El Papa concedeix el títol de Basílica Menor a la parroquia de l’Asunción de Llíria

En ell es veneren imatges dels patrons de la ciutat de Llíria:

La Santa Seu, a través del Dicasteri del Culte Diví i Disciplina dels Sagraments, ha concedit el títol de Basílica Menor a la parròquia Asunción de La nostra Senyora de Llíria, un esdeveniment històric per a la localitat i la seua comunitat cristiana els orígens de la qual es remunten al segle XIII.

Aquest temple de Llíria, el tercer més gran de l’Arxidiòcesi – després de la Catedral de València i la Col·legiata de Xàtiva- ha sigut elevat pel papa Francesc a la dignitat de Basílica Menor i en aquesta iniciativa, per a la seua designació, s’han unit institucions, associacions, tota la feligresia, grups pastorals, confraries, així com el Ducat d’Alba (perquè el duc d’Alba és duc de Llíria) que també s’ha adherit al projecte.

Davant l’anunci hui del decret pel qual es designa Basílica menor a la parròquia de l’Asunción, aquest matí les campanes de la ciutat voltejaran a “gran solemnitat” i la celebració solemne com a Basílica arxiprestal tindrà lloc en els pròxims mesos.

Perquè un temple puga aconseguir el títol basilical ha de reunir diversos requisits, entre ells: “ser un temple d’excepcional esplendor, alçat amb un perfil destacat; ser el focus espiritual d’una comunitat que és santuari per a la multitud de devots que acudeixen a ell i posseir un tresor espiritual i sagrat, donant culte ininterromput al Senyor, a la Verge i al sant venerat en ell”.

La parròquia Asunción de La nostra Senyora de Llíria és el temple de referència dins de la Rectoria V de l’arxidiòcesi de València, on es realitzen totes les celebracions litúrgiques i festives dins de les festes patronals de Llíria. En ell es veneren imatges dels patrons de la ciutat de Llíria: Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel Arcàngel.

Davant la concessió d’aquest títol, el rector de l’Asunción, Miguel Ángel Gómez Castellano, que porta tan sols un any com a titular d’aquesta parròquia de Llíria però on ha exercit el seu ministeri anys arrere, transmet la seua immensa alegria.

“Es tracta de processos llargs i espanta la magnitud del que esdevindrà, però, és una gran alegria per a tota la gent, ja no sols de la parròquia sinó de tota la ciutat, perquè Llíria tindrà una església basílica que ens uneix al Sant Pare i que ens uneix en la comunió de l’Església universal”, afirma. Es tracta d’un gest més del papa Francesc cap a l’arxidiòcesi, especialment, als valencians, amb el record dels damnificats per la dana als qui ha enviat i transmés constants mostres de proximitat.

Les basíliques majors estan només a Roma i les basíliques menors “són comunió amb el Papa en les diferents arxidiòcesis o diòcesis del món”. Per això, “posar-te en eixe valor i en eixe títol i honrar-te amb eixos honors a un temple parroquial, és una cosa gran per a l’arxidiòcesi”.

Actualment, “Llíria és un lloc de peregrinació sobretot per dos llocs concrets: el monestir de Sant Miquel – el mes de setembre és Sant Miquel, i és un formiguer de gent- i també el paratge de Sant Vicent, on va aconseguir el miracle Sant Vicent Ferrer”, explica el rector.

La Basílica acull també la devoció dels patrons de Llíria i això significa una “porta oberta a tothom, perquè vinga a conéixer les devocions, a conéixer la història i a conéixer tot el que el que podem oferir com a patrimoni, i també com a patrimoni religiós, que és molt”.

Miguel Ángel Gómez, que assegura ser “hereu” del que han fet els seus antecessors, afirma que la Basílica de l’Asunción reuneix tots els requisits per a tindre aquest títol, un d’ells, la seua arrelada devoció i perquè la seua església és d’una “magnitud considerable”.

Autorització de l’Arquebisbe en 2023

Davant la inquietud i el desig de reconéixer i dotar d’aquesta dignitat a la parròquia arxiprestal de l’Asunción de La nostra Senyora de Lliria, es va crear l’any 2011 una comissió per a iniciar els treballs i informes per a obtindre la concessió de la Santa Seu.

En 2023, l’Arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, va donar la seua autorització amb el “nihil obstat” i després de remetre la documentació a la Conferència Episcopal Espanyola es va enviar posteriorment a la Santa Seu que ha concedit el títol.

L’església de Lliria passa a ser la huitena Basílica de la diòcesi després de la Basílica de la Verge dels Desemparats; la Basílica de Sant Vicent Ferrer; l’església Catedral-Basílica Metropolitana de l’Asunción de La nostra Senyora de València; la Basílica parroquial de Sant Jaume *Apóstol d’Algemesí, l’església col·legial Basílica Santa María de Xàtiva; la Basílica del Sagrat Cor de Jesús, a València; i la Basílica de Benissa, concedida a la parròquia Puríssima Concepció i Sant Pere Apóstol.

Temple parroquial de l’Asunción

La construcció del temple actual és del segle XVII: “van excavar part de la muntanya per a edificar-ho”. Es va construir entre els anys 1627 i 1676, encara que la seua façana amb escultures no va ser acabada fins a l’any 1704. Es tracta d’una església barroca que segueix l’esperit de la Contrareforma.

Els mestres d’obra van ser Martín de Orinda i Tomás Leonard Esteve. Posteriorment es va incorporar Pedro de Ambuesa, qui probablement va executar la façana. Les imatges són obra de l’escultor Raimundo *Capuz realitzades entre 1700 i 1704. L’interior consta de tres naus amb arc de mig punt comunicades per arcs del mateix estil.

Del temple, destaca el creuer, el presbiteri i la cúpula amb tambor octogonal que descansa sobre petxines. Allí es conserva el mausoleu dels ducs de Llíria i d’Alba, construït a Roma per l’escultor José Álvarez.

Posseeix les relíquies del Beat Juan Bautista Faubel Cano, màrtir feligrés d’aquesta parròquia i també l’antic baldaquí de la S. I. Catedral de València. Igualment, en la seua interior conserva l’Stm. Crist de la Sang, de forta devoció per als *llirianos.