Nico Marco, regidor d’Esport i Salut de l’Ajuntament de Llíria
Diu l’amic Pepe Jordán al seu llibre Amar Europa, que el va escriure com qui llança un missatge en una botella, per vore si algú el pot trobar. Doncs, de moment, l’ha trobat gent com Adela Cortina, Jesús Conill, Vicent Soler, Emèrit Bono i un llarg etcètera d’ilustres amics i companys que l’acompanyaren en la presentació del llibre a la Universitat el passat mes de desembre. Entenc, però, que quan diu això es referix més bé a gent aliena al seu àmbit acadèmic i intel·lectual, especialment la gent jove. Per això escric este article, per fer la meua humil aportació en la difusió del seu important missatge. I també per això hem programat la propera sessió de l’Aula de Ciutadania per a parlar d’este llibre, Amar Europa. En esta ocasió, Jordán estarà acompanyat a la taula per Marta Solaz Alamà, també filla de Llíria i professora d’Economia de la Universitat de València.
Sempre és un plaer i un orgull comptar amb Josep Maria Jordán Galduf a l’Aula de Ciutadania. Ell va fundar-la i és, naturalment, l’ànima del projecte. Ha participat com a ponent, de manera individual o col·lectiva, un bon grapat de vegades. Tanmateix, pense que aquesta pot ser la més important. Pel tema i pel moment. L’altre dia li comentava que, en els tres mesos que han passat des de la seua publicació, per desgràcia, el seu missatge s’ha fet més i més necessari. Acabant 2024, era molt important i oportú reflexionar sobre la idea d’Europa, sobre els valors que hem anat cultivant junts al llarg de les darreres sis dècades i la necessitat d’un projecte com l’europeu per a la existència d’un món millor… Ara, només un trimestre després, qualificar les reflexions que plasma al seu llibre com a importants i oportunes, es queda molt curt. Ara mateix, Amar Europa (com a llibre i com a fet) és absolutament imprescindible.
Potser algú pense que exagere, però sincerament crec que no. Putin, Trump i el genocida Netanyahu ens estan abocant a un món cada vegada més horrible on sembla necessari fer una escalada armamentista per tal de, fins i tot, continuar existint. Seguint eixa lògica, els dirigents europeus volen duplicar les despeses en defensa! Si ho han de fer, que ho facen, però en defensa cibernètica. Per a mi, Europa no ha de gastar ni un euro més en míssils o bombes, és absurd. Per moltes raons, sobre tot ètiques, però també des del més pur sentit comú: mai podrem competir amb els gegants amb la força bruta. L’Europa actual és el fruit de gent com Erasmo, Vives, Rousseau, Kant…O, si preferiu exemples polítics, Robert Schuman o Llorenç el Magnífic, qui va mantindre la pau a la Itàlia del segle XV sense tindre cap exèrcit poderós, fent servir la diplomàcia. Nosaltres som David, Estats Units, Rússia i Xina, són Goliats. No hem de fer el mateix que ells, seria absurd! Trump acaba de tancar el Departament d’Educació del seu país! De veres hem de seguir el seu exemple? Si tenim clar que no ho hem de fer amb l’educació, tampoc hauríem de seguir el seu exemple en matèria de defensa. Invertim en defensa cibernètica! Tots els sistemes de míssils dels gegants funcionen amb ordinadors. Un bon equip de hackers amb bones eines poden fer que no funcionen, estic segur. I, a més a més, no només ens podriem defendre dels míssils, també de les ingerències en les eleccions, de l’embovament col·lectiu al que ens estan sometent en les darreres dècades, etc. Hem d’amar Europa, hem de fer més Europa cultivant el millor de nosaltres. Si no, l’alternativa és la que diu «LeMonde Diplomatique» al seu article L’Europa Marcial, una bomba antisocial, de l’edició de març: fer de gossets falders de Trump i Putin. El mateix Trump va publicar en xarxes el 9 de febrer una cita de Putin parlant d’ell: “pronto todos se pondrán a los pies del amo moviendo suavemente la cola”.
Europa és i ha de continuar sent exemple del diàleg, la reflexió, l’art, el treball per un món millor i el cultiu d’allò que ens fa veritablement humans front la força bruta. Eixe és el missatge que hem de transmetre a les generacions més joves i Amar Europa de Josep Maria Jordán Galduf, és una eina imprescindible per poder fer-ho. És un exemple més de la seua bonhomia. Està escrit, com ell sol fer, amb un estil profund però senzill, fàcil d’entendre. És un llibre humà i humanista, on reflexiona càlidament al voltant d’idees pròpies i d’altres persones eminents. Per exemple, es congratula del premi Carlemany atorgat al papa Francesco al maig del 2016 i del seu discurs en què reivindicà una UE “inclusiva, dialogant, integradora, perseverant amb audàcia en una sana utopia d’humanització i lluita pel bé comú”. O també es confessa meravellat pel discurs de Juncker al setembre d’aquell mateix any fent una crida a “no deixar-se abatre pels sentiments de desesperança i frustració i buscar solucions als problemes per la via d’una major unitat i solidaritat”. Dos cites de rabiosa actualitat, encara que siguen del 2016. També cal destacar que en tot moment seguix les idees de Timothy Garton Ash, professor d’Oxford, un europeu britànic i un britànic europeu. Quan té algun dissentiment amb alguna persona o situació, Pepe Jordán ho expressa amb molt de respecte, amb la saviesa i humilitat de qui sap que ningú està en possessió absoluta de la raó.
Per tot açò i per moltíssims motius més, Amar Europa és un llibre absolutament recomanable, absolutament saludable.I d’amena lectura. Llegiu-lo, vingau a l’Aula de Ciutadania el proper dia 3 d’abril a les 19 h. Mereix la pena, de veres.