Les excavacions a València La Vella evidencien la reocupació en el s.VIII

Les troballes indiquen nous edificis i una ocupació musulmana del jaciment

Els treballs realitzats pel grup d’experts i estudiants del sèptim Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València La Vella han aportat noves dades sobre el caràcter urbà d’este enclavament predominant al Mediterrani. Una ocupació que no sols se circumscriu a l’època visigoda, sinó que indica que la ciutat va poder ser ocupada en el segle VIII per un assentament musulmà.

De l’1 al 19 de juliol s’ha celebrat el sèptim Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València La Vella, gràcies al conveni marc firmat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica en 2016. Un any més l’excavació ha estat coordinada per Albert Ribera, amb la direcció arqueològica d’Òscar Caldés i Josep Maria Macias.

L’excavació arqueològica d’enguany ha consistit en el desenvolupament d’extensos treballs de rebaixament mecànic dels nivells agrícoles contemporanis, amb la finalitat d’adequar les àrees d’excavació que s’hauran de dur a terme en els pròxims 4 anys.

En concret s’ha intervingut en la plataforma intermèdia de la ciutat, just al costat de la muralla exterior i interior, que la separa del barri inferior. Esta actuació permetrà l’ampliació futura de l’àrea museogràfica i, des del punt de vista arqueològic, determinar el caràcter funcional del sector i obtindre continguts per al desenvolupament del relat històric del jaciment.

Totes estes evidències ens mostren com la construcció de la primera ciutat va estar perfectament planificada. No va anar únicament un centre militaritzat amb unes imponents muralles defensives i una urbanització en terrasses, que es va adaptar, alhora que va transformar, el pendent natural de la muntanya, tal com es va formar en la seua fase fundacional, sinó que va anar evolucionant i transformant-se al llarg del temps en un assentament de funcionalitat més quotidiana

S’ha identificat els murs de delimitació oriental i meridional d’un gran edifici, de més de 28 metres de llarg, s’ha estudiat el sistema de fonamentació de la muralla exterior en este sector i s’han determinat els canals de circulació interior entre els barris de la ciutat, ja testificats per una escalinata en 2023 i ara per una rampa, bloquejats tots dos en un període posterior, tal vegada dels inicis d’una etapa dels inicis de la presència islàmica que comença ara a manifestar-se.

Una altra de les investigacions apunta a la identificació d’un possible espai residencial amb una gran ximenera, al voltant de la qual s’han documentat nombroses restes de peces destinades a l’alimentació, cremades durant el seu procés de cocció. També destaca l’elevada concentració de caragols que reflectix el seu elevat consum. Això incidix en la idea que, durant el segle VII, la ciutat perdria la seua funció militar original, i, a poc a poc, es van anar ocupant els espais contigus a la muralla.

A nivell material destaquem la recuperació de nombroses restes de vaixella visigoda, així com evidències cronològiques de consum que ens indiquen una ocupació residual però encara per determinar, durant l’inici del període andalusí o en el segle VIII.

A pesar que la ciutat sembla abandonar-se durant el segle VIII no es descarten altres ocupacions musulmanes posteriors i esporàdiques durant este període, encara que de marcat caràcter agrícola.

Quant a la fase visigoda s’han recuperat evidències d’àmfores i de vaixella de taula procedent el nord d’Àfrica, un coll complet d’una botella de vidre, una sivella o placa de cinturó visigoda i nombrosos restes de consum.

L’alcalde de Riba-roja, Robert Raga ha mostrat la seua satisfacció pels resultats obtinguts en la nova edició, “les excavacions continuen embastant la història de les diferents civilitzacions que han passat pel nostre territori, que ens permetran crear un relat que nodrisca el futur Centre d’Interpretació Arqueològica de València La Vella, únic a Espanya i un dels pocs testimoniatges històrics de l’època visigoda que existixen”.

Formació especialitzada

En esta novena excavació del Jaciment han participat alumnes de diferents universitats europees, que han tingut l’oportunitat de conéixer de prop la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica, així com formació orientada específicament a l’arqueologia tardoantiga, la seua cultura material i la seua problemàtica històrica.

Durant estes dos setmanes, els estudiants han combinat el treball de camp en el jaciment amb tasques d’anàlisis de resultats, així com diferents activitats paral·leles, com a sessions teòriques i visites a jaciments de l’entorn.

El curs ha alternat l’excavació del jaciment amb tasques de rentada, siglatge i catalogació de les restes trobades, visites a jaciments tardoantics de la zona i algunes conferències sobre aspectes del món visigot i cristià. A més, van poder mostrar al públic els resultats dels seus treballs en la Jornada de Portes Obertes que es va dur a terme el passat 17 de juliol en la qual van participar de mig centenar de persones.

Paral·lelament, en la segona quinzena de juny es va dur a terme una campanya preliminar d’excavació i neteja gràcies a la subvenció de l’àrea de cultura de la Diputació de València.

Les excavacions continuaran després del curs fins a principis d’agost, en virtut a la col·laboració iniciada amb les Universitats de Newcastle (Anglaterra) i la Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg (Alemanya), amb un grup d’estudiants anglesos. Després d’un breu parèntesi, les actuacions es reprendran a l’octubre amb la probable participació de la referida universitat alemanya.