Nico Marco, regidor d’Esport i Salut de l’Ajuntament de Llíria
Per a començar, he de dir que no m’agrada parlar de bons i dolents, crec que és una simplificació massa basta. Pense que el món i la vida tenen molts matisos i entre la maldat i la bondat absolutes hi ha tot un ventall de possibilitats en les quals ens trobem el 99’9% dels mortals. Però ja que uns altres han obert eixe meló, em prendré la llicència literària d’escriure com si el món fora així, com als contes infantils, un món de bons i dolents…
Diu el Sr. Feijóo que “mai hi ha hagut un govern amb tants ministres tan dolents”. No dic que el govern siga perfecte, però davant eixa afirmació, jo crec que el “dolent” és ell, almenys en el sentit de “malalt”. Sí, té un greu problema de memòria. Si tirem d’hemeroteca podem vore, per exemple, com l’antepenúltim govern d’Aznar va tindre implicats en assumptes bruts a 12 dels seus 14 ministres (El Plural.com, 22-5-2018). Podríem fer ací una llarga llista dels ministres del PP (en eixe i altres governs) que han tingut problemes amb la justícia, començant per la a d’Acebes, passant per la r de Rato i acabant per la z de Zaplana. I això que la justícia (no en va diuen que és cega), encara no ha aconseguit esbrinar qui era un tal M. Rajoy…
O tal vegada no és un problema de memòria. Tal vegada és que tenia jo raó quan deia en l’article del mes passat (Ofenses) que el modus operandi de la dreta és el “calúmnia, que alguna cosa queda” i el “a riu regirat, guany de ppescadors”. Tal vegada és que el Sr. Feijóo no està malalt, no patix d’amnèsia, tal vegada és dolent en el sentit moral de l’expressió, perquè això és el que és algú que mentix a posta. Tal vegada per això votà no al decret que garantia la pujada de les pensions (havent-se pogut abstindre i pegant-li una bufetada al govern a la galta de la gent major) i votà sí una setmana després quan l’aprovació ja estava garantida.
El mateix val per a alguns dels seus companys i companyes de partit a nivell autonòmic i local. No acudir on un ha d’estar i gestionar malament les coses és ser “dolent” en el sentit de maldestre, d’inepte. Fa tres mesos pensàvem que el Sr. Mazon era això. Però ara sabem que és pitjor, perquè mentir, insultar i remoure el fang per a difuminar les responsabilitats pròpies, és dolent moralment parlant. Com també ho és deixar tirat a un company de govern quan diu la veritat, com el vicepresident Gan, que va admetre la necessitat de mà d’obra immigrant i de regularitzar a eixes persones i va ser per això insultat per Vox i abandonat pel PP. (Com va dir Jose Muñoz, síndic del PSPV, què els molesta, que tinga humanitat o que diga la veritat?) Per cert, també és dolent moralment insultar en els plens municipals, com a tot arreu. L’insult hauria de ser bandejat de l’àmbit polític, com de tots els àmbits.
Però, posats a parlar de dolents, reconec que els senyors de la dreta espanyola són uns xiquets de primera comunió al costat dels seus correligionaris d’altres països. El que fan Netanyahu, Trump i companyia ja s’escapa de tots els qualificatius possibles. De veres, ja no sé ni què dir. Ara resulta que volen convertir Gaza en un resort de luxe creant una mena de Riviera Maya d’Orient Mitjà! Ja parlen sense embuts de “tornar a desencadenar l’infern”. Cosa que, per descomptat, és el que han fet i em tem que faran. (Tant de bo m’equivoque!) No tenen prou amb el genocidi ja perpetrat, ara el volen perpetuar. Eixe pla és com si el nefast Ariel Sharon es passejara matí i vesprada per l’esplanada de les mesquites tots els dies durant el pròxim segle! Eixos sí que són dolents, el diable amb vestit i corbata!
En fi, esperem que servisquen de «vacuna» per a obrir els ulls a la gent i així evitar que se’ls done suport a les urnes en les pròximes dècades. Tant de bo no m’equivoque!