Balanç des de les eleccions municipals

  

     [Miguel Ángel Barona Sellés]

Passat ja un any de que es constituí la nova corporació municipal a Llíria, crec que ja es pot fer un balanç assossegat de com s’ arribat a l’actual situació de bloqueig a l’equip de govern i de germanor entre el Partit Popular i Compromís-MOVE.

Compromis-Move tenia moltes il·lusions en les passades eleccions municipals. El PSOE estava perdent puixança per l’erosió al que el sotmetia PODEMOS com a guardià de les essències de l’esquerra, pel missatge de l’herència que deixà a l’estat i les seues habituals caïnites lluites internes. El PP s’esperava que fóra castigat per la crisi i pels continus escàndols de corrupció i Esquerra Unida estava a punt de ser extraparlamentària. En eixa tessitura amb la legitimitat d’una trajectòria impecable a nivell de país, cap cas de corrupció i perquè no dir-ho, la figura mediàtica de Mònica Oltra, el COMPROMIS creia poder assaltar el cel municipal. Malgrat presentar el mateix candidat per quarta vegada consecutiva, disset anys vivint de la política i dos en el sindicat, més que alguns alcaldes franquistes, alguns creien que Paco Garcia no anava patir el desgast de què la gent ja el coneguera bé, per a allò bo i per a allò mal.

En el COMPROMIS de Llíria  hi havia un problema de paritat, moltes dones i pocs homes disposats a anar en llistes en llocs d’eixida. Els habituals i els històrics no s’hi presentaven i calia fer un equip disposat per a governar, no sols a fer oposició. M’ho van proposar i ho acceptí oferint els meus coneixements com a professional del Dret i de l’administració pública a un poble que sincerament no te el nivell d’equipaments, cohesió i serveis que li pertoca. La campanya fou intensa, però el PSOE podia arribar a molta més gent, el seu candidat tenia experiència de govern i a nosaltres ens va fallar el mailing i el vot a les urbanitzacions. Però això es podia conformar una majoria d’esquerres amb una aliança basada en projectes compartits, generositat i lleialtat recíproca.

I començaren les negociacions, primer hi hagué posicions de força, però els ànims es van suavitzar, tot i que Vallivana amb l’habilitat que la caracteritza, els va dir PPSOE i va condicionar l’ús de la zona blava als regidors en mig de les negociacions. Foren d’alló més estrany hi havia llargs periodes de funció fàtica, hi havia un calendari de temes, però no s’avançava res ni es discutien propostes d’importància, sols declaracions genèriques. Recorde com a anècdota que estiguérem parlant mig hora d’on ubicar a Manolo “el cofio”. Passaven els dies i quedava clar quin era el pla de Paco Garcia, malbaratar el temps de negociacions i acabar simplement parlant els dos caps del repartiment de cadiretes. Això condemnà a la coalició a no tindre una base sòlida en forma de programa consensuat de govern i és una de les principals causes del seu fracàs.

I així Paco Garcia s’ho apanyà per a decidir tot solet amb Manolo Civera les delegacions i tots els demés aspectes del govern. No atenia cridades. Ho diguí a la gent del Bloc de Llíria, però son “muy muelles” i estan massa acostumats a la política de fets consumats o a que els ho donen fet altres. Per aixó el Bloc en Llíria està condemnat a no pintar fava per saecula saeculorum. Tan sols vaig aconseguir que Paco no demanara la concejalía d’interior i policía, ja que la nostra número 6, Empar tenia un perfil més adient per la regidoria de cultura i era de suposar que Paco no devia acaparar tants càrrecs públics, havent sigut escollit síndic a corts. No li degué fer molta gràcia, perque tot seguit parlà amb Manolo Civera i em retirà la mitja dedicació per fer totes les delegacions que em va encomanar i li la va pujar un 25% més a Vallivana i a Elena. No va ser l’únic que va fer, la nostra coalició no veu amb bons ulls els càrrecs de confiança o “a dit” i em trobí que ell havia acceptat un, el d’Inés Sancho, que es la filla del jefe de la dona de Paco. També em trobí que Paco havia demanat un informe als serveis jurídics de les corts valencianes per vore els màxims diners que li podia treure com a regidor a l’ajuntament de Llíria a banda del seu sou com a síndic en les corts, 5000 euros anuals, tot i que càrrecs del seu partit com Mireia Mollà havíem renunciat en els temps de crisi que corren a cobrar de dues administracions simultàniament malgrat tindre dos càrrecs. Com ho negarà adjunte fitxer d’àudio on ell mateix ho reconeix. Ho vaig denunciar a l’executiva local però en lloc de retreure-li-ho, preferiren mantindre al gran timonel. Aixi doncs sols quedava espolsar-se les espardenyes i anar-se’n com San Vicent. Ara col·labore amb el regidor d’Olocau i altres col·lectius, com sempre de franc.

Aquesta actitut de Paco Garcia ens dóna la veritable mesura e interessos que defensa, que son els seus propis, sobretot si ho comparem amb la que ha mantingut amb l’Alcalde de Llíria que no cobra res per ser-ho i al qui ha negat fins i tot el que li pertocava per la feixuga tasca de presidir el consorci valencia interior. Certament no ha tingut ningun reparo ideològic per votar junt al Partit Popular, i calcar la seua estratègia per tal d’erosionar al govern socialista i no descarte que en passar les eleccions estatals li facen una moció de censura i es forme un govern contra natura. I és que Llíria es molt particular, a la resta de la comarca hi ha un munt de coalicions d’esquerres, a la Pobla de Vallbona, a Riba-Roja, a Bétera, i tenim el pacte del botànic pel que es governa la Generalitat, però a Llíria tenim a Paco Garcia, que vol ser alcalde a qualsevol preu i no li molesta que l’associen al partit de la Gürtel, del frau de les ajudes a Haití de Blasco, dels papers de Bárcenas, de la financiació ilegal, dels papers de Panamà, de la llei mordassa, etc, etc, no te ni que tapar-se el nas, ja deu estar ben acostumat a l’olor.

 Miguel Ángel Barona Sellés (Advocat i ex regidor de Compromís a Llíria)