Balanç

Nico Marco, regidor d’Esport de l’Ajuntament de Llíria

Finalitza 2024, el meu primer any complet com a regidor. Toca fer balanç. Abans de res, es nota que estem ja en el desé any seguit de bon govern municipal. Llíria ha millorat molt en l’última dècada. Només cal mirar, per exemple, les xifres d’ocupació i d’atur. O, en el que més em concernix, les infraestructures esportives…

Estic agraït: he tingut el privilegi d’agafar el relleu en esports després d’anys de bon fer dels governs encapçalats per Manolo Civera i Joanma Miguel. En l’etapa anterior a la meua entrada, la Regidoria d’Esports, dirigida per Paco Gorrea, ha preparat projectes que ara ens permeten gaudir d’una nova pista d’atletisme i de skateal Canó i d’una nova pista coberta al Pla de l’Arc. Tirar avant eixos projectes ha sigut laboriós, però, per descomptat, ha valgut la pena. En este any que entra, tenim un altre gran projecte que executar: la millora de l’eficiència energètica del Canó, per a la qual el CSD ens ha concedit una subvenció de 409.000 €, gràcies al treball conjunt de les regidories d’esports i fons europeus a l’inici d’esta legislatura. Aprofite per a agrair ací eixa gran faena.

Parlant de la regidoria de fons europeus i medi ambient, també cal donar-los l’enhorabona i les gràcies pel projecteBioValoriza. I per haver aconseguit 2,76 milions d’euros per a millorar les termes romanes i la muralla medieval, cosa que de ben segur durà a terme la regidoria de patrimoni cultural.

També cal congratular-se per haver estrenat per fi el nou IES Camp de Túria, dos dècades després del famós (per vergonyós) cartell: “Ací el teu nou Institut”. I per haver pogut instal·lar noves empreses al polígon de Carrases, amb els consegüents ingressos per la parcel·la venuda (que permetran, per exemple, reformar la Plaça Major i el carrer Llibertat). I, més important encara, pels nous llocs de treball que això implicarà. En això, les dades d’esta dècada de governs progressistes a Llíria són incontestables. Un sol exemple: en 2014, últim any complet del PP, Llíria tenia 23261 habitants censats, 2636 d’ells en l’atur. Hui hi ha 24675 i 1702 aturats: 1400 habitants més, però quasi mil aturats menys.

Però no tot són grans projectes i xifres. Personalment, em quede amb molts moments especials… Poder organitzar la fase d’ascens del Llíria i vore com el Pla de l’Arc va espentar l’equip directe a l’ascens, va ser genial. Més de 3000 persones vibràrem juntes eixe dia inoblidable! Com també va ser inoblidable el colofó que vam poder posar a l’any Estellés amb un aplec de dotzena i mitja de poetes en la Sang per a homenatjar-lo en el seu centenari. Un luxe que del qual rares vegades es pot gaudir. A més, (per descomptat, tractant-se de Llíria) més d’un concert sublim…

Inoblidable també, per motius diferents, serà sempre el 29 d’octubre. Catàstrofe. No vullc entrar ara en el tema de les responsabilitats (o més prompte el contrari), però sí que vullc fer-meeco de la gran ona de solidaritat. Llíria ha participat de ple i n’hem d’estar orgullosos. Tots, però especialment la gent jove. No sols estan per a gaudir de les festes! (Que també han millorat molt últimament, dit siga de pas).

A més dels temes locals, fer balanç a nivell autonòmic, estatal i mundial es faria molt llarg, però no em resistisc a deixar ací unes poques pinzellades. Per desgràcia, a nivell autonòmic el resum es fa, literalment, en dos paraules: Mazón dimissió.

A nivell estatal, malgrat la pesada campanya d’assetjament i enderrocament dels mitjans de les dretes i a la transgressió de tots els límits imaginables per part dels seus dirigents (per exemple, la doble traïció del PP a Espanya i a Europa per a usar a la vicepresidenta Ribera com a maniobra de distracció), continuem tenint un govern progressista. Això és crucial per moltes coses. Encara que només fora per dos d’elles, ja valdria la pena. Primer per la millora dels drets dels treballadors. I, més important encara, per evitar que la ultradreta entre en el govern. Desafortunadament, hi ha ja molts exemples en governs autonòmics i municipals per a vore com d’important és això; però faré servir un exemple internacional:

Després d’un any de govern de l’ultradretà Milei a l’Argentina, hi ha 170.000 nous aturats i “un augment de més de 5 milions de pobres” (cita literal de BBC world). Sanitat, educació, cultura i ciència experimenten un retrocés sense precedents. Per exemple, la inversió en Ciència i Tecnologia s’ha reduït a menys d’un terç de la de 2023. Etc. No obstant això, Milei queda com un “xiquet de primera comunió” si el comparem amb el seu admirat Netanyahu…

Fa 93 anys, Al Capone va ser condemnat merament per frau fiscal. Només va estar uns anys a la presó, però allò va suposar pràcticament el final de la seua sagnant carrera criminal. Hui, Netanyahu se senta en la banqueta afrontant un juí per corrupció. No sé si serà culpable d’això o no, però sí que sé que és culpable de genocidi, com sap qualsevol que tinga ulls i haja vist un sol telediari en els últims 14 mesos. Així que, sincerament, tant de bo li declaren culpable! I tant de bo caiga el seu govern i li substituïsca un altre més raonable i humà.

I tant de bo totes les burrades que estan consumant estos dos i de ben segur cometrà el seu amic Trump, servisquen a la humanitat de vacuna contra la ultradreta per a, almenys, unes quantes dècades. I que em perdonen el PACMA i els ases, no tinc res en contra d’ells…