Els retaules de la Pobla de Vallbona necessiten d’una intervenció per evitar-ne el deteriorament
El Centre d’Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha denunciat que la humitat i la “deixadesa” dels últims anys ha provocat un deteriorament progressiu sobre les pintures murals del segle XV que es conserven a l’interior de l’església de Santiago Apòstol i una “accelerada visió distorsionada” del seu origen artístic, arrelada al gòtic lineal de l’època molt semblant a les pintures trobades a l’església de la Sang de Llíria.
El CEL ha alertat d’un “deteriorament progressiu” sobre els retaules de l’església de Santiago Apòstol “atès que des de fa temps es vénen arrossegant problemes sobre les imatges religioses sense que ni el mateix arquebisbat ni les administracions públiques hagen pres cap tipus d’iniciativa”.
Les pintures es varen realitzar als primers anys del segle XV amb un afany per evocar les figures dels patrons protectors de les collites dels agricultors de l’època molt habituals en els municipis valencians on aquest sector era dels més importants en l’economia.
Ubicades a l’entrada del temple eclesiàstic, es tracta de frescos elaborats directament sobre el mur de l’església que evoquen diversos passatges bíblics.
La humitat i la “deixadesa” dels últims anys ha provocat un deteriorament progressiu sobre les pintures i una accelerada visió distorsionada del seu origen artístic, arrelada al gòtic lineal de l’època molt semblant a les pintures trobades també a l’església de la Sang de Llíria.
En el cas del temple de la Pobla, la seua construcció es remunta a mitjans del segle XIV mentre que les pintures, segons els estudis, es van realitzar uns anys més tard.
El Centre d’Estudis Locals (CEL) de la Pobla de Vallbona ha demanat la necessitat d’involucrar les administracions públiques, a més de la Universitat i el mateix Arquebisbat, propietari de l’església, a l’hora de mamprendre un projecte d’actuació sobre les pintures, tant pel que fa a la recuperació com al manteniment per evitar que el pas del temps jugue en contra dels frescos gòtics, atès que es tracta d’un llegat singular d’indubtable valor artístic al municipi.
El CEL ha recordat que a l’església de l’Assumpció de Llíria un grup d’especialistes dels departaments d’Arquitectura i Camins de la Universitat Politècnica de València ha emprat un radar per esbrinar les humitats aparegudes al seu interior que ha permès localitzar unes criptes soterrades baix del temple i que podrien ser-ne la causa principal de les humitats que patia des de feia anys tot el conjunt arquitectònic.
El president del CEL de la Pobla, José Luis Crespo, ha reconegut contactes amb les autoritats eclesiàstiques sobre la importància de portar a terme una actuació immediata sobre les pintures. “Ens han dit que estan treballant-hi per evitar un major deteriorament, per això esperem que prompte es puga iniciar una restauració vertadera sobre els retaules i que tanta falta fa”.
Crespo ha afegit que en altres municipis com Llíria “sí s’ha iniciat un projecte de restauració i recuperació del patrimoni històric i artístic i, per tant, a la Pobla també es podria portar a terme una iniciativa molt semblant de defensa de la nostra història i dels nostres avantpassats, perquè al nostre municipi sempre hi ha hagut una deixadesa latent sobre els monuments i els immobles històrics”.
