Mazón, president de la Generalitat 46 dies després del 28M i 1 mes després del seu pacte amb Vox

El Partit Popular torna a dirigir el consell des de l’any 2015

El guanyador amb el PP de les eleccions autonòmiques valencianes del 28M, Carlos Mazón, ha sigut proclamat president de la Generalitat 46 dies després d’aquests comicis en un ple d’investidura on ha rebut també els vots de Vox gràcies al pacte amb aquest partit signat fa just un mes.

EL 28 DE MAIG: BOLCADA DESPRÉS DE DUES LEGISLATURES D’ESQUERRES

El diumenge 28 de maig, el Partit Popular va donar la bolcada en les eleccions autonòmiques de la Comunitat Valenciana, on va guanyar els comicis i va obtindre els resultats que li permeten governar de nou la Generalitat, que va presidir de 1995 a 2015.

La cita electoral va suposar la ruptura de l’empat tècnic entre els blocs de la dreta i l’esquerra per una diferència de cinc diputats a favor del bloc conservador, la qual cosa va marcar un canvi de cicle després de dues legislatures de Consell del Botànic.

Mazón es va situar així en condicions de ser el seté president de la Generalitat -el cinqué del PP, després d’Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra-.

LES REACCIONS DEL 29 I 30 DE MAIG

Un dia després de les eleccions, el 29 de maig, els partits valencians van convocar a les seues adreces autonòmiques per a analitzar els resultats i estudiar quines decisions prendre per al futur després del canvi de signe polític.

Aquell mateix dia, el PP va celebrar la seua Junta Directiva Regional mentre que els líders de Vox en la Comunitat Valenciana no van fer declaracions públiques i es van remetre a les del dirigent nacional Santiago Abascal.

Entre l’esquerra, tant PSPV-PSOE com Compromís van convocar reunions de les seues executives per a l’endemà, dimarts, a la vesprada i, en compareixences públiques després d’aquestes cites, tant el candidat socialista a la reelecció Ximo Puig com el cap de llista de Compromís, Joan Baldoví, van assegurar que no anaven a dimitir i que es mantindrien en l’oposició al PP des dels seus escons en Les Corts Valencianes.

AVANÇAMENT ELECTORAL: GENERALS DEL 23 DE JULIOL

Però el 29 de maig al matí, el president del Govern, Pedro Sánchez, va comparéixer en La Moncloa per a anunciar l’avançament al 23 de juliol de les eleccions generals previstes per a finals de 2023.

Els partits polítics de la Comunitat Valenciana van qualificar aquell mateix dia l’avançament com a “honest”, segons el PSPV, o com una manera de consolidar el canvi polític iniciat aquell diumenge amb els resultats de les autonòmiques i municipals, segons el PP.

Més enllà de les valoracions dels grups, l’avançament electoral va generar un escenari diferent en la formació de govern en la Comunitat, ja que la nova data va suposar que coincidira el debat per a la investidura de Carlos Mazón com a nou president de la Generalitat amb la campanya dels comicis generals.

PRIMERES REUNIONS PER A LA FORMACIÓ DEL CONSELL

El PP, guanyador de les eleccions del 28M, va començar la setmana següent als comicis una ronda de reunions amb els grups parlamentaris amb representació en Les Corts.

Mazón va emplaçar per carta als candidats del PSPV (Ximo Puig), Compromís (Joan Baldoví) i Vox (Carlos Flores) a tres reunions, una amb cadascun d’ells, a partir del 8 de juny, totes elles en el Parlament valencià.

La primera es va celebrar el propi dijous 8 amb l’equip del PSPV, ja que Puig va delegar en els diputats electes Rebeca Torró, Arcadi España i María José Salvador, mentre que el dilluns 12 va tindre lloc la reunió del PP amb Joan Baldoví, Aitana Mas i Vicent Marzà, de Compromís, i tots dos grups van especificar després de les trobades que no s’abstindrien en la investidura de Mazón.

L’endemà, el dimarts 13 de juny, una reunió de poc més de dues hores entre el PP i Carlos Flores, Ignacio Gil Lázaro i Vicente Barrera, de Vox, va forjar el primer preacord de govern entre totes dues formacions amb la presidència del Consell per al PP, la de Les Corts per a Vox i “Conselleries rellevants” per a aquesta formació.

Així mateix, el candidat de Vox a les eleccions del 28M, Carlos Flores, qui en 2002 va ser condemnat per violència contra la seua exmuller, va anunciar que seria el número 1 de la candidatura per València al Congrés en les eleccions generals del 23J.

El 15 de juny, en virtut d’aqueix preacord, el PP i Vox van fer públics els 50 punts d’acord per a la formació de govern, que començaven amb la defensa de “la unitat d’Espanya, la igualtat entre espanyols i la riquesa i diversitat cultural”, i incloïen mesures sobre memòria històrica, “violència intrafamiliar”, senyals d’identitat, protecció de la família i Educació.

Aqueix mateix dia es va anunciar que el Consell reservarà tres de les seues deu carteres a Vox, que ocuparà la vicepresidència primera i la Conselleria de Cultura, així com les Conselleries d’Agricultura i la de Justícia, Interior i Governació.

TERMINIS EN LES CORTS

Els terminis de constitució de Les Corts i d’investidura, a més, també són diferents als que es van donar després de les eleccions de fa quatre anys en la Comunitat, que es van celebrar el 28 d’abril de 2019.

En aquell cas, Les Corts Valencianes sorgides d’aquests comicis es van constituir díhuit dies després, el 16 de maig, però en aquesta ocasió el fins ara president Ximo Puig va optar en signar el decret de convocatòria per fixar una data més tardana, el 26 de juny, quasi un mes després de les eleccions.

A partir d’aquest dia, i amb un ple en el qual la diputada de Vox Plans Massó va ser elegida com a nova presidenta de Les Corts Valencianes, es va posar en marxa el procés per a la investidura del president de la Generalitat, que va continuar amb la constitució dels grups parlamentaris.

Una vegada constituïdes Les Corts, els grups tenien, d’acord amb el reglament, huit dies hàbils per a constituir-se i, passats aquests, la Junta de Síndics, que només es pot reunir amb els grups ja constituïts, havia de reunir-se amb la Mesa del parlament per a convocar la sessió d’investidura.

Una vegada constituïdes Les Corts, els grups tenien, d’acord amb el reglament, huit dies hàbils per a constituir-se i, passats aquests, la Junta de Síndics, que només es pot reunir amb els grups ja constituïts, havia de reunir-se amb la Mesa del parlament per a convocar la sessió d’investidura.

El grup del PSPV va decidir apurar el termini per a constituir-se, la qual cosa va suposar que la Mesa no va poder reunir-se abans del 7 de juliol i, com aquest organisme ha de convocar la sessió d’investidura entre tres i set dies més tard, aquesta ha coincidit amb la campanya electoral per al 23J.