Recuperen més de 30 monedes i joies visigodes a València la Vella

Localitzen un forn de vidre en les excavacions

Les prospeccions que s’han portat a terme durant les dos setmanes últimes al jaciment arqueològic de València la Vella, a Riba-roja de Túria, han permès definir amb major concreció els usos i costums que hi havia en esta antiga ciutat visigoda del segle VI adenlairada sobre una extensió de prop de 50.000 metres quadrats –cinc hectàrees- i que servia com a sistema defensiu en l’època davant qualsevol invasió.

Els treballs d’enguany s’han vist reduïts per la normativa sanitària del Covid-19 i, per tant, sols hi han pogut treballar una desena d’experts i estudiosos que han pogut aprofundir en els estudis d’una de les ciutats visigodes més importants a la península que tenia la ciutat de Toledo com a centre de l’estat central visigot mentre que València la Vella acomplia les funcions de centre urbà militar davant el perill romà.

Tot i que en 2020 no s’ha pogut celebrar el V Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda,han continuat les feines de prospecció i tastos arqueològics fins el punt que s’ha pogut localitzar un forn per a la producció de vidre en una de les zones dedicades als oficis i activitats econòmiques de l’època.

La troballa del forn s’ha completat, a més, amb altres de vàlua considerable com les 30 monedes visigodes o una joia en forma d’anell que podria pertànyer a algunes de les famílies o nobles que hi vivien en un dels centres defensius que, a poc a poc, permet extraure una major consciència sobre la importància que València la Vella suposava en el sistema defensiu visigot.

Les feines de les darreres setmanes han consistit en un aprofundiment dels sondejos geofísics i el desbrossament d’una part de l’assentament de l’antiga ciutat visigoda fins el punt que permet definir amb major precisió l’existència d’una jerarquització en l’estructura urbanística, amb una esplanissada que feia les funcions d’emmagatzematges de productes de l’època, un altre barri de caire eclesiàstic que denotava el poder que hi tenien en el conjunt de la ciutat i, finalment, entre dos i tres barris que es dedicaven a les activitats econòmiques, en especial l’artesania predominant.

Les excavacions han continuat sobre una bona part de les zones dels voltants de la muralla defensiva que atorgava consciència del predomini visigot a l’època amb una ciutat estructura amb una acròpoli en la zona més alta tot aprofitant-ne els diversos desnivells que la seua situació geofísica li suposava gràcies a l’existència del mateix riu i els barrancs dels Pous i la Cabrassa. La muralla, majestuosa, envoltat tot l’assentament, amb vora 400 metres de llarga. La jerarquització física del recinte és un reflex de l’estructura social de l’època.

Una sala noble de 50 metres quadrats en la mateixa acròpolis referma la impressió que hi havia sobre la importància de València la Vella en el context d’una època on Riba-roja hi tenia més poder de decisió que el propi cap-i-casal. El vessant comercial, amb la importació de vi i oli, fa pensar en un lloc privilegiat en el circuit de les ciutats mediterrànies, a partir de les troballes de nombroses monedes i ceràmiques.

Amb les troballes s’hi perfilen ja els sectors sobre els quals s’estructurava la ciutat antiga visigoda com les àrees artesanals, una plaça “Major” en un dels espais més cèntrics, l’àrea noble del cim de l’acròpolis de València la Vella i les tres àrees residencials en les quals hi vivien els habitants del jaciment arqueològic els treballs del qual es van reprendre l’any 2016 després de més de 35 anys d’absència.

Les excavacions, dirigides sota la direcció de osep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló, reforcen el jaciment de València la Vella com un dels exponents més majestuosos de la civilització visigoda, fundat pel regi Leovigild a mitjans del segle VI que va fer servir per potenciar el seu poder fins a seua fi al voltant de l’any 700 amb l’arribada dels musulmans.