Les actuacions han tingut un cost de 12.400 euros
Els treballs arqueològics d’intervenció en el refugi antiaeri localitzat sota el col·legi Sant Vicent Ferrer de Llíria han finalitzat esta setmana. El projecte de la Regidoria de Memòria Democràtica tracta de recuperar i posar en valor esta estructura que tenia com a finalitat protegir la població civil en cas de bombardeig aeri durant la Guerra Civil. Les actuacions en esta fase han tingut un cost de 12.400 euros, i la direcció ha sigut realitzada des del departament d’Arqueologia de l’Ajuntament edetà.
El refugi, una de les entrades del qual va ser descoberta durant les obres de millora del col·legi, es tracta d’una galeria de 100 metres de recorregut, lineal i de nord a sud, passant per davall dels dos edificis que formen l’escola. Esta galeria, d’entre 80 i 90 centimetres d’ample i entre 1,70 i 1,90 metres d’altura, està picada a mà en el terreny geològic natural, format per capes de calcària fossilífera, denominada caragolet, molt senzilla de treballar, i de margues argilenques molt blanes.
Estructura amb quatre entrades
Compta amb quatre entrades, amb 40 escalons de formigó encofrat cadascuna, compartimentades en tres trams que formen una S per a evitar les ones expansives de les bombes en cas d’atac de l’aviació. Tres d’estes entrades donen cap a l’avinguda dels Furs, que ixen al pati de l’escola -dues d’elles localitzades entre el bloc sud, i una tercera entre els dos edificis-, mentre que una quarta té accés des del carrer Sant Vicent.
El refugi, que es va construir després que el col·legi, excavant en mina per davall d’ell, està situat en uns 8 metres per davall de la superfície actual, la qual cosa garantia la seua estabilitat en cas de bombardeig. A més, la forma de la galeria, acabada en volta, assegura també que puga suportar sense problemes tot el pes descarregat damunt.
Per les dades amb què es compta fins al moment, es creu que es va començar a construir cap al primer terç de l’any 1938, quan l’actual col·legi Sant Vicent es va convertir en hospital, per a atendre les persones ferides de guerra que arribaven del front. Degué ser impulsat per la Junta de Defensa Passiva, i construït per la mateixa població lliriana per a la defensa, en principi, de l’hospital militar, ja que existeixen diversos refugis públics i privats per tot el nucli urbà.
El refugi, amb prou seguretat, no es va finalitzar, ja que es va abandonar la seua construcció en acabar la guerra al 1939. Tampoc va arribar a ser utilitzat mai, ja que el nucli urbà de Llíria no va arribar a ser bombardejat per l’aviació, excepte una bomba caiguda al carrer del Pic.
La regidora de Memòria Democràtica, Consuelo Morató, ha explicat que des de l’àrea “pretenem finalitzar el projecte de posada en valor i habilitació del refugi, testimoni de la repercussió de la Guerra Civil, perquè la ciutadania puga visitar-lo en un futur. Este patrimoni històric pot convertir-se en un atractiu turístic, dedicat a recordar els esforços de la població per a protegir-se de la guerra”.