Entrevista Robert Raga, alcalde de Riba-roja de Túria
Quan es compleixen els dos primers anys de gestió al capdavant de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, Robert Raga fa una anàlisi exhaustiva i acurada de la feina feta i alhora repassa els projectes heretats de l’anterior govern i que ara, segons comenta, s’han redreçat amb molt esforç i dedicació.Al llarg dels dos anys de gestió, què és allò que més l’ha sorprès del funcionament intern de l’ajuntament?
La dificultat, però alhora també una garantia jurídica, que suposa dur a terme inversions en obres per al poble. És molt costós. Pel que fa a la part econòmica, tindre 8 milions en euros al banc i cap deute i, no obstant, no poder fer millores en serveis als nostres veïns, en neteja, enllumenat, jardineria, seguretat ciutadana…
Dos anys després, mire enrere i pense de què se’n penedeix? Què n’hauria fet de diferent?
Potser, les inversions més importants haver-les començat només entrar-hi. Com per exemple, el talús del centre de salut, un problema d’anys heretat, l’obra de la Botaia adreçat per a albergar-hi la biblioteca, l’EPA i Serveis Socials, entre d’altres. Són obres que el Partit Popular les hauria d’haver fet i, en canvi, no les va escometre.
Amb un deute zero a l’ajuntament, com els afecta l’anomenada llei Montoro d’estabilitat pressupostària en el seu dia a dia?
En primer lloc, nosaltres hem fet els deures, hem pagat els 3 milions que teníem de deute heretat, hem liquidat els préstecs bancària, hem venut patrimoni per a revitalitzar el sector industrial, hem aconseguit més ingressos per IBI fruit d’eixa reactivació, hem ingressat en 2016 un total de 26 milions i n’hem gastat 24, és a dir, un superàvit de 2 milions i escaig, i, en canvi, si disposàrem d’eixos diners per fer-hi ampliació de plantilla i més serveis municipals seria molt bo per a Riba-roja. Incomprensiblement, Montoro no ens deixa tot i que hem demostrat una gestió excel·lent, la qual cosa suposa estrangular l’economia del poble.
En el PAI de Porxinos anul·lat pel Suprem, què hauria fet de diferent respecte del projecte original?
D’entrada, s’hauria d’haver parlat amb tots els grups polítics, agents socials o entitats, amb la màxima transparència. El PP no va consensuar res de res i ens en vam assabentar de tot a la premsa. També s’hauria d’haver controlat millor als dirigents del València perquè s’ha demostrat que sols pretenien una estafa per al poble, amb ganes de traure’n diners. A més, no volien vindre perquè alhora volien anar a Nàquera. Tot sense oblidar que Porxinos és un lloc d’indubtable valor ecològic perquè es podria haver fet, perfectament, a la zona de Carassols, al costat del by-pass on no hi ha impacte.
Com es gestiona un govern de coalició amb Compromís i Esquerra Unida i alhora en minoria al plenari?
Estar en minoria no és fàcil però alhora és apassionant per la cultura del pacte que hem de fer cada dia. És la primera legislatura que cal pactar-ho tot, som el primer govern en minoria i això suposar un esforç per arribar a acords. Tot i això, ixa política del pacte ens enfortix i amb la qual aprenem dia a dia. Férem un debat del municipi per primera vegada i de 174 propostes del govern en vàrem aprovar 170, la qual cosa significa que més del 90% d’allò que hi portem té el suport suficient. Per això, el pacte i el consens són dos ingredients molt importants.
Quina opinió en té dels partits de l’oposició?
Fan la seua funció, sobretot Ciudadanos, amb les seues ganes d’aportar-hi propostes i esmenar allò que considera respecte de la feina del govern. En canvi, el PP i Riba-roja Pot estan en un altra línia, especialment Riba-roja Pot que ha perdut una gran oportunitat per formar-ne part del govern com sí ocorre a Manises. Els hi hem proposat diverses vegades però estan entestat a negar-s’hi. El PP té un llast important pels vint anys de governs de desficacis i nyaps i, per això, sols pensen a enderrocar el govern municipal. La gent posarà a cadascú al seu lloc.
Creu que acabarà la legislatura en minoria o farà un pacte estable amb Ciudadanos o Riba-roja Pot?
Els hem proposat als dos que entren a formar-ne part. Riba-roja Pot no volgué per qüestions personalistes i internes mentre que Ciudadanos s’hi va negar per desig de les cúpules autonòmiques i nacional. No obstant, els seus dirigents locals són sensats i coherents, conscients del bloqueig que practiquen el Partit Popular i Riba-roja Pot.
Per primera vegada han acollit unes jornades d’economia circular. Com és d’important canviar els hàbits dels ciutadans en les noves formes de producció econòmica davant ixe canvi climàtic?
És cabdal per afrontar els reptes del futur. Per això, ens hi hem d’implicar tots: administracions, teixit empresarial i ciutadania. Tot allò que fem cal adaptar-ho als nous temps. Si no canviem els hàbits de producció, consum i reutilització ho passarem malament. Estem contents que a Europa ens han recolzat el projecte per impulsar noves formes de producció adients al medi ambient.
Quins projectes té pendents i encara no han pogut afrontar?
Un molt important és l’arribada del metro soterrat al mig del poble que el PP va prometre però va incomplir com ens té acostumats. Hem d’apostar per un aprofundiment de les infraestructures i carreteres, amb les connexions amb el by-pass, una ampliació de la carretera a Loriguilla, la millora de la carretera amb la Pobla de Vallbona i, finalment, reivindicar una carretera directa a l’interior a Ademús, que fa anys hauria de ser una realitat. Les comunicacions són un signe de progrés però també de vertebració social i econòmica. D’altra banda, no hem d’oblidar els programes i els plans que hem posat en marxa per reduir l’atur a nivells més acceptable, sense oblidar els nous que crearem.
Transcorreguts dos anys de legislatura, en quins àmbits van a centrar més els seus esforços el que resta de mandat?
És molt important fer projectes com el talús del centre de salut, la Botaia, l’entorn de l’ambulatori, i a més defensar les ja consolidades com el cas del projecte Eco-Riba, Vitae, Crea’t o Ribactiva, els eixos fonamentals del programa de govern signats pels tres partits. Tot amb un afany per fer un poble més habitable urbanísticament i sostenible des del vessant mediambiental.
A Riba-roja hi ha nombrosos masos històrics, què en faran a patir d’ara una volta s’ha aprovat la seua protecció com a béns de rellevància local?
De moment, eixa protecció n’impedeix qualsevol temptació destructora. Pel que fa a les de titularitat privada, instarem els propietaris perquè les restauren mentre que aquelles públiques les reformarem amb fons europeus. Per exemple, la Constància serà un gran centre empresarial i sindical, un indret per fer-hi cursos, investigació tecnològica, les startups, els emprenedors,.. Del que es tracta és de donar-hi una eixida viable i factible.
El conservatori de música i dansa és un referent pel que a la qualitat dels seus integrants a la Comunitat, quina és la solució al seu dèficit econòmic històric?
Cal que la Generalitat faça una mapa dels conservatoris existents a la nostra Comunitat que el PP no va fer en el seu moment. La seua gestió i el seu manteniment és una competència autonòmica que nosaltres estem assumint des de fa molts anys, massa. La música i la dansa són dos àrees claus en la nostra societat i per això la Generalitat hauria d’absorbir com sí ocorre en altres municipis valencians. Per això, continuarem lluitant i reivindicant-ho.
En termes urbanístics, què es pot fer a Riba-roja després dels anys del “boom” immobiliari?
D’entrada, cal fer una reflexió i una anàlisi profunda de tot el que s’ha fet els darrers anys. Des de la nostra entrada estem reorganitzant-ho tot i solucionant els problemes heretats que, per cert, són nombrosos i que han costat diners per a l’ajuntament. Si cal revisar el pla general ho farem, no ens tremolarà la mà. No cal créixer més, sols cal recolzar la implantació de noves indústries i empreses per a la creació de llocs de treball. Hem de dissenyar un municipi sostenible i amb serveis de qualitat, per això no calen més habitatges sinó dotar els que ja hi ha de les prestacions adients. La nostra ubicació és essencial, estratègicament i potencial, amb 800 empreses que necessiten una resposta correcta.
Quan estaran acabades les auditories laboral i econòmica?
Si tot transcorre en els terminis prevists, l’auditoria laboral la tindrem enguany. Pel que fa a l’econòmica, el plenari va aprovar una proposta per auditar dels anys 2010 al 2013 i en eixa situació ens trobem ara.