Oltra declara pel suposat encobriment dels abusos a una menor

L’exvicepresidenta acudirà al jutjat d’instrucció número 15 de València

L’exvicepresidenta del Govern valencià i exconsellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha sigut citada a declarar aquest dilluns 19 de setembre com imputada en la causa que se segueix contra ella i altres tretze persones pel suposat encobriment dels abusos sexuals per part del seu exmarit a una menor tutelada per la Generalitat.

Mónica Oltra haurà d’acudir, juntament amb els seus advocats, a les 9.30 hores al Jutjat d’Instrucció número 15 de València, el responsable d’investigar aquests fets una vegada perdut l’aforament de l’exlíder de Compromís després de presentar, a la fi de juny, la seua dimissió dels seus càrrecs en el Consell i com a diputada en Les Corts.

La renúncia de Mónica Oltra a l’escó de diputada autonòmica, i per tant a la seua condició d’aforada, va motivar que el Tribunal Superior de Justícia valencià retornara a Instrucció 15 la investigació oberta per la gestió que va fer la Conselleria d’Igualtat dels abusos sexuals a una menor tutelada per part de l’exmarit de l’exvicepresidenta del Govern valencià.

Això va motivar que la citació inicial perquè Oltra declarara, que el TSJCV va fixar per al passat 6 de juliol, quedara sense efecte mentre la causa tornava al jutjat que va iniciar la instrucció d’aquest cas.

Abans de retornar la causa a Instrucció 15 -una vegada confirmada la dimissió-, la Sala civil i Penal del TSJCV, amb el suport de la Fiscalia, es va declarar competent per a instruir aquesta causa contra Oltra i altres tretze investigats per apreciar “una sèrie d’indicis plurals” que “fan sospitar la possible existència d’un concert” entre Oltra i diversos funcionaris per a “protegir la seua llavors parella o bé protegir la carrera política de l’aforada”.

Els magistrats de l’alt tribunal, de la mateixa manera que el d’Instrucció 15, van entendre que aquells tràmits i expedients duts a terme en el si de la Conselleria, “considerats en abstracte i d’una forma aïllada, no puguen entendre’s il·legals i fins i tot irregulars”.

Però valorats en el seu conjunt i “posant-los en relació amb el seu contingut i la seua oportunitat”, fa pensar que han sigut elaborats “amb un propòsit molt concret” i “d’una molt dubtosa legalitat”, com seria “beneficiar la situació processal del -llavors- marit de l’Oltra, o bé senzillament tractar de protegir la carrera política d’aquesta, encara que això es fera en perjudici d’una menor tutelada per la Conselleria d’Igualtat”.

Van reconéixer aquests magistrats, no obstant això, que “no existeix prova directa que vincule aqueixos singulars tràmits amb l’aforada”, però van apuntar la possible concurrència de “indicis plurals, que en principi fan pensar que van ser orquestrats precisament amb aqueixa fi, tant per la persona a qui directament beneficiarien com per la pròpia relació que presenten amb l’evolució del procés penal que van tractar d’obstaculitzar”.

Seguint aquest fil argumental, van afegir que “és pacíficament admés” per la jurisprudència, tant del Tribunal Suprem com del Constitucional, que aquesta modalitat de prova “és perfectament admissible per a desvirtuar la presumpció d’innocència d’una persona”.

La sentència que condemna a l’exmarit d’Oltra està recorreguda davant el Suprem, si bé el TSJCV va entendre, en valorar aquesta causa, que no és obstacle per a “valorar els delictes imputats pel Ministeri Fiscal, que en definitiva es refereixen senzillament a impedir una investigació i a no donar a la menor la deguda protecció que la seua particular posició els imposava”.