Negar l’evidència

Robert Raga, alcalde de Riba-roja de Túria

Mentre véiem aquelles espantoses i terribles imatges dels carrers de la bella i majestuosa ciutat de Saragossa negades com si d’una prolongació de l’Ebre es tractara, veïns i veïnes enfilats a la part alta d’uns vehicles arrossegats per la força de l’aigua i autobusos lliscant-se a la velocitat del raig per les rutes habituals, algun predicador “despistat” dels mitjans més acèrrims als postulats més conservadors i reaccionaris encara posava en dubte alguna cosa que ja ningú, a hores d’ara, pot defugir: el canvi climàtic és, cada vegada més, un company habitual en la nostra vida. No són ja exemples puntuals o aïllats. Ni molt menys. Són episodis que s’han endinsat en les nostres vides. Estius cada vegada més tòrrids i calorosos, incendis inabordables i impredictibles per als majors experts a apagar-los o la desaparició progressiva del nostre ecosistema són algunes de les conseqüències que es van assentant, lamentablement, en la nostra societat.

Mentre des d’algunes instàncies s’intenta lluitar amb totes les eines possibles a l’abast per a mitigar o contrarestar els efectes del canvi climàtic, hem de conjuminar esforços per a afrontar a un “enemic” sorgit de les cavernes: aquells que, malgrat l’evidència, es neguen a aplicar cap mena de mesura per a fer del nostre entorn un espai més amable, més verd i més sostenible.

L’arribada de formacions polítiques que reneguen dels postulats científics i advoquen per instaurar el seu “pensament únic” en les institucions suposa, com menys, un motiu de preocupació puix que “ajuda” enormement a la reculada del camí que portem caminat des de fa uns anys. Les mitjanes negres, la tebiesa i la moderació davant una deterioració evident del medi ambient ens fa pensar que, després d’aquesta extravagant postura, subjauen molts interessos bastards que anteposen els motius econòmics o empresarials abans que una raó ecològica l’interés de la qual és assegurar la supervivència de la nostra societat en uns paràmetres de lògica pura. Es tracta, principalment, d’alentir la velocitat empresa en algunes parts de la nostra vida perquè la realitat no ens atropelle en qualsevol moment. El repte és important, major del qual els escèptics creuen, per desgràcia. Ni les terribles imatges de Saragossa els fa entrar en raó. Viuen al marge de la societat, immiscits en el seu “raonament” il·lògic. I, a més, alguns informes coneguts en els últims dies no conviden a l’optimisme, per cert.

Un d’aqueixos estudis ens arribada des de Greenpeace en el qual alertava que alguns trajectes per a unir dues ciutats europees eren molt més barats amb avió que amb tren i, per tant, els ciutadans triaven el transport més econòmic a pesar que, en la pràctica, és el més “car” en termes ambientals, en producció i en generació d’emissions de diòxid de carboni i en impacte sobre l’entorn.

L’estudi de l’organització ecologista assenyalava que en 112 rutes entre ciutats europees hi havia 79 en les quals els vols eren més barats que el tren. Alguna cosa hem d’estar fent mal quan als ciutadans els donem a triar entre dues opcions i la més barata és la que major perjudici ambiental ocasionarem.

Des de les administracions públiques hem de lluitar, efectivament, per revertir la situació, com menys. Per exemple, a Riba-roja de Túria hem iniciat l’actual legislatura al mateix ritme que acabem l’anterior. Si cap, fins i tot, hem posat una marxa més al ritme que ja portàvem en el nostre objectiu per lluitar contra l’emergència climàtica que estem patint ja.

Els projectes Gènesis Túria amb la plantació de més de 80.000 arbres en la ribera d’un riu oblidat durant dècades, el projecte Guardian liderat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria al costat de Paterna de lluita contra el foc amb aigua residual reciclada en la Vallesa de Mandor o l’ordenança sobre la petjada de carboni que permet a les empreses desgravar-se per invertir en projectes de reducció d’emissions són alguns dels exemples del nostre full de ruta.

Està en joc molt més del que ens imaginem, malgrat els bastons a les rodes que els més retrògrads solen posar en el camí del progrés. Avisen-nos.