En busca de la sala utopía

Abans de res donar-vos una gran abraçada a tots els lectors a modo de benvinguda amb tot l´amor, que desgraciadament no sobra en aquest món tan injust ; estrene un nou espai ací al diari de la nostra comarca, la idea es la de informar-vos de l´actualitat que ens envolta amb eixe toc àcid amb pincellades tragi-còmiques que son com la vida mateixa, una crua realitat que s´ha de lluitar cada dia sense ajudes mentre no tingues una conexió intergalàctica a les grans esferes, algo que ajuda una barbaritat per a desenvolupar tot el que a uno li ve en gana.

Bo, entrant en materia, vull dir-vos que el títol de la columna no es l´última entrega de la saga d´Indiana Jones, la trilogía amb la que ens va deleitar el gran director George Lucas, NO!!!. Estic parlant de gent que viu molt prop de nosaltres, en la nostra terreta, gent que te molt que dir i que fer al món de la música en directe.

Sí, la música en directe, perquè hui li toca a ella, ella es la reina, eixa gran oblidada per aquestes terres, tan sols ens hem preocupat de fer que cresca l´economia “d´uns pocs”, currant tots com a “cabrons” per a deixar com a herència als fills, una col.lecció de hipoteques, sense vore que hi han coses a la vida que valen la pena de veres encara que no hi hagen tants diners a guanyar, ni et donen tant prestigi.

Parlem de donar suport a qui te algo que dir a la música, encara que no siga una jove estrela de C9, o el fill de l´amo pels concerts de la dipu, o un músic adinerat que no necessita ajudes perquè va sobrat d´equip i de lloc per assatjar i donar concerts… NO!!!. Parle de gent corrent que va nadant contracorrent pel riu de l´interés, gent que necessita un lloc de trovada i de treball per a deixar córrer tota la seua imaginació i creació musical, concentrant tota la seua energia per a fabricar ilusions i representar-les davant del respetable públic, que es mereix la millor varietat i qualitat possibles.

No vaig a clavar-me, de moment, en els municipis que tenint un nombre gran de habitants no te els serveis mínims, com per exemple; hi ha serveis mèdics que s´han quedat molt curts ja, hi ha ciutats esportives deixades de la mà de déu, parcs on els nostres xiquets no poden jugar perquè no tenen ni un pam habilitat per al joc, i per supost on ens duu tot açò?, a demanar?, perquè?, perquè crec que tenim dret a tenir:

 

Un espai on la gent desenvolupe la seua ment

Per ventura, no voleu que pensem? No puc ni pense nadar pel riu brut…

Vaig en busca de la sala utopia de cada poble nostre… On està?, és al teu poble?, trobarem a Wally?.

Isquem al carrer, cridem, pataletjem, lluitem per lo nostre, que no ens callen per pocs que siguem.

Visquen les actuacions en directe i Visca aquell que segueix al seu cor sense fer cas al guió que  li volen impossar per tots els mitjans.

Açò és una cridada per a tot l´amant de la música que vullga expandir la seua creativitat en una sala de concerts en concicions normals al seu poble i vullga fer que la SALA UTOPIA siga una realitat.

Per a que siga posible, podeu posar-vos en contacte amb les asociacions culturals que teniu al vostre poble, junteu-vos, expliqueu les vostres inquietuts per a ser tots un, ja se que s’està de por a casa pasant de tot, però es poden fer moltes coses i no som tants per a no treballar, sino hi ha moviment no hi ha evolució.

De nosaltres depèn el que els nostres fills hereten, un poble amb tot el que es mereix, que els currants puguem fer activitats per disfrutar i guanyar-se algo per pagar tant d´impost, no?. O que ho agranen tot els de sempre?

Cuideu-vos molt amics, un fort abraç.

 

Migue Castellano Navarro