Joanma Miguel (Compromis), alcalde de Llíria
El nou IES Camp de Túria, el tercer col·legi, el Palau de Justícia, les instal·lacions esportives, com transformaran Llíria aquestes obres que estan totes en marxa?
Estem materialitzant projectes tangibles. S’estan veient moltes actuacions previstes la passada legislatura, no ha sigut començar de zero. La gent em diu és que estem fent coses i no sols en eleccions. El 14 de juny estarà acabat l’institut per a començar el pròxim curs allí. El tercer col·legi era una *demanada històrica perquè des de fa 50 anys que no es feia un col·legi nou a Llíria. Un altre dels projectes d’aquesta legislatura és el recinte firal de 30.000 m² també a Mura i l’obertura de l’entrada de Llíria des de de Benissanó. S’està redactant el projecte que permetrà generar espai per a habitatge jove i obrir una ronda que connecte fins als instituts. Espere que abans del traspàs de l’alcaldia estiga en marxa.
En les últimes setmanes hi ha hagut protestes per la paralització del *Edificant, del qual s’ha beneficiat Llíria i altres municipis de la comarca com Olocau, Sant Antoni o Loriguilla.
Serien molt cafres si ho paralitzaren. Crec que no ho faran perquè ha funcionat, de fet s’ha demostrat que l’única manera de fer col·legis i instituts ha sigut delegant competències als ajuntaments com a Llíria. I a més amb aquesta fórmula es controlen els sobrecostos. S’equivocarien si ho deixen, més si no tenen una cosa prevista.
Aquests dies s’estan repartint els Bons Comerç que injectaran 260.000 euros en comerços i hostaleria, com està el mapa del comerç local?
Els hàbits de consum han canviat, nosaltres el que fomentem és que el xicotet comerç continue sent present a Llíria perquè dona vida. La millor manera de comprar és passejar i això és el que hem de fomentar. Som l’ajuntament de la comarca que més campanyes comercials fa, la fira ‘A Mos Redó’ i la campanya de bons comercials, a més de donar una subvenció de 20.000 euros a la Federació de Comerç. Cal apostar pel comerç perquè els diners es queda ací amb un efecte multiplicador.
En eixa línia, quan s’executarà el projecte de reforma de la plaça Major?
Tenim dues vies de finançament i la idea és començar la licitació per a a la fi d’enguany adjudicar. A la plaça li fa falta un canvi per a posar en valor un espai que té un edifici com *Ca la Vila i l’església de l’Asunción i que siga un nucli de reunió i actes socials.
Dins d’un any cedirà la vara de comandament al seu soci socialista com és la Llíria que deixa i la que va trobar?
No em vaig a cap costat, el nostre compromís és treballar des del primer fins a l’últim dia tot el que puguem, els *cuatros anys al màxim. Llíria està demostrant que som capaços de ser ciutat creativa de la Unesco, d’organitzar un mundial d’handbol, i de tancar ferides urbanístiques obertes durant molts anys per a poder continuar. Cal fer que la gent se senta que és de Llíria. Que tothom, tinga l’habitatge on la tinga, que veja que van millorant les seues condicions de vida: asfaltant camins, portant l’aigua potable.
Es compleixen quatre anys de la declaració de la Unesco, quin impacte ha tingut?
Ens ha servit per a moltíssimes coses. A nivell nacional ja ens coneixien com a Ciutat de la Música, però la Unesco dona una projecció internacional que obri portes. És un segell de qualitat. És prestigi i a nivell econòmic a poc a poc també es va notant. És molt positiu i continuarem quatre anys més. Serem el poble que més concerts farem d’Europa.
Malgrat els avanços visibles, queden encara assignatures pendents com l’Hospital de Llíria, sense servei de pediatria.
Depén de la Conselleria de Sanitat, però continuarem lluitant perquè tinga tots els serveis i els millors possibles.
La posada en marxa de les noves línies d’autobús solucionarà almenys el problema del transport al centre sanitari des de tots els municipis.
El nou transport comarcal el va aprovar el govern del Botànic i entrarà en vigor a final d’aquest estiu. Vertebrarà la comarca i totes les línies pararan a l’Hospital de Llíria. A més els estudiants de Llíria tindran un autobús directe a les universitats.
Una de les últimes mesures que més crítiques ha generat ha sigut l’ampliació de la zona blava. Què justifica aquesta actuació?
Feia falta un nou model de mobilitat a Llíria, s’ha duplicat el parc mòbil. La finalitat no és recaptatòria, és afavorir que hi haja possibilitats de poder aparcar. Hi ha zones saturades de vehicles perquè no hi ha rotació. La zona blava la va implantar el PP per a facilitar la rotació de vehicles i no utilitzar l’espai públic com a privat i això afavoreix el comerç. Això es veurà en qüestió de mesos. L’ajuntament i l’empresa han donat vals d’aparcament de mitja hora gratis perquè els comerciants ho entreguen als seus clients. S’han fets dues zones, la zona centre de Duc de Llíria i la més administrativa de l’ambulatori que només funciona als matins i la primera hora gratis per als que van al metge. Hem creat 1.200 places d’aparcaments dissuasius, hem asfaltat dos aparcaments per a més de 200 cotxes en huit anys. Donem totes les opcions. Els aparcaments estan a 3 minuts dels punts importants. El que vulga pot anar caminat o anar amb cotxe i pagar. A més de 8 de la nit a 9 del matí no funciona.
Després del canvi de govern en el Generalitat s’han reunit amb els nous responsables de les infraestructures socials perquè hi ha tres centres projectats i de moment paralitzats.
Els hem proposat totes les opcions possibles. Del CRIS Centre de Rehabilitació i Integració Social) està el projecte d’execució i els terrenys cedits. Del centre del Prat està el sòl cedit i el projecte bàsic fet. Si ens cedeixen les competències i el finançament nosaltres ens encarreguem de licitar-ho i executar-ho. No estem atacant al govern de Mazón, el que ha de fer és col·laborar amb els ajuntaments, volem que el Consell col·labore amb el govern de Llíria. No poden dir que tenen un pla de salut mental i tindre un CRIS amb un projecte d’execució fet i deixar-lo passar. Tenen 350 milions per a fer obres per a serveis socials, tenen el projecte per a executar-lo i si no, som ací per a ajudar. Continuarem oferint col·laboració per a eixes infraestructures que són per a les persones.
Com és la situació a nivell econòmic?
En el 2015 teníem 5.700 persones afiliades a la Seguretat Social, l’any passat vam tindre 9.300 cotitzant i batem rècord d’empreses a Llíria en els últims huit anys. Som el poble que més ha crescut a la comarca en comerços, autònoms i negocis. En 2015 teníem 2.800 aturats, 1.660 han trobat treball en els últims huit anys, amb la diferència que abans cobraven 600 i ara 1.100 euros. La renda mitjana ha passat de 24 a 28.000 euros. Però cal continuar treballant i quan arriben eleccions la gent jutjarà. Tenim molta faena per davant.