Paco Garcia Latorre, portaveu comarcal Compromís
Estos dies hem assistit a una nova presa de possessió del nou president de l’Estat. Unes sessions on hem escoltat dir vertaderes animalades i on s’han visualitzat els instints mes viscerals, retrògrades, antidemocràtics i que ja semblaven oblidats i encapsulats en el passat mes negre que va patir Espanya amb la dictadura franquista.
Però, la democràcia parlamentària espanyola te la grandesa de deixar a cadascú en el seu lloc. Al final les majories, que aglutinen la majoria social del nostre País, trien el President i conformen govern, així com tenen la llavor de legislar i dirigir les institucions, mentre que, els que no tenen la majoria (ni parlamentaria ni social), resten a l’oposició, en la també digna llavor de fiscalització.
España ja te nou President, legal i legítim, referendat pel Congrés del Diputats (on resideix la Sobirania Popular) i nomenant pel Cap de l’Estat. Tot dins la normalitat i l’afer democràtic del que ens vàrem dotar en acabar la transició. Pot ser alguns bròfecs d’ultradreta volien subvertir esta realitat alentint cops d’estat i alçaments militars, sense adonar-se que som una democràcia europea, moderna, consolidada, referent en molts aspectes, on estes forces i reclams feixistes no tenen cabuda,i per això la ciutadania els ha arraconat en el seient de l’oposició. Segur que continuen generant crispació, utilitzaran fins la sacietat la frase tan manida de “Espanya se rompe”. Però el sol, com ve passant els darrers 40 anys, eixirà cada dia i les mesures socials, econòmiques i laborals, les que fan millor la vida de les persones i ens ajuden a ser un poc mes feliços, continuaran aprovant-seper part del bloc progressista al Congrésdels Diputats i servint a la gran majoria del poble espanyol.
El soroll d’opereta abandonant hemicicles, els insults, les crides a la revolta en els carrers, les soflames contra les forces de seguretat que han fet el seu treball, i fins i tot contra el Rei, segurament no ens han deixat veure lo realment important, que són les propostes que s’han desgranat en el debat d’investidura i de les que depenen la vida de milions de persones.
Des de Sumar-Compromís es va deixar clar que l’Agenda Social anava a continuar sent l’eix on pivotarien totes les noves polítiques del Govern de Coalició Progressista: La reducció de la Jornada Laboral sense minva de sou, la millora de les pensions, la pujada novament del Salari Mínim Interprofessional, el manteniment dels imposts a les gran fortunes i rendes del capital, la millora dels serveis socials, la millora del finançament a les Comunitats Autònomes, el traspàs de noves competències, l’ampliació de l’educació en edat primerenca, la lluita contra el canvi climàtic i la restitució de relacions institucionals entre territoris. Estes són algunes de les claus per articular una Espanya Plurinacional i diversa, on des del consens, la paraula i l’acord polític s’han de vertebrar les accions de futur.
El camí no va a ser fàcil, ja no ho ha segut per arribar fins a este punt. Però l’adversitat i els posicionaments radicals de la dreta i extrema dreta, que els ha arraconat i deixat sols en el panorama polític, són la força que uneix, amalgama i impulsa el motor del canvi que conforma el bloc constitucional progressista. Com diu la famosa frase castellana: “Ladran, luego cabalgamos”.