Pau Andrés, diputat provincial i regidor de Sant Antoni de Benaixeve
Tal dia com hui, fa 28 anys, Sant Antoni de Benaixeve es convertia, finalment, en poble de ple dret. El 8 d’abril de 1997 posàvem fi a dècades de lluita veïnal per aconseguir la independència de Paterna, amb qui havíem conviscut com a entitat local menor. Aquella fita històrica fou el resultat de l’esforç compartit d’unes 75 famílies valentes, desplaçades als anys 50 per la construcció del pantà de Benagéber, que van saber transformar l’adversitat en oportunitat. I així, sobre uns fonaments d’esforç i esperança, va nàixer el poble que hui celebrem.
Malgrat aquest dur inici, durant tot aquest temps els i les habitants de Sant Antoni de Benaixeve han sabut posar drets els fonaments del nostre estimat poble. A les famílies que estaven ací es van anar sumant noves famílies, a la recerca d’un lloc agradable on desenvolupar els seus projectes de vida, on pogueren conjugar la tranquil·litat i la proximitat de la vida de poble amb la comoditat d’estar a minuts de València ciutat. I és així que, entre les tantes coses que tenim per destacar, una de les principals és que comptem amb el nombre més gran d’infants per habitant del territori valencià amb les potencialitats que això suposa. Disposem d’un important teixit associatiu, que sempre està preparat per col·laborar i a sumarforcesa totes les activitats que es realitzen. I una bona mostra va ser tota l´ajuda aconseguida per a les persones afectadesper la DANA i la quantitat de voluntàries que isquerendes d’ací, decidides a ajudar a Pedralba, l´Horta Sud i la Ribera principalment. Coses del destí, tota la diàspora de Benagéber sabem bé què significa que l’aigua arraseamb tot.
En aquest any s´ha demostrat la vulnerabilitat dels pobles i crec profundament que ens hem de cuidar i estimar. I en Sant Antoni aixòpassa per cuidar els serveis públics que ens ajuden a tindre una vida digna, el medi ambient que ens envolta, el transport públic (tan deficitari que tenim) o una bona política de la gestió del cicle integral de l’aigua, entre molts més.
No obstant això, per materialitzar l’orgull de viure ací, hi ha passos que no es poden continuar endarrerint ni deixant en segon pla. Per exemple, no és admissible que, amb una població de més de 10.000 habitants, funcionem amb un centre de salut auxiliar de l’Eliana, sense serveis d’urgències i amb uns serveis i personal mínim per a la nostra població. Per empitjorar aquesta delicada situació, la Generalitat ens regala pel nostre aniversari una nova “sorpresa” en el pressupost per al futur centre de Salut: el PP-Vox ens retallen un 98% del pressupost que teníem previst l’any 2023 per a la creació d’aquesta infraestructura sociosanitària. Partint d’un pressupost inicial de 2,2 milions d’euros (aprovat pel govern del Botànic), ens deixen a dia de hui, amb sols 50.000 euros que ni tan sols ens serveix plantejar el projecte.
D’una altra banda, recentment, l’equip de govern municipal va decidir traslladar tots els actes del 8 d’abril (festiu local) al dissabte 5 d’abril, sense cap classe d’acte institucional. Al meu entendre, és una manera de devaluar la festa. Aquest any cap veí o veïna serà designat com a ciutadà destacat i sols uns pocs actes lúdics i associatius commemoren la nostra data fundacional, tres dies abans de la data oficial. Tot i això, la gent de Sant Antoni de Benaixeve –com ens distingeix- continuarem estant presents, apostant pel lloc en el qual vivim i per tindre un poble que reflectisca –cada vegada més- les nostres aspiracions i desitjos, de sentir l’orgull de viure ací, en el poble que somiem i que ens mereixem.