El Festival de Málaga estrena ‘La Casa’ de Paco Roca rodada en Olocau

La pel·lícula es podrà veure als cinemes a partir de l’1 de maig

El dibuixant Paco Roca viu l’estrena de la pel·lícula ‘La Casa’, l’adaptació al cinema del seu còmic homònim amb el “pudor” de veure exposada la seua vida íntima i amb l'”emoció” de veure reflectida en “una realitat millorada per actors” els “fets intensos” que va viure quan va morir el seu pare.

L’il·lustrador expressa així els seus sentiments a EFE en una entrevista en el marc del Saló del Còmic de València, on al costat del director del film, Alex Montoya, participa en un col·loqui sobre la pel·lícula, l’estrena de la qual està previst demà 5 de març en la secció oficial a concurs del Festival de Cinema de Màlaga.

La gravació va tenir lloc principalment en el domicili familiar que l’autor valencià té en Olocau. però l’equip també ha estat en altres ubicacions del municipi de Camp de Túria, com la Font de la Cava, la Casa de la Senyoria o L’Escopar.

Paco Roca confessa que encara no ha pogut veure la pel·lícula però la seua estrena li genera “un sentiment curiós i estrany perquè és una història molt personal del que vaig viure amb el meu pare, la seua malaltia i la seua mort, la meua família i la casa familiar”.

“Jo ho vaig passar pel filtre del dibuix per a fer una història, però ara amb els actors i la filmació he tornat a recordar el que havia viscut. Dona un poc de pudor mostrar això, és una sensació rara perquè veus als actors i és com una versió millorada d’una realitat que vaig viure de forma tan intensa”, detalla.

El Premi Nacional del Còmic valora “l’esforç d’Alex Montoya i tot l’equip per a portar a la pantalla una història que per a ell és “tan personal”.

El director de ‘Lucas’ i ‘Assemblea’ explica que la història de ‘La Casa’, un còmic “tan introspectiu i tranquil”, li “va capturar” perquè “tracta un tema molt universal, com és l’herència i el llegat dels edificis que ens veuen créixer, d’una forma molt clara i neta”.

“Vaig veure la possibilitat de fer una pel·lícula diferent, que comptara alguna cosa que no s’ha comptat d’eixa manera”; explica i confessa que si habitualment quan fa una pel·lícula “té un actor de referència en ment”, en aquest cas “tenia les referències en el còmic de com eren els personatges, com parlaven i com vestien”.

Montoya assenyala que la pel·lícula és “com un contenidor perquè tots tenim històries similars” i Paco Roca li va demanar que “ficara coses” de la seua pròpia família.

“Crec que li agradarà, perquè que els personatges tenen característiques de la meua família i la seua personalitat no és exactament la mateixa que en el còmic. Això li permetrà la distància per a gaudir-la com una obra diferent, que a la fi és el que és, una adaptació”, agrega.

Els actors David Verdaguer, Óscar de la Font, Miguel Rellán i Luis Callejo, al costat de les actrius Olivia Molina i Marta Belenguer, entre altres, donen vida la família de Roca, que es va reunir a la casa familiar a l’any següent de morir el seu pare per a veure que feien amb l’immoble i això va despertar molts sentiments en tots.

“David Verdaguer fa de mi. És una versió millorada i multiplicada; és el que té el cinema, però és rar. Hi ha hagut com tres càsting, el real que és la meua família, el del còmic i el de la pel·lícula. Ha sigut, encara que quede lleig dir-ho, com una evolució millorada de la realitat”, explica Roca.

Recrear els pensaments
Recorda quan es va gravar “una de les escenes del còmic quan el meu pare és a l’hospital i vas veient la seua decadència de la persona i com avança la malaltia; això em va emocionar molt”.

“Eixe va ser un dels punts de partida per a fer aquesta història, tantes hores en eixes sales d’espera. El meu pare portava ulleres i a vegades tenia la sensació que eren més grans perquè ell anava aprimant i reduint-se. Veure als actors recreant eixos pensaments i eixe moment tan emotiu quasi em fa saltar una llàgrima”, confessa.

“És molt difícil d’explicar. Exposar alguna cosa que per a mi ha sigut tan íntim té un punt d’exhibicionisme. Jo li he convertit en còmic però no deixen de ser dibuixos. Veure-ho reconstruït i que els dibuixos tornen a una realitat que no és la que has viscut però té la mateixa càrrega emotiva”, afig.

Roca ja té experiència en l’adaptació dels seus còmic al llenguatge cinematogràfic després de la pel·lícula d’animació ‘Arrugas’, que va guanyar dos Goya i la de ‘Memorias de un hombre en pijama’, així com l’adaptació per a una sèrie de televisió de ‘El Tesoro del Cisne Negro’.

No obstant això, assegura que quan es veu immers en una novel·la gràfica no pensa que puga arribar a convertir-se en una pel·lícula. “De fet, en els últims còmic he anat allunyant-me del llenguatge cinematogràfic i he buscat una altra manera de narrar que s’allunya de la del cinema”, conclou.