Es tracta d’un espai monumental amb més de 400 anys d’història
Les obres per a documentar arqueològicament la cisterna de la localitat continuen avançant. El projecte per a recuperar un dels espais històrics més emblemàtics del municipi està sent un autèntic descobriment en si mateix. Els treballs d’excavació es van iniciar a principis de desembre de 2018 i, amb l’inici de 2019, s’estan veient superades les expectatives més optimistes. Aquests treballs són promoguts per l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona.
Els treballs efectuats per l’arqueòleg municipal, Juan José Ruiz i Ana Sabater, han servit per a confirmar l’existència d’una cisterna que històricament havia servit per a proveir d’aigua a tot centre històric. Hi havia indicis que apuntaven de la seua existència des de mitjan segle XVI. Se sabia, així mateix, que aquesta estructura històrica va ser derruïda parcialment i plenada d’enderrocs l’any 1971 per les autoritats locals de l’època. I calia suposar que era un espai de grans dimensions. No obstant això, quasi totes les fonts eren orals i existien pocs documents escrits que aportaren dades concretes. S’imposava un treball sobre el terreny, per a conéixer de forma clara davant quina realitat ens trobem.
Encara que els últims treballs d’excavació per a valorar aquesta part del passat històric de la Pobla de Vallbona es van iniciar a la fi de 2018, abans s’havien fet dues cales (ambdues al febrer). Juan José Ruiz i Ana Sabater dirigeixen aquest projecte, i tots dos coincideixen a l’hora d’assenyalar que s’ha sobrepassat àmpliament tot el que esperaven trobar: «Estem davant un espai monumental i es troba en un estat de conservació sorprenent. Ningú diria que han transcorregut, almenys, 400 anys des de la construcció d’aquest gran depòsit d’aigua. Sabíem que ens anàvem a trobar amb un element important, però honestament no calia pensar en una mica d’aquestes dimensions… i no ho diem només per la grandària».
Ruiz i Sabater expliquen l’abast d’aquesta cisterna: «S’ha arribat a una cota de 7,5 metres de profunditat, on en la part nord-oest s’ha localitzat parcialment el paviment de la cisterna. De moment, no podem determinar la quantitat d’aigua que s’emmagatzemava ací, perquè encara s’està en procés de l’exhumació total de la cisterna, la qual comptava amb unes dimensions aproximades de 14 per metres i dividides en la seua part central per un mur amb dos arcs de mig punt. La cisterna estava coberta per dues voltes, en sentit nord sud, les quals van ser derruïdes en els anys setanta. S’omplia amb aigua de la ‘sèquia primera’; també tenim constància que passaven dos dies fins que s’omplia per complet i que era suficient per a proporcionar aigua a tots els habitants del municipi durant tot l’any, el canal de proveïment d’aigua s’ha localitzat en el mur oest de l’estructura en qüestió».
En la part nord, pegada al mur perimetral de la cisterna, s’ha trobat l’escala d’accés a la part baixa de la cisterna del segle XVI. Molts anys després en el segle XX, es va crear un pou, que permetia accedir a l’aigua emmagatzemada sense haver de descendir.
Després d’aquests treballs, començaran les labors d’estudi, classificació i interpretació però igualment estimulants: els que Juan José Ruiz i Ana Sabater hauran d’escometre per a avaluar l’abast de les troballes que s’estan fent. «Preveiem molts mesos d’investigació, però és emocionant trobar-nos davant un repte tan exigent i un descobriment tan apassionant», coincideixen aquests dos arqueòlegs. Els tresors de la Pobla de Vallbona, que han romàs durant dècades ocults sota terra, comencen a veure la llum.