Caixaforum València acull el Fòrum de Metereología
Transmetre una informació meteorològica veraç, fugint del catastrofisme, amb un llenguatge comprensible i senzill, creant narratives pròximes i recognoscibles pel ciutadà i fer-lo de manera regular però sense arribar a cansar l’audiència, són algunes de les claus per a comunicar sobre els efectes del canvi climàtic.
Així ho han coincidit a assenyalar aquest dijous meteoròlegs, comunicadors i científics que participen, en Caixaforum València, en el Fòrum de Metereología i Comunicació del Canvi Climàtic, una trobada organitzada per À Punt, el director general de la qual, Alfred Costa, ha advocat per aconseguir un pacte amb la societat per a aconseguir una comunicació clara i rigorosa que ratifique la informació meteorològica com un servei públic.
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, també ha subratllat durant la inauguració que cal “lluitar contra el *negacionismo” perquè el canvi climàtic “és evident” i una de les “grans sofridores” és la conca mediterrània “amb nits tropicals infernals. Som l’epicentre de la gravetat i tenim la responsabilitat d’actuar”.
El delegat territorial d’Aemet en la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, també ha advocat per oferir una informació “veraç, fiable, que alarme però no siga alarmista i que permeta conéixer bé el que està passant i eliminar les faules”.
MISSATGE CLAR I SENZILL
El president de l’Associació de Comunicadors de Meteorologia (Acomet), Carlos Macías, ha assegurat que perquè un informador meteorològic puga comunicar bé és imprescindible que estiga “recolzat per la comunitat científica, perquè ens dona la seguretat de traslladar un missatge fiable”, i també saber adaptar aqueix missatge a un “llenguatge més comprensible i senzill” que la gent puga entendre.
Segons el parer de Macías, l’home del temps de Castella-la Manxa (CMM), la realitat del canvi climàtic és “molt complicada” i cal traslladar-la a l’espectador “de la millor manera possible, amb un missatge clar” i perquè entenguen que el “temps constreny i està en mans de tots fer del planeta un lloc millor”.
La informació meteorològica, ha dit, quasi s’ha convertit en una secció més dels informatius, perquè “per desgràcia està obrint-los quasi diàriament i normalment per desastres “, i assenyala que encara que cada vegada es dona més cabuda a aquesta mena de comunicació “tot missatge sobre el canvi climàtic és poc. Si ens donen més, més farem”.
Al seu judici, “cal parlar amb prudència, no podem enviar aqueix missatge catastrofista tots els dies perquè, al final, acabes amb l’esgotament de l’espectador”, i ha afegit que protestes contra el canvi climàtic amb accions en les quals s’agredeix a obres d’art “generen en la població una topada important” i “potser no és la millor manera de fer-lo visible”.
EL PROBLEMA MÉS IMPORTANT DEL SEGLE XXI
Per part seua, Jorge Olcina, catedràtic de Geografia en la Universitat de *alicante i director del Laboratori de Climatologia d’aqueixa entitat, ha advertit que, davant el “problema més important que ha d’afrontar la humanitat en aquest segle XXI i que s’anirà manifestant progressivament”, no es pot “abusar del missatge excessivament extremista, radical o catastròfic perquè és un procés que ens acompanyarà al llarg d’aquest segle”.
“És important comunicar la veritat, i conforme isquen els informes científics de la situació traduir-li’ls a la societat, amb un llenguatge moderat i accessible, però sempre basat en la veritat científica, perquè siga conscient que estem davant un problema important i perquè els polítics també siguen conscients que cal començar a actuar”, ha asseverat.
Olcina ha ressaltat que, encara que el canvi climàtic és global, és important informar sobre el que ocorre en cada regió o territori “de manera regular però sense arribar a cansar l’audiència”, perquè els efectes són diferents, especialment en la zona del Mediterrani, que té la singularitat que la mar es calfa de forma accelerada.
CREAR UNA NARRATIVA PRÒXIMA AL CIUTADÀ
El responsable de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, ha indicat que per a comunicar bé la informació meteorològica cal tindre “bones dades” i elaborar missatges que “siguen recognoscibles per als ciutadans”.
Al seu judici és important crear “narratives de proximitat, interpel·lant directament al ciutadà i posant exemples del seu poble, la seua província o la seua comunitat, i adequades perquè l’usuari comprenga el problema al qual ens enfrontem”.
Davant les veus negacionistes, afirma que cal ser “molt proactius. La informació tècnica està avalada per milers de científics, que diuen que el problema climàtic s’anirà intensificant, i cal donar-li un contingut adequat perquè la gent ho entenga i puga contrastar”.