Els treballs reafirmen el caràcter urbà i militar d’aquest enclavament
Les excavacions arqueològiques que es duen a terme en el jaciment visigot de València la Vella, a Riba-roja de Túria, permeten deduir que en aquest enclavament es disposava d’un taller propi de fabricació de monedes després del descobriment de nous exemplars arran de les jornades d’estudi i prospecció realitzades en la zona. S’han recuperat, també, àmfores nord-africanes de procedència valenciana del segle VI.
La huitena edició de les excavacions arqueològiques a València la Vella han sigut possibles gràcies al finançament de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i la Diputació de València, en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) de Tarragona i la Friedrich Alexander Universität-Erlangen-Nürnberg i la Universitat de Sevilla per a les actuacions de cerques complementàries.
Els treballs desenvolupats durant les últimes setmanes han permés recuperar més de 50 monedes d’ús legal durant l’època visigoda a Riba-roja de Túria i que van ser encunyades a la Itàlia del regne Ostrogot, a més d’altres procedents de l’actual Tunez i, finalment, unes altres que es van elaborar durant els períodes d’ocupació vàndala i bizantína, a més d’altres peces procedents de la península de diverses zones.
El descobriment de les 50 monedes trobades en la zona ha sigut possible gràcies als treballs dels experts arqueòlegs més els estudiants del VI Curs d’Arqueologia visigoda i cristiana de València la Vella. La coordinació ha sigut a càrrec d’Albert Ribera, la direcció arqueològica d’Òscar Caldés, Josep Maria Macias i Miquel Rosselló i l’equip tècnic d’Andreu Muño i Josep Maria Puche. Han participat onze alumnes del curs i altres cinc col·laboradors.
Les monedes descobertes en aquesta edició s’uneixen a les més de 250 que s’han trobat al llarg d’últims anys, entre elles algunes notables en importància com una cunyada a Roma pertanyent al rei ostrogot Totila, mort l’any 552 i conegut, també, amb el nom de Baduila. Els treballs s’han centrat, també, en la identificació tipològica de l’abundant ceràmica del jaciment trobada en aquesta edició i la datació de la qual se circumscriu entre els segles VI i VII després de Crist.
Els treballs arqueològics de l’edició d’enguany s’han centrat en intensificar els estudis de camp sobre els principals llocs en els quals es dividia la ciutat visigoda, a partir de tres sectors delimitats gràcies a les labors dutes a terme durant els últims anys. D’aquesta manera, en l’àrea més alta del jaciment en el qual s’han trobat nous blocs de pedra englobats en un nivell geològic, cobert per un nivell de circulació format per un carrer la conservació parcial del qual és possible apreciar actualment.
En la denominada àrea 1.000 del jaciment s’han trobat noves sitges de magatzematge intercomunicats entre ells que permet deduir un sistema soterrat que comprén un mínim d’una àrea d’uns 30 metres quadrats d’extensió, amb unes característiques pròpies i específiques rellevants existents en l’època d’esplendor d’aquest jaciment visigot predominant. En aquesta zona es troba el pou d’aigua que es va descobrir l’any passat que connectaria la capa freàtica del pròxim riu Túria i que es destinaria per al consum humà dels seus habitants.
Finalment, s’han continuat amb els treballs en el tercer bloc d’aquest jaciment, en una àrea de transició entre la plataforma intermèdia i la inferior. Després de les labors d’excavació s’ha confirmat la presència d’un sistema d’escalinates i de corredors que comunicava tots dos recintes de la ciutat visigoda. Aquests descobriments permeten extraure que es tracta d’un caràcter propi de la ciutat visigoda en la qual destacaven no sols les muralles que l’embolicaven sinó, també, la seua pròpia circulació urbana.
