El ple de Llíria dóna un merescut reconeiximent a la Font de Sant Vicent

El 4 d’agost de 2012 faran 100 anys de que la Sèquia Major fou canalitzada en formigó, un esdeveniment que en el seu moment marcà una fita per als llauradors locals i que suposà un pas més en la racionalització i modernització del reg a l’horta de Llíria.

Pau Tineo

El ple de Llíria en bloc, a proposta de la Coalició Compromís, proposaran a un grup d’experts i historiadors reconeguts de la localitat la realització d’un interesant estudi al voltant del Sistema de Reg de la Font de Sant Vicent i la influència que ha tingut esta sobre les costums i el desenvolupament socio-económic de la capital edetana. També està previst organitzar en 2012 (coincidint amb la data de canalització de l’aigua de la font el 4 d’agost de 1912) i durant les festes de la localitat d’este any, una sèrie de seminaris, conferències, exposicions o altres activitats que rememoren la importància de la Font de Sant Vicent, La Sèquia Major i el seu sistema de reg, amb l’objectiu de que la ciutadania puga visualitzar el que ha suposat esta Font i les seues canalitzacions per a la cultura, societat i economia de la ciutat.

Segons el portaveu de Compromís per Llíria, Paco García Latorre, “des de fa moltes centúries, el terme municipal de Llíria ha comptat amb dos tipus de terres, les que es dedicaven al conreu de productes de secà i les de regadiu. Estes últimes, fins l’arribada dels cabdals del Pantà Principal de Benaixeber i la construcció de pous, s’ha abastit exclusivament de l’aigua provinent de la Font de Sant Vicent. Un aigua que amb normes tradicionals i consuetudinàries i després escrites, ha sigut el motor socio-econòmic de la nostra localitat i sobre la qual han versat diverses activitats culturals, lúdiques, tradicions, festes, i tot un seguit de vivències que han marcat el desenvolupament de Llíria fins ben entrat el segle XX”.

El dirigient de Compromís continua argumentant que “actualment l’horta de Llíria ha perdut gran part de la seu producció i molts dels seus camps estan abandonats o improductius a conseqüència d’una agricultura extensiva i molt mecanitzada que és incompatible amb el minifundisme que predomina en este tipus d’horta que s’abasteix de la Font de Sant Vicent”.

Per a García, “la Font i l’horta local són elements d’una part molt important de la nostra història com a poble. Les arrels agràries dels nostres avantpassats i la seua vinculació, per no dir dependència directa de l’aigua de la Font, són mostra de la importància de la seua canalització, del seu traçat, dels sistemes de reg i distribució de l’aigua, organització i regulació administrativa de la comunitat de regants, dels drets d’aigua i la problemàtica en la seua distribució amb poblacions veïnes”.