Li resultava difícil no deixar-se emportar per la imatge tan bucòlica que tenia enfront d’ell. Des de l’alt de la torre tenia unes vistes privilegiades. El barranc del Carraixet, que es nodria de les aigües de la Serra Calderona, continuava el seu curs de manera quasi arrogant: no pareixia donar-se compte que els seus recursos, encara que estacionals, donaven vida a molts poblats. Al fons, la ciutat d’Edeta, que amb els segles va passar a anomenar-se Llíria, s’alçava majestuosa com el que en realitat era: el centre polític i econòmic del territori d’Edetania. Recolzat en la roca massissa amb què havia sigut construïda la torre, va tractar d’ignorar les belles muntanyes que trencaven el cel i va intentar recordar la raó de ser del Puntal dels Llops: servir a Edeta de fortí i de lloc de vigilància.
Quan espiava el terreny que 2.500 anys després es convertiria en l’actual Camp del Túria, no podia imaginar la rellevància que tindria la peça del Puntal dels Llops en el delicat puzle que és la història. Ni per un segon se li va passar pel cap que eixe primitiu assentament alçat a 427 metres del nivell del mar en el terme d’Olocau, nascut per a servir de sentinella d’Edeta, constituiria un dels exemples més representatius dels fortins del segle V a. C.
La vida en el Puntal
Tan sols 30 persones habitaven aquest poblat iber. Unes es dedicaven a tasques de vigilància i defensa, i avisaven a través de senyals de fum la capital i la resta de talaies si s’adonaven de la presència d’algun inesperat curiós. Altres, la gran majoria, es dedicaven a labors relacionades amb la mineria, l’artesania de la plata i la ramaderia, el seu principal suport.
El Puntal dels Llops tenia una primera línia de muralla, els fonaments de la qual es poden apreciar en l’actualitat; una torre de vigilància i una muralla interior. El poblat comptava amb un carrer principal que vertebrava, a manera de columna, els 17 departaments que ho formaven. Alguns d’ells, es creu, amb panys de fusta que s’obrien amb claus de ferro que encara es conserven.
Però el destí del poblat es va truncar durant la invasió dels romans en la Segona Guerra Púnica. A finals del segle III a. C. un incendi va obligar tots els ocupants a fugir del Puntal i l’assentament no va tardar a quedar violentament destruït, perquè les bigues de fusta, els sostres de canyís i romer i l’espart que cobria de vegades el sòl de fang de les vivendes van cremar ràpidament.
El nou Puntal dels Llops
La seua dramàtica destrucció no va fer desaparéixer aquest important poblat iber, i ara gaudeix d’una segona oportunitat. Ja el 2013 el Puntal dels Llops va rebre el seu merescut reconeixement quan la Diputació de València i l’Ajuntament d’Olocau van crear un servei de visites turístiques i educatives al jaciment arqueològic. Però no va ser fins al 2014 que la propietat Base ‘General Almirante’ de Marines, dependent del Ministeri de Defensa i propietària dels terrenys on es troba el Puntal, donara permís a l’Ajuntament d’Olocau perquè poguera encarregar-se de protegir-lo, condicionar-ho i gestionar-lo. I així ha sigut.
Al llarg de l’any 2016 es va aplicar un pla per a augmentar la seguretat del Puntal, millorar la visualització de l’espai arqueològic i fomentar la didàctica amb nous vinils explicatius. Aquest projecte, de l’arquitecte Jaime Dolz i en el qual han col·laborat la Conselleria de Turisme, l’Ajuntament d’Olocau, El Museu de Prehistòria de València, la Diputació i el Ministeri de Defensa ha pogut dur-se a terme gràcies a l’ajuda de l’Exèrcit, que va realitzar el passat mes de novembre una desena de viatges amb avió per a transportar 13 tones d’acer, 480 troncs de dos metres i 6.000 kg de grava fins al poblat iber.
En total, l’adequació del Puntal, que l’any passat va rebre la visita de quasi 10.000 persones i espera que aquesta xifra augmente el 2017, ha comptat amb un pressupost de 87.472 euros finançats per l’Agència Valenciana de Turisme, amb 41.916 euros, i l’Ajuntament d’Olocau.
L’Olocau més ibera
El Puntal dels Llops va ser tan important que el seu llegat ha sabut romandre en el temps, encara que dormint durant molts anys, per a despertar quan tinguera l’oportunitat. I ara l’ha trobat. I és que el poble d’Olocau s’ha bolcat amb el seu passat iber a través d’innovadores festes que comencen a formar part de la tradició del municipi.
Al juny el poble celebra la Iberfesta, la primera edició de la qual va tindre lloc el 2013. Durant un cap de setmana es fan tallers, activitats, rutes de tapes ibèriques, teatralitzacions i fires artesanals entorn d’un tema concret relacionat amb el món dels ibers. Tot i que encara s’està organitzant aquesta cinquena edició, l’Ajuntament d’Olocau té com a objectiu superar els prop de 2000 visitants que van acudir a la Iberfesta l’any passat.
Més artística i pròxima és la visita teatralitzada pels propis guies turístics al mateix jaciment. Aquest esdeveniment, que s’anomena ‘La memòria del guerrer’, té per protagonista Nauiba, el guerrer d’Olocau, que compta als visitants en primera persona com és la seua vida en el Puntal dels Llops.
Una altra de les activitats que posa en marxa l’Ajuntament d’Olocau per a donar a conéixer la seua tradició ibera són les visites nocturnes ‘A la lluna del Puntal’, que se celebren en les nits de lluna plena d’estiu i reben una gran quantitat de visitants. Qui anava a imaginar que més de 2.500 anys després el Puntal dels Llops continuaria escrivint la seua pròpia història!