Miguel Ángel Barona Sellés, exregidor de Compromís a Llíria
Tornen a aparèixer informacions de negociacions per a que es forme una nova coalició de govern municipal entre PSOE i Compromís-MOVE a la ciutat de Llíria. Des de la meua condició d’ex regidor i coneixent per veus autoritzades la situació real, lamente dir que hi ha poc espai per l’esperança. Soc pessimista perquè gairebé res ha canviat a nivell local des de Novembre de 2015 en que es va produir el trencament.
Si bé és cert que l’Assemblea Local de Compromís per fi ha desautoritzat el rumb inexplicable en que Paco García Latorre va embarcar Compromis-MOVE farcit de travetes a la gestió (com ara la remodelació de la Plaça de Partidors en la que pasaren de promotors a detractors), o d’una aliança de facto amb el Partit Popular (com es va palesar en l’aprovació dels pressupostos).
La causa del trencament, difícilment pot ser la seua solució … tret de que desaparega com a causa. Heus ací que qui va pilotar la pinça contra el PSOE i en el seu deler d’anihilació personal del contrari va arribar fins al punt de voler treure-li la retribució que li pertocava com a cap del Consorci Valencia Interior a l’alcalde, vol ser qui negocie la tornada al govern. Com si res haguera passat, com si ell a banda del seu sou com a diputat en les Corts Valencianes li perdones els 5000 euros anuals que cobra addicionalment a l’Ajuntament de Llíria. Pur desficaci.
Però és que també el format de negociació que pretén Paco Garcia Latorre, de diàleg únicament entre els dos caps és prou comprensible que no s’accepte pel PSOE, ja que ningú podria fiscalitzar el que es pactara i el relat de les negociacions que donaria cadascú no podria ser verificat per observadors imparcials. També sembla oblidar el temps transcorregut des del trencament, casi un any, que ha servit per a que el PSOE haja després a governar en solitari o amb geometria variable de recolzaments. I per últim, però no menys important, està el tema de la confiança, quina confiança mereix Paco Garcia Latorre? En el curt temps que ambdues formacions van compartir el govern, la falta de lleialtat i generositat, el voler penjar-se les medalles que li corresponien i les que no, el amagar les idees més valuoses per tal de que no les aprofite l’altre i sobretot el fer oposició dintre del govern va ser moneda comuna amb que va pagar Paco Garcia Latorre al PSOE.
Parlant de confiança, tothom recordarà (Julia Arastey, segur) com en una de les escissions d’Esquerra Unida, Paco Garcia Latorre, no va tenir cap remordiment en quedar-se la regidoria a Llíria, malgrat ser d’una corrent minoritària i demanar-li-ho amb crits i camisetes als plens. També com va ordenar donar l’alcaldia en el 2007 al Partit Popular en Olocau en detriment del PSOE, un estigma que encara portem a sobre. En la comarca va portar a la regidoria en Nàquera a una persona condemnada judicialment i ha malbaratat l’oportunitat de crear aliances de progrés a L’Eliana, Casinos o recentment en San Antoni de Benaixeve.
De no assumir Paco Garcia Latorre les seues responsabilitats polítiques i cedir el lloc a altres persones que amb ànims renovats i no mediatitzades per les seves ambicions particulars, puguen escometre la tasca de reconstruir l’aliança de govern esta no es reeditarà o de fer-ho tindrà el mateix trist destí.
I si no hi ha nova aliança de govern d’esquerres ho pagarà el militant de Compromís a Llíria, com ho està pagant el d’Olocau, que va tenir que passar la vergonya de ser equiparat amb els del Partit Podrit.
Paco Garcia Latorre, va desfer Esquerra Unida a Llíria, ha desfet a MOVE fent-la aliar-se amb aquells contra els que es querellaven i malauradament també hauran de passar molts anys per a que Compromís a Llíria recupere la seua credibilitat. Que res camvie fa que resulte inevitable que la historia es repetisca i com va dir Marx, (Karl) la primera com a tragèdia, la segona, com a farsa.