Així llueixen les peces metàl·liques visigodes de València la Vella restaurades

Han sigut restaurades per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració

L’Institut valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) ha finalitzat els treballs de restauració d’una sèrie de materials metàl·lics recuperats en les excavacions en el jaciment de València la Vella. Els materials procedeixen de les excavacions dutes a terme entre els anys 2016 i 2022 per l’Ajuntament de Riba-roja amb la col·laboració i supervisió científica del SIAM i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga acompanyat de la regidora de Patrimoni i Turisme, Esther Gómez, ha signat l’acta de recepció de les dotze peces entregades per la directora del IVCR+I, Gemma María Contreras, després del seu estudi i restauració en el Departament d’Arqueologia i Art Rupestre.

Raga ha destacat “la minuciositat amb la qual s’ha fet el treball, que ens permetrà conéixer quins materials utilitzaven en l’època, així com el treball d’orfebreria dels segles VI i VII” i ha matisat que “continuarem impulsant la col·laboració entre totes dues entitats per a la restauració de les noves peces trobades en aquesta edició”.

Aquest conjunt de materials de bronze restaurat inclou set monedes: nummus visigots, nummus ostrogodos, nummus de Valentiniano, decanummus de Justiniano, i una moneda excepcional del rei ostrogot Totila, encunyada a Roma, a més de diverses peces ornamentals com un anell, dues peces de cinturó i la figureta d’un bou.

Les peces presentaven concrecions terroses, productes de corrosió, pàtines de carbonats de coure i alguna xicoteta zona afectada per l’erosió.

Les labors de conservació s’han realitzat dins dels criteris d’innocuïtat, reversibilitat i compatibilitat dels materials. Prèviament als treballs de restauració s’ha realitzat una anàlisi de la composició elemental cada peça en el Laboratori d’Estudi de Materials del IVCR+i que ha permés determinar les característiques dels aliatges dels bronzes i el grau de puresa de l’or.

La neteja s’han realitzat amb *microabrasímetro i amb tecnologia làser en el cas de la sivella de cinturó. Aquesta peça es va daurar amb la tècnica de daurat al foc amb amalgama de mercuri, que deixa en la superfície una capa d’or de poques micres. Recuperar aquesta superfície original mitjançant les tècniques de restauració tradicionals és molt difícil, a causa de la seua fragilitat. Mitjançant el làser s’han eliminat les adherències calcàries que cobreixen la capa d’or sense danyar o alterar la superfície daurada.

En el conjunt de peces de bronze s’ha realitzat l’eliminació de restes mitjançant tractaments fisicoquímics. Finalment se’ls han aplicat diferents protectors per a evitar o retardar els processos d’oxidació propis d’aquests materials.

València la Vella és un jaciment d’època visigoda construït de nova planta a uns 16 quilòmetres de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat situat sobre un turó al costat del riu Túria, que exercisc un important paper com a ciutat en època visigoda en l’est peninsular. La construcció de la ciutat s’explica com una iniciativa real, probablement de *Leovigildo,en un context de confrontació entre el regnum gothorum de Toledo i l’expansió bizantina en el sud-est hispànic.

L’enclavament és una obra unitària amb un espai intramurs planificat vertebrat en tres grans àrees: una àrea superior amb construccions nobles; una àrea intermèdia on s’ha identificat un sector d’emmagatzematge cereal i un forn i l’àrea inferior amb edificis públics i una gran plaça d’entrada.

Els materials restaurats representen un testimoniatge de les activitats desenvolupades a València la Vella entre els segles VI i VII, després de Crist.

La vaixella i les nombroses monedes recuperades, algunes encunyades en el propi jaciment, mostren una prospera ciutat connectada amb els circuits comercials de la conca mediterrània.