23J: Ara, democràcia parlamentària

Paco Garcia Latorre, portaveu comarcal de Compromís

Diuen que la mentida te les cames curtes. I tant!! Ho hem vist en esta última campanya electoral, on el “trumpisme” volia agafar posicions en el tauler polític espanyol de ma de les forces dretanes, amb dades directament falses o mitges veritats. Però, una volta mes, la ciutadania ha reaccionat i el que molts pensaven estava fet i tancat, va i resulta que no ha sigut tan senzill com pareixia.

Es cert que les xifres resultants han reviscolat el bipartidisme, que el multipartidisme ha quedat minvat a l’hemicicle del Congrés, i que el blocs entre les forces que volen tornar a l’Espanya del blanc i negre, amb retallades, censures i retrocessos en drets i llibertats; i les que volen continuar en una Espanya de color i progrés, garantista de drets socials, laborals i econòmics aconseguits amb molt d’esforç la darrera dècada, han quedat mes nítids i clarificats.

Alguns que s’han presentat a estes Eleccions Generals encara no s’han adonat que estem en un sistema de “democràcia parlamentaria”, on els pares de la Constitució varen deixar clar que, tindre mes no significa ser el guanyador, sinó que els consensos i les majories son la suma de les voluntats dels participants, dels seus pobles i dels seus ciutadans, on totes les singularitats del territori espanyol compten. Segurament no s’adonen per què són hereus dels que en el 1978 s’oposaven a este sistema constitucional del que ens hem dotat. Que imperfecte o no, és el que tenim. O tal volta si s’adonen, però sols es aplicable quan els beneficia, no pas el contrari.

Per tant, és moment de dialogar, de consensuar, de ser generosos i de cercar acords de majories parlamentaries, que continuen assegurant que cap govern torne a la caverna de prohibir llibres, pel·lícules, espectacles, senyeres o qualsevol altra manifestació individual o col·lectiva. Ja que la ciutadania espanyola no volem tornar a l’ostracisme del NO-DO, ni a patriotismes estèrils, ni molt menys a tindre que lluitar per avanços que ja tenim assolits.

Al bloc de progres que te l’oportunitat de fer-ho possible, sols li demane trellat i realisme, centrar-se en la quotidianitat de les necessitats peremptòries, de lluita contra la pobresa, la desigualtat i les diferents formes de discriminació, deixant-se d’extremismes i debats filosòfics sense final. Conciliar les diferents realitats territorials, socials i econòmiques de l’Estat i fer de la diversitat i el diàleg factors que sumen i donen força.

Espanya ha dit clar que no es vol situar en l’onada involucionista d’altres països europeus veïns. Hi ha possibilitat de tornar a conjugar un projecte plural i inclusiu, de progrés i prosperitat, on totes i tots pogam viure i conviure,  gaudir d’un País que garantisca el benestar social i genere noves oportunitats de projectes vitals. Hi ha camí per recórrer i moltes fites per aconseguir. Que la democràcia parlamentària jugue el seu paper.