La troballa permet documentar el primer habitant de la ciutat tardoantiga de Riba-roja
Un grup d’investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ha tret a la llum un esquelet d’un individu d’uns 7-10 anys de l’època tardo antiga, datat al voltant de l’any 600 d. C. Este és el resultat de les primeres troballes el mes de juliol passat, quan els investigadors del VI Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de Riba-roja, van trobar el contorn d’un crani mentre excavaven una estada del sector 1000, annexa a la muralla sud del jaciment.
La direcció científica va optar per la cautela i per a no deixar-ho al descobert, es va tapar perquè la troballa fora degudament excavada i analitzada per Víctor Morcillo, antic alumne del Curs d’Arqueologia, i expert format en la Universitat de Bordeus en el camp de l’arqueoantropología- disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets- i que en eixe moment es trobava investigant a França.
La setmana passada es va dur a terme una nova excavació, amb un grup reduït d’arqueòlegs, dirigit per Oscar Caldés, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Víctor Morcillo. Durant els treballs, van comptar amb l’ajuda d’Itziar Gutiérrez i Auxanne Le Beller.
Gràcies a la seua tasca, s’ha tret a la llum un esquelet d’un individu d’uns 7-10 anys, de sexe indeterminat. La seua conservació és relativament bona, i es troba majoritàriament encara en connexió anatòmica. Segons els experts, el cos va ser enterrat en sentit O-E, amb el cap mirant al nord, sobre el seu costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc. A més, els seus peus i part d’una cama estan tallats per la construcció d’un mur posterior. Les primeres valoracions indiquen que degué ser depositat en una fossa, anterior a una reforma de l’habitatge.
També, per a comprovar si es tractava d’un esquelet aïllat o si hi havia altres voltant, els arqueòlegs van excavar una zona més àmplia i van trobar materials de la segona meitat del segle VI d. C., la qual cosa fa pensar que el xiquet va morir al voltant de l’any 600 d. C., per causes que per ara són desconegudes.
El motiu del seu enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d’un fill que es va anar massa prompte.
Amb l’extracció i neteja de l’esquelet, s’obrin diverses vies d’investigació. Després d’una primera anàlisi visual de les restes, els ossos seran traslladats a un centre especialitzat per a dur a terme les anàlisis de laboratori pertinents: com el de carboni-14, amb el qual els investigadors esperen poder determinar la data exacta en la qual l’individu va morir; o l’anàlisi d’isòtops estables, que permetrà conéixer la dieta diària d’eixa persona. Paral·lelament, es realitzarà també una anàlisi genètica per a determinar l’origen de l’individu.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga ha mostrat la seua gratitud a l’equip d’arqueologia que ha treballat a consciència en la zona, ‘esta gran troballa és un avanç en les constatació de València la Vella com un assentament clau d’època visigoda, que ens permetrà obtindre més informació sobre l’origen i creació d’esta ciutat fortificada de caràcter defensiu militar, que va ser habitada en el segle VI’. Raga ha matisat ‘el nostre compromís per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per a això continuarem impulsant la investigació i la posada en valor del nostre passat visigot’.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, porten més de deu anys investigant este magnífic enclavament visigot, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana al maig de 2023.
