Isabel Montaner Borja, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de l’Eliana
Des del passat 25 de novembre, 56 dones han sigut assassinades a Espanya per violència de gènere, segons les dades oficials. Aquesta dada posa de manifest la persistència de la violència masclista, un problema que no sols afecta als qui la pateixen directament, sinó a tota la nostra societat.
Cada 25N, commemorem el Dia Internacional contra la Violència Masclista, un dia de memòria i reivindicació. En aquesta data, renovem el nostre compromís amb la lluita pels drets de les dones i l’erradicació de totes les formes de violència de gènere.
Al nostre país, les xifres no deixen lloc a dubtes sobre la magnitud del problema. Amb 56 feminicidis registrats en l’últim any, Espanya s’enfronta al desafiament de protegir les dones i erradicar la violència en totes les seues formes.
El País Valencià es troba entre les més afectades. Des de l’Eliana, també sumem la nostra veu i acció a aquest moviment global, on l’equip d’intervenció primària serveis socials han atés 55 casos de violència de gènere en l’últim any, una dada que exigeix la nostra atenció immediata.
La lluita contra la violència masclista no està exempta d’obstacles. El negacionisme continua sent una de les barreres més preocupants. Hi ha els qui minimitzen o neguen la gravetat d’aquesta violència, afeblint els avanços socials i polítics que tant d’esforç han costat.
A més, l’aïllament de les víctimes és un problema alarmant. Només el 2% de les denúncies provenen de l’entorn pròxim, la qual cosa posa de manifest la soledat que moltes dones experimenten. És crucial que com a societat trenquem aquest silenci i fem costat a les víctimes.
D’altra banda, les institucions, encara que han avançat molt, encara enfronten el desafiament de garantir una resposta adequada i eficient. La prevenció, l’atenció immediata i l’acompanyament són pilars fonamentals que necessiten ser reforçats.
Malgrat els reptes, no podem ignorar els assoliments aconseguits. La Llei Integral contra la Violència de Gènere, aprovada en 2004, va marcar un abans i un després en la protecció de les dones i la persecució dels agressors.
Gràcies a ella, s’ha aconseguit una major visibilització del problema i un marc legal sòlid, tenint en compte que un punt de partida des del qual hem de continuar avançant com assenyalen les convencions internacionals.
A nivell social, també hem progressat. Els moviments feministes han aconseguit generar un canvi en la percepció pública, fomentant una major consciència i suport a les víctimes. Les campanyes de sensibilització, els programes educatius i les accions col·lectives estan construint una societat més conscient i compromesa. No obstant això, queda molt per fer.
Exigim justícia i igualtat per a totes les dones, amb recursos adequats per a protegir-les i garantir el seu benestar. Les institucions han d’assumir la seua responsabilitat en la gestió de crisi i catàstrofes, com hauria d’haver-se actuat des de l’inici de l’última DANA.
Erradicar la violència masclista requereix el compromís de tota la societat. Des del nostre municipi, treballem per a oferir recursos, programes i suport a les dones que pateixen aquesta violència, però necessitem que tota la ciutadania, ens comprometem també. Escoltem, secundem i denunciem quan siga necessari.
A més és necessari que els espais de militància es convertisquen en entorns segurs per a les dones, per això és imperatiu que tothom tinga mecanismes i protocols per a evitar que les dones estiguen desprotegides davant situacions d’assetjament i agressions sexuals, evitant possibles casos com el protagonitzat per Íñigo Errejón.
Si coneixes a algú en situació de risc, no dubtes a actuar. Les víctimes necessiten saber que no estan soles i que la seua comunitat és ací per a elles.
La violència de gènere és un desafiament col·lectiu. En aquest 25N, recordem a les dones que ja no estan i reafirmem el nostre compromís de treballar per un futur segur, igualitari i lliure de violència.
Juntes ho aconseguirem.