Les trucades rebudes pel telèfon d’Emergències 112 el passat 29 d’octubre van activar la resposta davant les inundacions que deixava ja la Dana perquè la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) no va informar en temps real, han afirmat fonts de la Generalitat.
El Govern valencià s’ha pronunciat en aquests termes després que aquest dimarts la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa sobre la gestió de la Dana haja comunicat que eixe dia el 112 va rebre un total de 19.821 crides i va gestionar 4.770 incidents a la província de València, segons un informe al qual ha tingut accés EFE.
Segons la Generalitat, el nombre de crides rebudes i ateses en el 112 aquell dia va “ser similar” al d’altres episodis de gota freda i d’alerta roja viscuts anteriorment en la Comunitat Valenciana, com el de la Dana d’Oriola de 2019 en el qual es van rebre entre les 00.00 i les 19 hores unes 14.374 crides (enfront de 15.188 del 29 d’octubre en el mateix període).
Emergències de la Generalitat va atendre les trucades que es van rebre durant la jornada del 29 d’octubre amb la derivació de les incidències a tots els serveis d’intervenció corresponents i malgrat la falta d’informació de la CHJ sobre els desbordaments de rius i barrancs, assenyalen des del Consell.
La Generalitat manté que des que van començar a rebre’s anomenades en el 112 durant tota la jornada del 29 d’octubre, els incidents es van derivar als serveis d’intervenció que van mobilitzar recursos i mitjans necessaris per a atendre cada situació en funció de la tipologia de l’emergència.
Les fonts han explicat que els serveis tècnics d’Emergències “actuen en temps real, amb protocols clars, i garantint la resposta des del primer minut, actuant amb criteris tècnics, mesuraments hidrològics i avisos formals que han de ser proporcionats per les agències estatals”.
“És important destacar que és gràcies a eixes anomenades ciutadanes pel que s’activen els serveis d’emergències, ja que ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ni cap agència estatal estaven informant en temps real del que estava ocorrent el 29 d’octubre en les diferents zones afectades per la riuada”, han afirmat per a valorar la col·laboració ciutadana com a “clau en qualsevol emergència”.
Han incidit que el fet que el 112 rebera un increment d’avisos de particulars a partir de les 16 hores “evidencia que les emergències s’activen sobre la base de situacions reals, no a suposicions, i els primers avisos ciutadans són habituals en episodis de pluges torrencials”.
Igualment, han recordat que part d’aquestes crides procedia de Xiva, població en la qual les pluges van superar els 400 litres per metre quadrat, “enfront de la previsió màxima de 180 litres emesa per Aemet, que havia establit una probabilitat màxima de pluja del 70%”.
A més, han sentenciat que “si s’haguera comptat amb els sistemes d’alerta primerenca que permeten detectar la crescuda dels barrancs i anticipar i minimitzar els riscos d’inundacions, els serveis d’Emergència haurien pogut disposar de més i millor informació per a actuar”.
“No obstant això, l’entitat responsable de tindre aquest dispositiu actiu i operativa en les conques fluvials de la província de València, que és la CHJ, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, no té instal·lat encara aquest sistema d’ajuda per a la presa de decisions clau per a la seguretat de la població”, han afegit.
I això, han indicat, malgrat que el Govern central reconeix que aquest sistema d’alerta primerenca “salva vides”, tal com va admetre la llavors vicepresidenta i ministra Teresa Ribera en la seua compareixença del novembre passat en el Congrés dels Diputats.
Els serveis d’Emergències de la Generalitat juntament amb la resta de cossos d’acció van realitzar més de 36.000 rescats durant la jornada del 29 d’octubre i els dies posteriors, “pese a l’apagada informativa reconeguda ja per la pròpia Confederació i la inacció del Govern central, que no va tallar ni l’alta velocitat amb Madrid, ni carreteres clau com l’A-3 a l’altura de Xiva, el by-pass i la pista de Silla”, han assenyalat.
Les fonts han assenyalat que l’organisme de conca ha admés que “es va produir un increment sobtat de cabal [en el barranc del Poyo] a partir de les 17.40” però el correu electrònic de comunicació d’augment de cabal en la rambla no es va enviar a Emergències de la Generalitat fins a les 18.43 hores, quan el cabal ja era de 1.686 metres cúbics per segon.
Han incidit en què ningú dels presents en la reunió del *Cecopi “van alertar en cap moment ni del risc de desbordament ni del desbordament de la rambla, malgrat que tenien informació de la brutal pujada del cabal des de les 17.40 hores”.
“Torna a quedar claríssimament clar que l’avís ÉS-Alert que s’envia a les 20.11 hores no va ser pel desbordament del barranc del Poyo, sinó pel risc de trencament de la presa de Forata”, han afirmat per a remarcar que el Cecopi “només pot prendre decisions sobre la informació que rep”.