L’històric polític Josep Lluís Albinyana explica, en una visita a l’Eliana, l’actual situació a la nostra autonomia, així com els canvis que creu que deuen produir-se a l’Estat espanyol.
Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 1943) és un jurista amb una ampla vinculació amb la política valenciana. Va ser el primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià (abril de 1978 fins desembre de 1979). Políticament adscrit al PSOE, despres treballà per fundar Unitat del Poble Valencià. Actualment és jubilat, després d’haver sigut magistrat en el Jutjat d’Instrucció número 1 de València i anit va participar en un sopar de militants i simpatitzants de la candidatura Podemos-Compromís.
Quin és la seua valoració del moment autonòmic que es viu, després de les darreres eleccions?
És un moment força interessant. Amb connotacions històriques, diria jo. És fruit d’una reacció que alhora ha sigut espontània i fruit d’un procés de maduració. Tota la corrupció i el fracàs institucional al País Valencià ha motivat que la ciutadania, de la mà de noves formacions polítiques, hagen decidit dur endavant un nou temps per la política, amb solucions encertades pels problemes que patim, fruit d’una dolenta gestió del bipartidisme. Ha passat el temps del deliri consumista i grandiloqüent, amb la Fórmula 1, els Mundials de Vela i les obres faraòniques de Calatrava. També cal desterrar aquella política clientelar fixada per formacions polítiques que, afortunadament, ara no estan al Consell.
Quins són eixos problemes que cal afrontar ara?
És evident que s’hi ha produït un canvi, al País Valencià i a molts ajuntaments. Hem viscut una etapa d’un obscurantisme absolut de la Generalitat Valenciana. Era una situació que provocava vergonya. La gent ha suportat molt perquè no era conscient de les mancances del sistema. La corrupció era absoluta, però la gent no ha sigut conscient fins que la crisi econòmica ha afectat una gran majoria de la nostra societat. Ara crec que falta un canvi a l’Estat, per acabar amb un sistema bipartidista que hi ha fracassat. Crec que es tracta d’un model amb data de caducitat. Amb l’emergència d’unes noves formacions que ara estanc prenent decisions, sí que es treballa per atendre les necessitats dels més afectats per la crisi: els dependents, les persones sense recursos, els joves que deuen abandonar la nostra terra per trobar treball, les dones que no tenen una igualtat salarial, i un llarg etcètera.
Alguns pensen que eixe canvi, local i autonòmic, no serà complet si no es canvia també el govern d’Espanya.
I així és. És necessari canviar les polítiques de l’Estat, que impedeix que al País Valencià i als seus pobles es puga treballar per donar les millors solucions a la ciutadania. Bona part dels problemes actuals provenen del mateix estat: en l’àmbit exterior, Espanya no fa sentir la seua veu a la Unió Europea ni assumeix la seua responsabilitat per acollir a immigrants que estan fugint de guerres i misèria; en l’àmbit intern, no hi ha un adequat finançament al País Valencià, com tampoc s’ha abordat correctament el problema amb Catalunya… o el drama que suposen els desnonaments. Per posar fi a eixos problemes, cal canviar el govern de l’Estat.
I com creu que hem arribat a aquesta situació?
Pense que és fruit d’una transició que realment s’inicià amb la victòria aclaparadora del PSOE, en l’any 1982. En aquell moment es pensà que el bipartidisme PSOE-PP era el peatge a pagar per deixar darrere la dictadura franquista. No vaig molt errar si dic que sembla el model de Cánovas i Sagasta, propi del segle XIX. Així, tant PSOE com PP varen apostar per un model social i econòmic basat en l’explotació del treball i en el consumisme. No es va diversificar un model productiu, sinó que s’imposa eixa bambolla especulativa, de creació massiva d’habitatges, que finalment ha esclatat. Això ens ha ficat davant un mirall que ens ofereix una imatge real d’un model productiu fracassat. També ha sigut evident que el poder tan gran d’eixes dues formacions ha propiciat els nombrosos casos de corrupció que han tacat a PSOE i PP. Ara, pense jo, es deu apostar per un nou model, divers i ample, per aprofitar les avantatges tecnològiques existents, així com el capital humà de la generació millor preparada que ha tingut Espanya.
Finalment, quin creu que és l’escenari polític que es dibuixarà després de les pròximes eleccions?
Certament, espere que es canvie la situació actual. No vull que s’explote al treballador, que es rescate als bancs amb diners públics, que es desnone a persones dels seus habitatges o que s’abandone el model públic d’Educació i Sanitat. Tampoc entenc a eixos polítics que juguen la carta de la por, fent creure a la gent que un canvi radical amb eixe model actual, ja fracassat, suposarà un perjudici pels empresaris: si es millora el benestar de la ciutadania, es crearan les condicions bàsiques per millorar la producció i fomentar un consum adequat. Algú pot creure, per exemple, que el propietari d’Inditex deixarà de fer roba pe vestir a la gent si cambia el govern d’Espanya? Ans al contrari, serà el primer interessat en què hi haja més gent que puga adquirir els seus productes, una vegada la ciutadania tinga feina i tinga els serveis bàsics coberts. I això és el que proposen formacions com Podemos-Compromís, una coalició que ha fixat clarament les seues prioritats i les ha dotat dels pressupostos necessaris per a dur eixes actuacions a la pràctica.