscut, els dies previs a la campanya electoral, algunes situacions que ens han traslladat en el temps a una època que créiem oblidada, certament.

Els fets estigmatitzen a pols a aquells que intenten acreditar una fulla de presentació impol·luta tacada a foc lent per la mentida, la falsedat i la hipocresia. És trist que encara hi haja gent que intente desacreditar a un dels nostres més insignes escultors i artistes valencians, Miquel Navarro, natural de Mislata i de renom internacional, però amb forts llaços familiars amb Riba-roja de Túria.

Amb un bagatge artístic prolífic en la seua composició i imbatible entre experts i estudiosos, Miquel Navarro ha exposat una de les seues obres en el Espai d’Art Contemporani (ECA) del Castell i, a més, des de l’ajuntament hem instal·lat una de les seues magnífiques escultures en una rotonda d’accés al municipi, dins del denominat Passeig de l’Art, que transcorre des del Molinet al camí dels Ànimes. No obstant això, el Partit Popular, la dreta de sempre, s’ha dedicat a denigrar l’obra i a parlar de despeses fastuoses de tan magna escultura. Més lluny de la realitat.

L’escultura ja va ser en el seu moment lloada pel Partit Popular de Rita Barberà que la volia per a València. A més, al municipi no ens ha costat ni un cèntim, gràcies als fons de Cooperació de la Generalitat Valenciana i la Diputació. Potser la dreta troba a faltar aquells fastos de l’estiu de l’any 2002, quan Julio Iglesias va oferir un concert a l’esplanada del riu per la “mòdica” xifra de 300.000 euros pagats pels seus amics els empresaris de manera “altruista”. El temps col·loca a cadascú en el seu lloc.Els seus gustos culturals romanen hieràtics.