Parc Natural del Túria: La Dana ha transformat el paisatge i ecosistemes

Salvador Carrasco, membre de la junta directiva de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Túria

L’impacte de la Dana sobre el Parc Natural del Túria ha sigut devastador. La inundació del passat 29 d’octubre ha deixat una petjada profunda al parc natural, generant una sèrie de problemes ambientals sense precedent.

La força de l’aigua ha destruït el treball de molts anys d’ajuntaments, institucions i col·lectius ciutadans. La inundació ha arrossegat una gran quantitat d’escombraries, des dels geotèxtils implantats per a eliminar la canya, plàstics, arbres de totes les grandàries fins a les pròpies canyes. Moltes canyes.

El perill de contaminació per residus i descomposició de les milers de tones de canyes, és molt alt, en uns mesos s’assecaran i augmentarà el perill d’incendi en el llit del Túria.

D’altra banda, si no es retiren les canyes arrossegades i acumulades pel corrent en grans quantitats, l’ecosistema serà alterat i dificultarà la seua regeneració natural. Hi ha moltes tones que retirar i no podem deixar l’eliminació dels residus vegetals només als municipis, encara que siga la seua competència.

L’aigua ha erosionat els marges dels canals i séquies, afeblint les infraestructures i augmentant el risc de contaminació en camps, horts de tarongers i finques agrícoles. Per no parlar, de les aigües residuals provinents de les depuradores col·lapsades en diversos municipis que bolquen, al Túria, les seues aigües contaminant els ecosistemes.

És necessari actuar sobre els hàbitats i ecosistemes del parc. Un espai natural amb elevat valor paisatgístic, cultural i econòmic destruït per la inundació. És vital el suport de totes les administracions. El sector agrícola ha sigut molt afectat, la recuperació de l’activitat econòmica que sustenta la vida de moltes famílies depén de la recuperació de les infraestructures, corriols, camins, equipaments, séquies, regs, etc. per a la recuperació de les activitats agrícoles.

L’espai natural ha sigut modificat. Els marges del llit han canviat, això obligarà a modificar els límits hidrològics. El llit del riu ja no és el mateix. El paisatge que coneixíem del parc natural tampoc. Hem d’adaptar-nos a aquesta nova visió, però no podem deixar que la seua restauració es perda en una mar de titularitats i competències entre les diferents administracions. La restauració del parc portarà molts anys, però és vital per a agricultors, usuaris i ciutadans. La ciutadania no pot esperar que la seua renaturalització i recuperació quede sota una tènue i dilatada resposta en el temps.

La Ruta Fluvial del Túria abans denominada Parc Fluvial del Túria s’ha destruït. No hi ha continuïtat entre la ruta en cadascun dels seus marges des de València fins a Vilamarxant, els seus ponts de fusta han sigut destruïts, ponts que en el seu moment va finançar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

Desitgem la recuperació de la ruta, dels seus ponts, però aquesta vegada, que siguen guals inundables de formigó, capaços de resistir tant l’envit de l’aigua, com el pes dels cotxes de bombers per a sufocar els incendis. No podem esperar que transcórreguen molts anys per a disposar d’aquestes infraestructures, la seua reconstrucció ha d’escometre’s com més prompte millor.

Necessitem recuperar el centre de visitants del parc natural, la seua proximitat als usuaris és vital per a dinamitzar la seua activitat. El centre de visitants és una eina fonamental per a educar al públic sobre la importància de la conservació de la biodiversitat, els ecosistemes i els recursos naturals. El centre, permet donar a conéixer la història natural i cultural de la comarca de Camp de Túria i de la Serranía i enriqueix l’experiència dels visitants. És un punt de trobada entre la naturalesa i la cultura, un espai per a aprendre, gaudir i gestionar el nostre patrimoni natural.

Sabem que la inundació ha sigut un desastre sense precedents, però també una oportunitat i un desafiament per a fer les coses correctament i preveure un futur climatològic incert. Per això, el procés de reconstrucció és una oportunitat per a renaturalitzar el llit del Túria i per extensió el parc natural i tot el PORN del Túria en el seu conjunt. Som conscients que no és fàcil, que costarà temps i que existeix problemes de titularitats, competencials i financers. Ací estan els fons d’emergència de les administracions i els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) europeus.

Finalment, creiem que per a la recuperació no sols és necessària la presència i els recursos de les administracions. Sinó creiem que és imprescindible la participació de la societat civil. Sol·licitem des de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria es reunisca la Junta Rectora del Parc Natural del Túria al més prompte possible, i fins llavors, i amb caràcter d’urgència, l’Associació de Municipis Vinculats al Parc Natural del Túria.