“Volem transmetre l’energia dels directes”

Club Diamante, Riba-roja de Túria

Són un quintet establert a Riba-roja de Túria que ha començat ja a fer soroll amb només un EP de cinc cançons, En bruto (2020), publicat fa un parell de mesos. Es diuen Club Diamante, i practiquen un rock sòlid i al mateix temps eclèctic, amb influències d’alguns dels grans noms del rock en castellà. Ells mateixos ens ho conten.

Expliqueu als nostres lectors qui sou i com es forma Club Diamante. Tenieu experiència prèvia en altres formacions?

Club Diamante ens formem com a banda fa aproximadament un any i mig. Tot va ser bastant fluid, i en el segon assaig ja estàvem els cinc membres definitius que seguim a hores d’ara. Dos de nosaltres ja ens coneixiem de la nostra anterior formació, Pepas, que es va dissoldre uns mesos abans que començara Club Diamante. La resta d’integrants també provenen d’altres grups de València, Barcelona i Madrid.

El disc sona molt cru, com si volguereu transmetre la força dels vostres assajos o dels vostres directes. Ho ha mesclat i gravat Paco Ballesteros en els estudis Zona Zero de Riba-roja de Tùria. Però, ho heu produït vosaltres mateixos?

Això era precisament el que voliem transmetre amb aquest disc, així que ens alegra saber que hem aconseguit que sone autèntic i que transmeta l’energia d’un directe. Sobre la gravació, efectivamente, el EP ho hem gravat en els estudis Zona Zero de Riba-roja amb Paco Ballesteros, qui ens ha ajudat a plasmar en les cançons el so que voliem aconseguir. És un estudi en el qual es pot traure un gran so sense haver de, ni tan sols, eixir del poble en el qual assagem, per la qual cosa hem quedat molt contents amb tot el procés d’enregistrament. La producció, d’altra banda, podriem dir que ha sigut una cosa conjunta entre Paco i nosaltres, ja que a penes hi ha producció com a tal: el nostre objectiu és captar els instruments tal com sonen en realitat.

Si no m’equivoque, és també un disc autoeditat. Vau considerar la possibilitat d’intentar-ho amb algun segell discogràfic tradicional?

La veritat és que és una cosa que ni tan sols ens plantegem. Vam anar directament pel nostre compte a l’estudi a gravar l’àlbum, i després nosaltres mateixos ens encarreguem de pujar-lo a les plataformes digitals a través d’una distribuïdora, així com de promocionar-ho una mica en les xarxes socials. El fet d’haver-ho editat només de manera digital i no en format físic ha fet que l’autoedició haja sigut molt més senzilla i, per descomptat, no descartem l’intentar treballar amb algun segell en el futur.

El disc sona eclèctic. Quines són les vostres principals influències? Potser bandes com Els Zigarros, o tota aqueixa saga de rock stonià en castellà que parteix de Tequila, passa pels Ronaldos i arriba a gent com Leiva o Sidecars? Potser gent com 091? Una mica de hard rock o rock del sud dels EUA?

Per descomptat tot este rock and roll en castellà que menciones és una gran influència, sobretot tenint en compte la gran escena que hi ha hagut a València amb bandes com Uzzhuaïa i la flama de les quals continua viva en gent com Los Zigarros, que nomenaves abans. També creiem que pot haver-hi influències d’altres bandes d’estils una mica més variats, com puga ser el cas de  Vetusta Morla, els Black Keys, Extremoduro, Queens of the Stone Age i el southern rock de bandes com els Drive -By Truckers.

Quina és la matèria primera que alimenta les lletres de les vostres cançons? Vivències pròpies? Observació de la realitat que ens envolta?

La principal inspiració per a les nostres cançons són les experiències personals, perquè creiem que el més sincer que es pot expressar és el que li ocorre a un mateix o al seu entorn pròxim.  En este sentit intentem fugir de clixés, històries prefabricades o d’altres temes que no tenen res a veure amb nosaltres ni amb el que ens envolta.

Supose que l’aturada de la música en directe, per la qual estem travessant, us haurà trastocat els plans de presentació del vostre EP, En bruto (2020). En quina mesura us afecta tot això, més encara tenint en compte que sou una banda encara en ple procés de creixement?

Exacte! Tota la situació actual ens ha deixat en el dic sec, sense poder presentar el nostre àlbum en directe, la qual cosa era per a nosaltres una prioritat absoluta. Cal tenir en compte que, hui en dia, el directe i els concerts continúen sent la principal raó de ser de qualsevol banda de rock, i és a on realment es demostra el treball realitzat durant tant de temps en el local d’assaig. En este sentit, tot això ens ha afectat moltíssim com a banda. Esra aturada ha sigut com un pitxer d’aigua freda, però esperem poder compensar-ho tan prompte com siga possible tornar a tocar en directe amb una gira que ens porte al màxim nombre de llocs posible, i en la qual puguem oferir un espectacle sense igual.

Teniu ja material per a un primer àlbum? Ho veurem en 2021?

Tenim ja bastant material nou, en el qual estem treballant, i esperem que veja la llum aquest mateix any en forma de llarga duración. Unes deu cançons aproximadament podrien ser un bon punt de partida per a tornar a l’estudi.