“El sistema públic ha jugat un paper molt important en la crisi del covid”

Josep Vicent Garcia, alcalde de la Pobla de Vallbona

Un any després de l’esclat de la pandèmia el balanç llança 23 veïns morts pel covid i més de 1.670 casos acumulats. La dada per a l’esperança és el descens dels contagis -13 en els últims 14 dies-i l’inici de la vacunació massiva.

Aqueixa esperança en la vacunació és el principal. Ja tenim immunitzats als usuaris i treballadors de les residències, sanitaris, docents, policies i als més majors. La gran esperança, sempre que arribe el subministrament, és que en tres, quatre, cinc mesos es puga tindre un percentatge suficient de gent vacunada. Encara estem en perill que hi haja més transmissió i hem de continuar sent estrictes uns mesos més per a evitar una quarta ona perquè si no tornarem a les limitacions de tota mena, de mobilitat, econòmiques, i al tancament d’activitats.

Animaria als veïns al fet que es vacunen?
Animaria que mantinguem les mesures més estrictes que puguem fins que aqueixes vacunes siguen efectives. Vacunar-se es vacunarà tothom menys uns pocs que no voldran. El que no vulga que no es vacune, però el normal és que el 90% o més dels que li ofereixen la vacuna es vulga vacunar i quan tinguem el 70% de la població el grau de transmissió és molt baix. El problema no són els que no es volen vacunar, és el subministrament. És una fallada europea i nostra no tindre una investigació sanitària pública potent. No fabriquem vacunes i estem signant contractes i esperant que l’altre complisca. Ja ho vam veure amb les mascaretes, tot ho deleguem a l’exterior.

Amb què es queda del que ha viscut com a alcalde al llarg d’enguany?
Amb tres coses: el sistema públic, les mostres de solidaritat i la capacitat d’adaptació de les persones, a més de les qüestions dramàtiques que hem viscut en les residències i que ens toquen la sensibilitat a tots. Hi ha una solidaritat que la gent no entén que és el sistema públic. Quan pagues imposats és quan estàs sent solidari, encara que ho faces per obligació. Aqueixos recursos es distribueixen a tots, pagues la sanitat, l’educació. El sistema públic: policia, sanitaris, professors, ha fet un paper molt important en aquesta crisi.

L’Ajuntament ha estat a l’altura?
Això ho té jutjar la gent. Nosaltres hem intentat posar a la disposició dels ciutadans i de les circumstàncies tots els recursos personals, econòmics i de mitjans materials que hi havia des del primer dia. L’Ajuntament no ha de parar mai. Tothom va complir i cal agrair-li-ho als treballadors que han fet un esforç molt gran. Era el que tocava.

L’oposició ha utilitzat el covid per a fer política: les residències, els contagis, les màscares, la vacunació. Quin ha sigut el seu paper en aquesta crisi?
No ficaria a tots en el mateix vaixell. Una cosa és el PP, i dins del PP, Mari Carmen Contelles, i una altra la resta. Ciutadans ha donat suport a les iniciatives en pro de millorar a tothom i Vox fa el seu paper, encara que discrepe al 100% en els seus plantejaments perquè ideològicament estem en les antípodes. El PP s’ha dedicat a dues o tres coses, però cap és la lleialtat per les circumstàncies i l’ajuda al veí. Mai ha tingut un paper de col·laboració, els altres sí. Mari Carmen encara que siga la pitjor circumstància del món, no t’ajudarà. L’única cosa que té ganes és de ficar el dit en l’ull. La resta del PP, excepte tres, segurament sí. Jo ho veig claríssim.

Nosaltres ja llevem un símbol del feixisme que era Franco i ara hi ha símbols del catolicisme que en un edifici com l’Ajuntament, no tenen raó de ser

A més del covid, han utilitzat els símbols religiosos contra el quadripartit.
Nosaltres ja llevem un símbol del feixisme que era Franco i ara hi ha símbols del catolicisme que entenem que en un edifici públic de l’administració, com l’Ajuntament, no tenen raó de ser. Hem de fer un esforç no de separar-nos, sinó que quede clar on està la separació. Tenim bona relació amb l’església a nivell patrimonial i institucional, però cal no confondre-ho que la simbologia o els espais no estiguen clarament separats.

Quin impacte econòmic ha tingut la crisi a la Pobla?
L’atur va pujar un 30% en els primers mesos, passant de 1.500 a 2.000 persones, encara que sense arribar els 2.500 que hi havia en 2015 quan entrem en el govern- i ha anat baixant de nou fins als 1.900. Hem llançat la quarta remesa del Pla Resistir, ja anem per 188.000 euros dels 554.000 euros ens toquen. No es repartirà tot perquè no hi ha bastants sol·licituds pel que ampliarem les activitats o complementarem les quanties inicials per a repartir-ho tot. Nosaltres també hem fet altres dos paquets d’ajudes de 400.000 euros, un per a contractar directament 20 aturats durant sis mesos i per a les empreses que contracten aturats.

Aqueixes ajudes són amb càrrec al superàvit més alt dels últims sis anys.
Portem sis anys seguits de superàvit i enguany ascendeix a 3,6 milions d’euros que aniran a pagar factures, a un matalàs d’emergència i a inversions, tant projectes com execució d’obres.

Quins són aqueixos projectes i obres?
Es destinen 440.000 euros per a l’enderroc de la finca de la CNS declarat en estat de runa;120.000 euros a la continuació del carril ciclopeatonal en el Barri Sant Josep; 400.000 a la millora de carrers i voreres i 220.000 al paratge del Safareig. El saldo positiu de 2020 servirà per iniciar projectes com la urbanització de l’entorn del nou institut, la reforma del parc municipal, la Llar del Jubilat i la nova piscina d’estiu. A més es posen en marxa l’estudi de remodelació de l’avinguda de Colom i la Casa Bernal.

L’horitzó és 2023, any electoral?
A nosaltres les eleccions només ens marquen el que hem de fer campanya i anar a votar. No hem esperat mai a l’any electoral per a fer coses, ni perquè estiguen per a aqueix any. Volem fer també un centre de dia pagat per la conselleria i per això no està als pressupostos.

I per a quan el institut?
Esperem que ens arribe la delegació de competències abans de l’estiu per a iniciar la contractació del projecte i a l’inici de l’any contractar l’obra. Supose que estarà a final de 2023 en la zona entre la cooperativa i el poliesportiu i entre l’ermita i l’autovia.

En plena pandèmia s’ha aconseguit que 21 famílies de l’Ermita no es quedaren al carrer. Està satisfet amb la gestió?
Estem molt contents, no sols perquè 21 famílies no han hagut d’eixir de la seua casa, sinó perquè ha servit per a posar les bases per a atendre el problema d’habitatge a la Pobla. Habitatge hi ha de sobres, però no tothom té accés. Cobrir aqueixes persones que no tenen accés: joves, majors, persones amb diversitat funcional, usuaris dels serveis socials és una obligació de les administracions públiques. Ha servit per a posar l’embrió d’una política d’habitatge que no és per a hui, és per a tota la vida, per a quedar-se.