El ‘Territori humà’ de Miquel Navarro, reproduït en catàleg

L’ECA de Riba-roja presenta el 27 de juliol el catàleg de l’exposició

L’ECA de Riba-roja de Túria presentará el 27 de juliol el catàleg de l’exposició ‘Territori humà’, de Miquel Navarro, en el qual es reprodueix l’experiència d’aqueix territori perquè, mitjançant una publicació dissenyada i maquetada per Gimeno Gràfic, quede com a testimoniatge imprés per a la posteritat

Són diversos els historiadors de l’art i comissaris que subratllen la importància dels catàlegs com a part indissoluble de les exposicions, la breu temporalitat de les quals queda suplida i ampliada pel caràcter permanent del volum catalogat. És més: el propi catàleg, a més de prolongar en el temps la fugaç experiència de la mostra artística, s’ha convertit -en el millor dels casos- en llibre objecte per les seues indubtables qualitats estètiques.

L’empresa encarregada del catàleg de l’exposició ‘Territori humà’ aconsegueix aqueixa doble qualitat de recollir en un exemplar l’obra exposada -material a la disposició de quants desitgen aprofundir i continuar investigant el treball de Navarro-, al mateix temps que ofereixen un punt de vista complementari -donada la qualitat estètica del catàleg- al de la pròpia mostra temporal.

D’aquesta manera, ‘Territori humà’ deixarà a principis de setembre l’espai que ha vingut ocupant en l’E CA durant més de quatre mesos, per a continuar bategant d’una altra manera en el catàleg que ara es presenta a manera de proclamació de la seua llarga vida. Una vida que l’exemplar sostrau de la del propi artista, la “pura passió del qual creativa”, en paraules de Robert Raga, alcalde de Riba-roja, traspassa les fronteres físiques del conjunt expositiu per a quedar impresa en les 112 pàgines.

El ¡catàleg que arranca amb una imatge del seu ‘Cap pensant’, l’escultura que Navarro deixa com a llegat -aquest sí perenne- al municipi de *Riba-roja perquè forme part del seu patrimoni artístic, en el Passeig de l’Art que arranca en l’accés nord de la població valenciana. “Miquel Navarro és una aposta segura i la bellesa de les seues obres envaeix els sentits dels qui les observen”, destaca Raga.

Una de les seues famoses plantes cactus -que l’artista associa amb el dolor, “perquè si et punxes amb ell et fa mal, però al mateix temps representa el plaer de la ficció”- atrapa la mirada del lector, una vegada sobrepassats els crèdits que obrin el catàleg. De seguida, Fernando Castro Flórez, comissari de l’exposició, presa les regnes per a anar-nos endinsant per l’univers entre sensual i metafísic de Navarro.

De fet, una cita del propi artista Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1986 ens situa en el moll del seu treball: “Batalla quotidiana en l’urbs, que dibuixa la història de l’home; història completa de plaer i sofriment”. I és així, a base de plaer i sofriment -perquè, com diguera Freud, el subjecte va sempre a la recerca del gaudi, més enllà del principi del plaer que l’aliena-, com Miquel Navarro va descobrint les seues cartes de la mà sàvia de Castro Flórez.

“Miquel Navarro construeix la seua idea de ciutat, però interessant-se sobretot pel to del seu desig, la qual cosa no impedeix que el discurs visual tinga una mica de metafísic, això és, que es manifeste el seu interés per un toc d’intemporalitat o, millor, d’absència de temps”, ressalta el comissari, qui poc després l’apuntala de la següent manera: “Aquest artista ha definit la seua obra com un paisatge escultòric generat per mitjà d’instal·lacions i muntatges en el qual es desintegra topogràficament l’univers referencial”.

Quan Navarro afirma -seguint les paraules de Castro Flórez- “que vol “manipular el cosmos” no està pecant de supèrbia, ja que la seua obra suposa la creació d’un domini amb un sistema de claus immanent”. “En l’obra de Navarro intervenen, més enllà el racionalisme *geometrizador, la passió del joc i els ressons del temps perdut de la infància”, afig.

Una infància que, com totes, porta implícit el viatge iniciàtic que condueix a la trobada amb cert despertar sexual, mescla de desig i d’estupor. “Navarro desplega el “contratema” de les ciutats, una meditació visual sobre el fetitxisme i la mutilació, una funció del vel que va més enllà de la representació en atrevir-se a mostrar el fal·lus castrat”, explica Castro Flórez.

En aquest sentit, serà el mateix Navarro qui diga: “Quan es relaciona el fàl·lic amb el poderós, el temps ja s’encarrega d’arreglar-lo. Les coses són complexes, no són tan elementals. L’element totèmic, també és un element contemplatiu. Jo no soc creient, però per al qual ho és, un sant és en certa manera un tòtem”.

“Miquel Navarro manté viva la passió de construir o, millor, continua construint la seua vida. Les seues obres són poètics espais en els quals podem trobar una esperança en temps desballestat. Ací podrem defensar l’essencial: La condició humana”, conclou Castro Flórez el seu text del catàleg, replet d’imatges tant del treball de Navarro en el seu estudi com de les que al·ludeixen a la mostra.