El Conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha destacat que “les nostres línies estratègiques per al sector primari són la llibertat, la simplificació, la gestió adequada dels recursos hídrics i la defensa del sector enfront de la *demonizaciónque ha patit en els últims anys”.
Així ho ha expressat durant el desdejuni informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum, en el qual ha analitzat la situació actual del sector i detallat les principals línies estratègiques del seu departament.
Barrachina ha anunciat que “en les pròximes setmanes llançarem una convocatòria d’ajudes per un total de 29,5 milions d’euros, destinada a fer costat als joves i nous agricultors i a fomentar les noves incorporacions al sector”.
“Aquesta iniciativa cerca oferir un impuls econòmic significatiu a aquells que aposten pel futur del camp, garantint el relleu generacional i la sostenibilitat del sector agrícola,” ha afegit el conseller.
Barrachina ha afirmat que “aquesta ordre d’ajudes és la més ambiciosa dels últims anys i presenta importants novetats, com l’ampliació de l’import mínim de l’ajuda, que passa de 20.000 a 30.000 euros, i l’import màxim, que s’incrementa de 70.000 a 80.000 euros”.
A més, aquesta ajuda, contempla un complement específic per a les zones amb limitacions naturals, com l’horta de València, de 10.000 euros
En aquesta línia, ha subratllat que el relleu generacional és un dels pilars clau de l’estratègia política del Consell de Carlos Mazón, i ha remarcat que “hem reduït la pressió fiscal en eliminar l’impost de successions i donacions, i rebaixat l’impost de transmissions de finques agràries, passant del 10% al 4%, amb l’objectiu de facilitar l’accés de les noves generacions al sector agrícola i assegurar la seua continuïtat”.
El conseller ha afirmat que “per a alleujar la càrrega burocràtica que enfronten agricultors, ramaders i pescadors, apostem per la simplificació, per oposar-nos al quadern digital, i implementem un nou registre d’explotacions ramaderes més senzill i accessible, que facilite el seu treball diari”.
“El seu lloc està en el camp, en la ramaderia o en la mar. Ells són els que saben cuidar del que els dona menjar. Nosaltres apostem per la promoció, no per la sanció, i brindem suport incondicional enfront d’aquells que intenten llevar-los el prestigi, per a després deixar-los sense aigua, dir-los que no poden plantar l’hortalissa d’hivern o que no poden eixir a pescar”.
Així mateix, ha remarcat que els agricultors amb els seus tarongers “són capaços de depurar totes les emissions de la totalitat del parc mòbil valencià, inclosos els camions. L’ecologista que trepitja el camp es diu agricultor; el *animalista que defensa als animals es diu ramader;i l’ecologista que està en la mar es diu pescador i saca més de 150.000 tones de plàstic de la mar”.
El conseller ha defensat que la labor dels nostres agricultors, ramaders i pescadors “és absolutament indispensable”, i ha citat com a exemple que quan un ramader en extensiu desapareix, “l’administració es veu obligada a contractar vigilants per a substituir-li, brigades de neteja per a fer tasques que 72.000 caps de bestiar fan de manera natural, i bombers per a extingir incendis”.
D’altra banda, Barrachina ha assenyalat que “l’any passat va ser un clar reflex de la realitat de la nostra agricultura i el sector primari, en passar d’una sequera extrema a les inundacions, la qual cosa evidencia els reptes als quals ens enfrontem.”
No obstant això, com ha continuat, “malgrat els desafiaments, hem aconseguit batre rècords d’exportació. El sector agroalimentari ha sigut el motor principal de la balança comercial exterior de la Comunitat Valenciana, amb un saldo positiu de 3.504,5 milions d’euros. Si la Comunitat Valenciana s’ha consolidat com un referent exportador, ha sigut gràcies a l’esforç i a l’impuls d’aquest sector”.
El conseller ha ressaltat els 99 milions que el seu departament destinarà enguany a la millora de les infraestructures hídriques. “Aquesta inversió, que representa un increment del 60%, es destinarà principalment a la modernització dels sistemes de regadiu, a garantir el proveïment d’aigua i en la realització d’obres de canalització”.
“És crucial disposar de les infraestructures adequades per a mitigar els efectes negatius de possibles noves riuades. Si el Govern d’Espanya haguera dut a terme les infraestructures previstes i localitzades, les conseqüències de les riuades del passat mes d’octubre haurien sigut significativament menors. És urgent adoptar mesures que protegisquen la ciutadania”, ha assenyalat.
Barrachina ha criticat la falta de resposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el després de cinc mesos d’espera des que la Generalitat presentara el Pla contra Inundacions: “Portem cinc mesos d’inacció per part del Govern d’Espanya davant un pla que inclou actuacions que podrien salvar vides”.
El conseller ha recordat, que el passat 7 de novembre el Ministeri es va comprometre a estudiar el document enviat per la Conselleria, que arreplega una inversió de 2.390 milions d’euros, a executar durant cinc anys, per a la implementació de mesures urgents i preventives enfront de les inundacions. No obstant això, “fins a la data, i malgrat la urgència, no hem rebut cap resposta ni avanç per part del Govern central”.
Barrachina ha expressat el seu rebuig a les retallades en el transvasament Tajo-Segura impulsats pel Govern central, ja que es tracta de “decisions polítiques, preses sense aval tècnic, que representen una greu amenaça per a l’agricultura alacantina i la condemnen a la desaparició de 10.000 milions d’arbres.”
“És imprescindible que les decisions que afecten els recursos hídrics compten amb el consens de les comunitats autònomes implicades”, per això, ha reiterat la urgència d’aconseguir un Pacte Nacional de l’Aigua perquè “la nostra terra necessita una política hídrica justa i equilibrada, que permeta als agricultors mantindre la seua activitat i assegurar l’ocupació que depén d’ella. L’aigua és una qüestió d’Estat, és de tots, no és propietat de ningú.”
Preses i Embassaments
Miguel Barrachina ha destacat que “és essencial revisar totes les preses i dur a terme les accions necessàries, tal com estem fent en *Buseo. No ho hem dubtat ni un instant, primer amb un contracte d’emergència de 4,7 milions per a realitzar les reparacions, i ara, una gran inversió per a assegurar la seua viabilitat i la seguretat dels ciutadans dels voltants de la presa. Altres solo es limiten a reparar algunes, però no planifiquen ni construeixen per al futur. En *Buseo, invertirem més de 30 milions”.
“Li demanem al Govern d’Espanya que, en lloc de destruir preses i embassaments, s’enfoque a construir les infraestructures necessàries per a garantir la seguretat de la població. A més, és fonamental atorgar més llibertat per a netejar els llits i agilitzar les autoritzacions”, ha matisat.
Pressupost 2025
El conseller ha recordat el pressupost amb el qual comptarà el seu departament enguany, un total de 457 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 26,1% en comparació amb l’any anterior.
Barrachina ha assenyalat que “a aquesta inversió de la Conselleria se suma el pressupost dels organismes autònoms, com l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària i l’IVIA, que disposaran de 341 milions d’euros destinats al sector. En total, la Conselleria d’Agricultura, juntament amb els seus organismes autònoms, comptarà amb un pressupost de 726 milions d’euros per a 2025.”
Respecte a les inversions per a la reconstrucció després de les riuades i pluges que van afectar la Comunitat Valenciana, la Conselleria destinarà un total de 145 milions d’euros, dels quals 4,6 ja s’han executat, 103,2 milions s’invertiran en 2025, i els altres 37,2 en pròximes anualitats.