Orgull llirià

Paco Garcia, tinent alcalde Ajuntament de Llíria

Estos dies hem assistit en la capital del Camp de Túria a un event que sempre suposa un goig i una gran satisfacció, tant per a l’afició com per a la ciutadania en general, com és viure una nova fase de la final d’ascens a la categoria LEB Plata del basquet espanyol, on l’equip edetà es jugava la possibilitat de tornar a estar en esta categoria esportiva.

El dissabte dia 11 de maig, el pavelló del Pla de l’Arc, al igual que ho havia fet els dies anteriors, es vestia amb les millors gales i preparava un partit decisiu, on els edetans van oferir un espectacle d’aquells històrics, que les persones que vàrem viure l’època del 80 i 90 havíem tingut l’oportunitat de veure, però que moltes generacions de joves actuals sols havien escoltat.

Si, el Llíria es va fer amb el triomf del partit i aconseguia automàticament el pas a la lliga LEB Plata. El pavelló va ser un clam d’emocions i sentiments, on els crits de campions i d’ànims a l’equip es prolongarenprou de temps després de finalitzat el partit. Ningú es volia perdre eixa sensació de complicitat i força cap a l’equip, a part de voler obtindré moments després la instantània amb algun jugador, entrenador o membre de l’equip directiu o tècnic.

Si Llíria es coneguda com a Ciutat de la Música, també ho ha sigut i continua sent-ho com a Ciutat del basquet. Quan viatges i et pregunten de quina població eres, i dius que de Llíria, sempre venen dos reaccions associades immediates, o la música o els baloncesto.

Este ascens ha vingut a rememorar eixos anys de l’ACB a principis del 90, on mítics espanyols com Romay, Epi, Laso, Solozábal, etc.. pasaren per la canxa edetana. Eren temps on el basquet movia masses, on Espanya fou epicentre d’este esport a nivell mundial en els Jocs Olimpics de Barcelona, on per primera volta es va poder veure també jugar al històric “Dream Team” dels Estat Units amb un ample llistat de jugadors mítics de la NBA com Magic Johnson, Michael Jordan, Larry Bird, Pat Ewing, ScottiePippen, David Robinson, entre d’altres.

Estos dies l’orgull de ser llirià torna a brotar entre l’afició. Persones que sense ser aficionats varen participar de la festa, no sols a nivell local, sinó de tota una comarca com la del Camp de Túria, que sempre ha estat ahí, encara que han passat generacions i el Basquet Llíria no ha tornat a l’ACB.

Este triomf dels colors groc i negre del Refitel Basquet Llíria ben be podem dir que es el colofó a un treball ben fet i a l’esforç que dia a dia l’equip ha anat forjant junt a seu entrenador i equip tècnic. Però també gràcies a una Presidenta i una Junta Directiva que sempre han donat tot el que han pogut i mes, així com a les persones, moltes voltes invisibles, que estan sempre al costat del club per ajudar i fer de la necessitat virtut. També gràcies a institucions com l’ajuntament de Llíria que ofereix esta gran instal·lació, com és el Pavelló Pla de l’Arc i el suport necessari per dur endavant events com la fase d’ascens. Així com la col·laboració de la Diputació Provincial de València a través de l’Àrea d’Esports.

Enhorabona a totes i tots, gràcies per omplir-nos d’orgull llirià!!