El tribunal considera que no s’ha acreditat que la nova estructura que Imelsa que van dissenyar els dirigents del PSPV i Compromís
La Secció Primera de l’Audiència Provincial de València ha absolt de tots els delictes als processaments en el cas Alqueria, entre els quals es trobava l’expresident de la Diputació de València amb el PSPV-PSOE i actual alcalde d’Ontinyent (hui independent), Jorge Rodríguez.
El tribunal considera que no s’ha acreditat que la nova estructura que Imelsa que van dissenyar els dirigents del PSPV i Compromís en Imelsa en 2015 “obeïra a la necessitat o voluntat de contractar a determinades persones, com una manera de pagar favors o concedir prebendes”.
“Considerem, més aviat, que l’ordre va ser invers. Es va dotar a Imelsa d’una nova estructura que, amb més o menys encert, no estem en condicions de valorar-ho, es va considerar més eficaç per al compliment dels fins socials; i es van buscar persones (…) que pogueren meréixer la confiança de l’equip directiu (…) perquè, en definitiva, es tractava de desenvolupar accions que tenen un marcat caràcter polític”, afig.
En una sentència datada aquest dimarts, de 146 folis, el tribunal decreta l’absolució de Jorge Rodríguez Gramaje, Agustina Brines Siserol, Josep Ramón Tiller, Ricard Gallego Perales, Manuel Reguart Serna, Jorge E. Corda, Xabier Simón Alventosa, Josep Luis Melero Martí, María Soledad Torija Urbano, Raúl Ibáñez Fos, Manuel Carot Martínez, Miguel Ángel Ferri Llopis, Salvador Femenía Peiró i Víctor Jiménez Bueso.
Havien sigut acusats per la Fiscalia Anticorrupció, Acció Cívica contra la Corrupció i el PP de delictes de malversació de cabals públics, falsedat en document oficial i prevaricació per la suposada contractació il·lícita d’alts directius en l’empresa pública Divalterra, anterior Imelsa. Les acusacions van reclamar condemnes d’entre 6 i 8 anys de presó.
UNA DECISIÓ POLÍTICA
El tribunal considera que “la nova estructura de Imelsa i les seues noves línies d’actuació resulten ser una decisió política dels partits que van aconseguir el pacte de govern” en 2015 i que “no existeix manteniment probatori que permeta afirmar que aqueixa nova estructura vinguera preordenada pel propòsit de col·locar a amics o correligionaris”.
“Contràriament a les afirmacions de les acusacions, les noves àrees sempre van tindre dotació pressupostària”, i en referència al suposat perjudici que podia haver ocasionat a Imelsa aquesta nova estructura de gestió es considera provat que “es van reduir tant les despeses de personal com les despeses d’explotació durant el període analitzat”.
LA GESTIÓ DE IMELSA NO VA PERJUDICAR LES ARQUES PÚBLIQUES
“En definitiva, no sols no resulta acreditat que la societat resultara econòmicament perjudicada per aquest nou model de gestió, sinó que podria afirmar-se que la nova estructura de la societat va permetre ampliar significativament la seua activitat sense que ho fera el seu pressupost”, afig la sentència.
Els magistrats consideren que “tampoc resulta acreditat ni que les àrees mancaren de contingut real, ni que aquesta nova estructura de Imelsa es mantinguera oculta al consell d’administració”, encara que s’indica que “en efecte, no va ser objecte de cap acord per part d’aquest”.
CONTRACTACIONS D’ALTS CÀRRECS
La sentència reflecteix que cap dels consellers de Imelsa presents (Seguí Granero, Berenguer Llorens, Gaspar Ramos, Amigó Laguarda, Altur Mena, Bort Bono, Moncho Matoses, Martí Escandell, Aigualir Vila, Jaramillo Martínez i Pérez Garijo) “van traure la conclusió que aquestes contractacions foren il·legals”.
És més, afig que hi ha constància que els llavors cogerentes de Imelsa, Agustina Brines i Josep Ramón Tíller, van sol·licitar diversos informes sobre aquestes contractacions, i posa el focus en un de manera particular, el de Carlos Alfonso Mellado -catedràtic de Dret del Treball-, d’acord amb el qual “no és en absolut descartable que els acusats consideraren que la contractació de personal de confiança sota la modalitat d’un contracte d’alta direcció tenia empara legal”.
Això seria contrari al sostingut per les acusacions en el sentit que els acusats, i en concret Brines, van buscar artificiosament una cobertura legal per a unes contractacions que sabien il·legals, perquè el tribunal no dubte de la imparcialitat del testimoni-perit Mellado “perquè ni tan sols va ser triat pels acusats per a l’elaboració de l’informe”.
ELS SALARIS NO PODEN CONSIDERAR-SE MALVERSACIÓ
El tribunal es pronuncia també sobre les retribucions que van cobrar els directors d’àrea per a subratllar que figuraven en els pressupostos anuals per als exercicis 2016, 2017 i 2018, que el Consell d’Administració va presentar per a la seua aprovació a la Junta General.
Els seus salaris, agrega, “estaven pressupostats per al fi a què es van destinar. A més, no hi ha hagut perjudici per a les arques públiques, perquè la societat es va beneficiar del treball que els contractats van exercir”.
En aquest context es recorda que “a requeriment del Jutjat d’Instrucció i acompanyant al seu ofici de 31 de juliol de 2019, el llavors gerent de Divalterra, va remetre els informes d’auditoria, els comptes anuals corresponents a aquests anys, amb les respectives memòries, autoritzades per l’Interventor de la diputació, i els pressupostos”.
Per tot això, el tribunal “no pot assumir que hi haguera una maniobra d’ocultació d’aquestes contractacions-nomenaments al Consell d’Administració, encara que no foren confirmades per aquest òrgan de govern”.
UNA SELECCIÓ ENTRE PERSONES CONEGUDES I AFINS
“Els dubtes, la inseguretat sobre el procediment i la modalitat de contractació, que evidencien els múltiples correus que els acusats intercanvien i la sol·licitud d’informes sobre la qüestió, en la seua major part després d’haver-les dut a terme, no integren el dol” que exigeix el tipus penal pel qual van ser acusats.
En referència al procés de contractació, la Sala entén que es va fer “sense perjudici de l’exigència de formació i professionalitat, entre persones conegudes i afins ideològicament amb els partits que havien aconseguit l’anomenat Pacte del Botànic”.
CONSELLS DE DIRECCIÓ PARAL·LELS
La sentència desmunta també la tesi que es van formar òrgans de govern paral·lels als consells d’administració, els coneguts pels acusats com a consells de direcció.
“No ens sembla censurable que el president d’una companyia procure controlar-la, en l’estricte sentit d’aquest terme, perquè és la seua responsabilitat fer-ho i el reprotxable seria més aviat el contrari, el descontrol”, indica.
I afig “I si, com és el cas, el president de la companyia resulta ser el de la Diputació i el d’altres quatre societats i organismes, a més d’alcalde d’un municipi relativament important (Ontinyent), sembla de sentit comú que persones de la seua confiança, el seu cap de gabinet, Gallego i un dels seus assessors, Reguart, estiguen al corrent de la marxa de la societat, parlen amb els gerents i assistisquen als anomenats consells de direcció i assistisquen als d’administració, encara que sense veu ni vot”.
DRET ADMINISTRATIU
Aquestes contractacions, subratlla el tribunal, van ser “resolucions dictades en assumpte administratiu”, en el sentit en què ve entenent-se per tal en la jurisprudència, encara que es tracte de relacions jurídiques regides pel dret laboral.
NO HI HA CONDEMNA EN COSTES PER A LES ACUSACIONS
La Sala exposa, finalment, que “les raons que justifiquen l’absolució són l’aplicació del principi ‘in dubio pro reo’, unit a la “dubtosa tipicitat dels fets”.
Recorda que “totes dues acusacions han mantingut una posició idèntica en les seues pretensions a la del fiscal, fins i tot més moderada que aquest en el cas de l’Acció Cívica contra la Corrupció”, i malgrat la total absolució, rebutja la imposició de costes a les acusacions populars.