Amb una inversió pública de 10,4 milions d’euros
El ple de l’Ajuntament de Riba-roja ha aprovat sol·licitar a la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives la delegació de les competències per a l’execució de les obres de rehabilitació de la Masia de Mompó del segle XX i la seua conversió en un centre públic de reinserció soci-laboral per a joves.
El projecte de recuperació d’aquesta antiga masia compta amb una partida econòmica de 10’4 milions d’euros.
El projecte impulsat pel govern municipal compta amb el suport plenari de Compromís, Ciutadans, EU, Podem i l’abstenció del PP i de Vox, amb una memòria valorada i amb els documents tècnics necessaris per a dur a terme la recuperació d’un espai emblemàtic inclòs en el denominat Pla Convivint de la Generalitat.
La Masia de Mompó està enclavada en una parcel·la de titularitat pública de 26.477 metres quadrats en una zona rural entre Loriguilla i Riba-roja pròxim al carril del ferrocarril de València a Utiel, paral·lel a l’antic camí de Xest a València.
La parcel·la està enclavada en ple polígon industrial, envoltat de camps i séquies en els seus voltants. Figura protegida en el catàleg de Patrimoni Arquitectònic.
L’edifici és una construcció típica de camp que es va alçar en la seua època mitjançant tècniques tradicionals valencianes, l’estat actual de les quals presenta deficiències i trencaments en la seua estructura que es repararà amb el projecte de restauració.
Les cobertes dels corrals es componen de teules ceràmiques corbes sobre entramat de fusta, els corrals estan construïts sobre murs de tàpia, i la base de la façana principal es compon de maçoneria, més resistent i segura.
Els paviments de la via principal que transcorre davant de la façana principal són de pinastre, un material més resistent per a l’època en la passaven per damunt carruatges amb molta càrrega i, per tant, era necessari un sistema d’amortiment suficient. L’interior de la masia conté, actualment, rajoles de paviment hidràulic més resistent enfront de les humitats, un material que ajuda a situar l’origen de la masia en els anys 20 del passat segle XX. A més, existeixen forjats amb cairats i revoltón, amb gran estabilitat en les estructures.
La intervenció que es planteja en el projecte tindrà en compte alguns aspectes com el paisatge cultural d’aquesta arquitectura tradicional, la memòria històrica relacionada amb la població del territori al qual pertany i l’arquitectura tradicional i el poblament, amb un relat del passat que constitueix, al mateix temps, una herència sentimental de les històries que tanca en aquesta construcció.
El projecte contempla destinar l’edifici com un centre de reinserció soci-laboral destinat a joves d’entre 16 i 25 anys en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social o desemparament i amb una capacitat per a 40 usuaris. Els tècnics han proposat una intervenció integral sobre l’edifici, però s’aprofita, també, de la situació actual de diverses estades repartides al llarg de l’històric immoble.
El conjunt està construït entorn d’un pati central principal al qual s’afigen cossos secundaris, amb una planta d’accés format per tres crugies, dues de l’edifici inicial i una tercera com a ampliació cap al pati central. La planta primera compta amb el dormitori principal, el menjador i una sala d’estar. La planta segona alberga emmagatzematges domèstics sense definir.
L’edifici passarà a un ús docent, amb espais destinats a recepció, consergeria, direcció, vestuari, zona d’esplai, sala de personal, quart de fem, vestuaris, magatzem, tres tallers, 5 aules, una sala polivalent, tres despatxos multidisciplinaris, sala de reunions, sala d’atenció i menjador.
L’alcalde Robert Raga ha afirmat que aquest projecte “suposa un eix essencial en la nostra política de reinserció soci-laboral de col·lectius amb majors problemes o situació d’especial vulnerabilitat o exclusió, al mateix temps cal tindre en compte que concedim una funció a un edifici abandonat des de fa anys i que servirà per a la seua recuperació i revitalització gràcies a les inversions de la Generalitat”.
