Els treballs tindran una duració de tres setmanes
L’Ajuntament de Llíria ha iniciat hui, en el cementeri municipal, els treballs d’exhumació de les restes de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. Aquestes labors, a càrrec de l’empresa arqueològica ArqueoAntro, consistiran en tres sondejos arqueològics de 2×2 metres, amb l’objectiu de localitzar les restes de fins a 29 víctimes assassinades en les saques del 5 d’agost, 24 d’octubre i 30 d’octubre de 1939.
En el mateix cementeri municipal s’ha celebrat, a més, un emotiu acte amb alguns dels familiars de les víctimes, perquè pogueren observar, de primera mà, l’inici d’aquests treballs d’exhumació que, segons els ha informat el coordinador de AqueoAntro, Miguel Mezquida, “tindran una duració de, aproximadament, tres setmanes”.
També han sigut presents en l’acte la regidora de Memòria Democràtica, Consuelo Morató; el director general de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Iñaki Pérez; l’arqueòleg municipal, Miquel Sánchez; el president de l’Agrupació de Familiars i Víctimes del Franquisme ‘Cementeri de Llíria’, Sergio García; el president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana, Matías Alonso, i la presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria, Lola Celda.
També han participat, a més, Carmen Feltrer i Miquel Fernández, presidenta i secretari, respectivament, del Comissionat de Memòria Històrica de la localitat. Morató ha indicat que “hui és un dia molt important, no sols per a Llíria, sinó per a totes aquelles persones que creen en la reparació i la justícia democràtica”. “L’obertura d’aquestes fosses ens permet treballar per la dignificació de les víctimes després de 82 anys, en un exercici pedagògic de cara a les generacions futures perquè no torne a ocórrer aquesta tragèdia”, ha explicat la responsable de Memòria Democràtica.
Aquests treballs, que suposen una inversió d’aproximadament 40.000 euros, seran finançats a través de la Conselleria de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana. El seu director general, Iñaki Pérez, ha indicat que “és trist que hagen hagut de passar tants anys per a fer que accions de pura sensibilitat i humanitat siguen una realitat”.