Nosaltres, els valencians

Nico Marco, regidor d’Esport i Salut de Llíria

No pretenc plagiar a l’insigne Fuster, sinó fer una xicoteta reflexió en este mes en què celebrem el 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, i també el 12, festa de tota Espanya.

Estem vivint temps procel·losos a molts nivells, especialment a nivell polític… Hi ha un bon grapat d’autonomies governades per la dreta i la ultradreta, (entre elles, malauradament, també la nostra). Governs que, tal volta no del tot de paraula però sí de fet, neguen evidències com la violència de gènere o el canvi climàtic! No sabem encara si hi haurà nou govern a Madrid o si haurem de tornar a les urnes en gener, però sí sabem que qui encapçala l’alternativa pel costat dret és un “moderat” a qui Oscar Puente no va dir cap falsedat en el seu contundent discurs, simplement li va ensenyar les vergonyes. (Un “moderat” que, per exemple, sent president de Galícia, va etzibar al parlament a una diputada del BNGa que estava molt necessitada!)

Per altra banda estan els bascs i els catalans que, com sempre, van a la seua, els uns disfrutant dels seus privilegis fiscals i els altres embarcats en desventures que començaren com a cortina de fum per no parlar de la corrupció i que han dut a tot el que han dut i ningú sap on pararan… (Dit siga de pas, tots els meus respectes als independentistes d’esquerres, sempre han sigut coherents, fins a la presó; i tots els meus dubtes envers la burgesia nacionalista que ha anat de mal en pitjor fins a estar liderada per un ninot de falla fugit de la cremà). Els madrilenys estan abduïts per la “llibertat cervesera”, els gallecs encara no s’han llevat de damunt el caciquisme del segle XX i els andalusos castiguen les errades del PSOE fins que òbriguen els ulls amb malifetes com la de Doñana.

Les autonomies on encara governa l’esquerra no són (dit amb tot el respecte) de les més importants, almenys des del punt de vista demogràfic i econòmic. Ben és cert que el PSC ha sigut fonamental per aguantar el tiró del populisme de dreta i ultradreta i no permetre el triomf total dels poders fàctics i mediàtics. Tanmateix, no és suficient. La situació és molt precària i necessitem algú més per aguantar els pròxims anys. Qui queda, doncs? Qui pot continuar “tirant del carro”? Nosaltres, els valencians!

Pot sonar molt pretensiós, atès qui governa hui al Palau de la Generalitat, però pense que ha estat un desgraciat accident que s’explica per les errades a l’esquerra del PSPV i per l’injust llistó del 5% en la llei electoral valenciana, quan la majoria d’autonomies ja el tenen per baix d’eixe mínim. Pense que en esta legislatura estem a temps de evitar una altra llarga travessia del desert, com la que tinguérem quan guanyà Zaplana. Pense que som claus els ajuntaments on encara governem les esquerres. Si treballem bé, crec que podem aconseguir “tirar del carro” i que retorne la racionalitat al govern de la Generalitat i no entre la ultradreta al govern d’Espanya.

Un bon exemple, tot i que pot sonar més pretensiós encara, és l’Ajuntament de Llíria. A banda de l’anècdota del sorpasso, (fàcilment explicable pel bon treball de Joanma Miguel i el relleu generacional al si del PSPV llirià), l’Ajuntament de Llíria (ben liderat per l’alcalde Joanma Miguel i el primer tinent d’alcalde Paco Gorrea, que intercanviaran els seus papers a la meitat de la legislatura) ens mostra com podem treballar les esquerres juntes per continuar fent polítiques socials, mediambientals, fiscals i d’igualtat justes. Cal deixar possibles partidismes i/o sectarismes a banda: som un sol govern i, actuant com a tal, serem perfectament capaços de donar eixe bon exemple!

Tots els espanyols ens trobem estos anys en eixa cruïlla en què hem de decidir si volem mirar endavant o cap a darrere, si volem avançar o retrocedir… Sincerament pense que qui pot tindre un paper fonamental en eixa decisió, qui pot liderar i marcar la diferència som nosaltres, els valencians i les valencianes. Fem-lo!