La Generalitat i l’Ajuntament donen suport a la recuperació de la figura del pintor José Manaut

La filla de l’artista de Llíria ha presentat a les institucions una sèrie d’iniciatives culturals per a difondre el seu llegat

L’alcalde de Llíria, Manolo Civera, i el director territorial de Presidència de la Generalitat, Francisco Molina, s’han reunit amb la filla de l’artista nascut a Llíria, José Manaut Viglietti (1898-1971), per a manifestar-li el compromís del Consell i l’Ajuntament edetà en la recuperació de la figura i obra del pintor.

Els dirigents li han traslladat a Stella Manaut el seu suport a les iniciatives culturals que ha presentat a distintes institucions públiques per divulgar el llegat artístic compromés del gran artista que lamentablement continua sent un desconegut per a molts valencians.

Una d’estes actuacions és la difusió de l’arxiu personal de José Manaut que es troba a la Universidad Carlos III de Madrid i que esta entitat està acabant d’estudiar i classificar. L’objectiu és l’edició d’una obra de tres toms que inclouria els diaris i dibuixos de l’artista des de 1939 a 1950.

Es pretén que, almenys, al 2017 puga vore la llum el primer dels volums ‘Las horas muertas: Madrid, 1939-1944’, que arreplegarà els escrits i pintures que va realitzar en l’artista quan va estar pres en les presons de Porlier i Carabanchel.

L’alcalde de Llíria ha valorat este treball d’investigació de la Carlos III sobre l’arxiu donat per la família a esta universitat i que també guarda en part la Universitat de València i que mostrarà centenars dibuixos, epístoles i altres documents literaris de Manaut. “Esta publicació constituïx un gran iniciativa en la difusió del seu llegat en un acte de justícia a una rellevant obra artística, al mateix temps que representa un dels més importants testimonis documentals i gràfics de l’interior de les presons franquistes”.

Manolo Civera també ha manifestat que la implicació de les administracions valencianes en les propostes per a donar a conéixer José Manaut es vol estendre a l’organització d’una mostra itinerant ‘Resistencia y memoria colectiva de las cárceles del franquismo’, que inclouria Llíria com a seu expositiva.

Totes estes activitats conclourien amb la celebració d’un congrés, ‘Memoria aplazada: Autobiografía, diarios y memorias de las víctimas del franquismo’, l’any 2018 entre Madrid i València.