EUPV assegura que la Conselleria de Cultura ha demanat “tres pòlisses de crèdit per un import de 6,5 milions d’euros”

El membre de la formació política Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) Lluís Torró ha denunciat la pressumpta manipulació dels comptes anuals feta per Inmaculada Gil-Lázaro, directora general de Teatres de la Generalitat Valenciana.

José García

Torrò ha afegit que “EUPV està en condicions d’afirmar que no en són dos, sinó tres les pòlisses de crèdit que té contractades, per un import de 6’5 milions d’euros disposats en la seua totalitat” i ha reclamat algún tipus de resposta per part de la consellera de Cultura, Trinidad Miró.

El diputat d’EUPV ha manifestat la seua “estupefacció” perquè “quatre dies després que Esquerra Unida denunciara la manipulació dels comptes anuals de 2008 davant el Consell Rector de Teatres, fet que la pròpia directora va reconéixer en declaracions a la premsa, no haja hagut cap reacció política: ni Gil-Lázaro ha dimitit, ni Trinidad Miró l’ha cessada. És més, ni tan sols ha dit una paraula sobre un tema de màxima gravetat política, i vorem si legal”, retreu Torró.

Torró insta Trinidad Miró a “donar la cara i a manifestar la seua opinió sobre els fets denunciats per Esquerra Unida sobre la manipulació dels comptes anuals de 2008, així com de les declaracions de la directora general de Teatres atribuint les culpes del dèficit als seus superiors”.

Des d’EUPV es torna a insistir en que cal “la dimissió o destitució immediata d’Inmaculada Gil-Lázaro, escoltant el clam massiu dels professionals del sector de les arts escèniques -més de 400 van firmar un manifest en eixe sentit-, així com un gir copernicà a la política teatral de la Generalitat Valenciana”.

Torró fixa eixe canvi en “quatre mesures prioritàries: la restitució del Circuit Teatral Valencià al seu estat original amb un increment substancial de la seua dotació pressupostària;  l’increment de la fiscalització externa de Teatres i eixugament progressiu del seu deute; la transparència absoluta en la gestió i independència dels gestors a l’hora d’establir els seus criteris artístics; i l’orientació de la gestió cap a la producció pròpia i en valencià, desterrant definitivament l’amiguisme i les pràctiques de competència deslleial amb el sector privat”, apunta.