“La lluita contra els incendis serà la primera prioritat de Riba-roja”

Robert Raga (PSPV), alcalde de Riba-roja de Túria

Han passat els mesos més crítics de l’estiu i no hi ha hagut que lamentar cap incendi al parc natural del Túria. Eixa pot ser la millor notícia per a Riba-roja després de la por que van deslligar els focs provocats a la primavera. Quin paper han jugat les mesures de prevenció adoptades: més vigilància, neteja, els projectes Guardian i Centinella?

El problema ve de llarg però s’ha intensificat enguany per la gravetat dels dos incendis. Des de 2014 hem tingut bastants incendis però el més preocupant ha sigut l’últim de Masia perquè va ser la tempesta perfecta: vent, temperatura, humitat. Tot indica que va ser provocat. Es van desallotjar habitatges, el picador de cavalls i confinem dues bodes. Aquest incendi ens ha ensenyat la perillositat que té en la zona interfície i com ha funcionat el Guardian que no havia sigut utilitzat fins llavors. Ho vam saber gestionar amb rapidesa i ficar-ho en l’agenda política amb reunions amb les conselleries, la Delegació de Govern i la CHJ. Vam ser bastant diligents a nivell de l’Associació de Municipis Vinculats al Parc Natural i vam posar en marxa el Pla Sentinella dotat amb 150.000 euros amb cursos de formació a les urbanitzacions i hidrants. Aquest mes la CHJ i la conselleria comencen a eliminar canya i posar geotèxtil i es reposarà el pont que es va calcinar de Masia de Traver, però se substituirà per un inundable per on pot passar un camió de Bombers per a acurtar els temps. També s’ampliarà el *Guardian a altres urbanitzacions. Aquests incendis ens ha fet veure que és necessari eliminar tota la canya, posar geotèxtil -hem comprat 10.000 m² – plantar arbres de Ribera del *Túria – hem plantat 11.000 arbres i plantes- més vigilància i una estratègia de manteniment del parc amb molt més diners. Els incendis estaran en el primer ordre de prioritats de Riba-roja i espere que de tot el parc natural perquè hi ha un perill real. Ha passat a ser primera prioritat: la defensa de la naturalesa, prevenció i projectes d’ampliació del parc. Hi ha un projecte que passa per connectar el parc natural de Túria amb les Hoces del Cabriel, quasi un mini camí de Santiago de 130 quilòmetres, on per etapes es puga començar a València i arribar fins a Terol.

Sense eixir del parc natural, s’ha obert la via ciclopedestre que connecta el centre urbà pel Barranc dels Moros i que forma part d’un projecte més ampli de recuperació del corredor verd.

Els quatre barrancs urbans són corredors verds de connexió urbana amb el parc natural. Aquest tema és molt *imporante i la clau és que siguen vies que connecten amb bici o a peu amb tot el nucli urbà. És el primer del pla de regeneració que s’abordarà amb subvencions d’Europa.

Després de l’última sentència del Tribunal Suprem i amb la comissió municipal d’investigació de *Porxinos es donarà carpetada definitiva per part de l’Ajuntament al cas?
La sentència del TSJ es va recórrer al Suprem no la va admetre i per tant queda com a ferm. Això ho aportarem a la comissió i cada partit haurà de fer les seues conclusions, elevar-les a la comissió i donar compte en el ple. Arran d’ací cada grup municipal conclourà el que considere oportú. Pot concloure que hi ha hagut responsabilitats o que no n’hi ha hagut. El que és clar és que no han volgut comparéixer ni l’exalcalde Tarazona, ni Blasco ni el president de València del moment. Amb eixes conclusions es donarà compte al ple i no descarte res. En el sentit que si en les conclusions es detallara que hi ha unes responsabilitats polítiques o penals perquè cada partit faria el que haguera de fer. No descartem que s’emporte a alguna fiscalia. El que és evident i així ho arreplega la sentència és que mentre parlaven de fer una ciutat esportiva a Riba-roja de Túria estaven comprant terrenys i especulant per a crear una altra ciutat esportiva a Nàquera. Va haver-hi un engany permanent i Riba-roja va eixir perdent econòmicament i en termes de reputació.

En els tribunals també s’ha tancat la denúncia de Podemos contra vosté de l’any 2017. Què suposa a nivell personal l’arxiu?
A nivell personal, la veritat és que ha tingut un cost polític. Durant set anys m’he dedicat a Riba-roja de Túria i a exercir com a alcalde perquè pensava que tenint causes judicials pendents no podia buscar qualsevol altra iniciativa que m’havia proposat el meu partit. Fins que tot el procés no estiguera tancat no volia assumir cap responsabilitat més enllà de les mínimes. Per posar un exemple. Sobretot ha sigut per a mi un tema moral perquè es qüestionava la meua dignitat a l’hora de fer paranys i jo no he fet paranys en res. Jo vaig vindre #ací i vaig signar el que em va posar el secretari damunt de la taula, que era un contracte que vam fer amb una assessoria jurídica que costava la meitat del que pagava el PP amb la qual contractava dit. Nosaltres contractem una assessoria, es va denunciar, la fiscalia va començar a investigar i et veus titulars de premsa d’imputacions de delictes. La primera legislatura em va pesar molt. Sense majoria absoluta, es van trencar les relacions amb Podemos i ens va costar molt. El procés s’ha allargat moltíssim. Ens només no havia fet res, sinó que el preu era per davall del mercat, no s’enganyava a ningú, cobrava la meitat que l’altre i ens va assessorar per a guanyar el contenciós de *Porxinos. Entre la demanda, el tema de les declaracions, Porxinos, va ser una legislatura i mitja complicada. Però tenia la consciència tranquil·la que als meus veïns no els havíem enganyat, al revés, teníem un bon assessor a meitat de preu que l’anterior. Després em van denunciar dues vegades més el PP, una pel tema d’una web d’Esports que no s’havia posat en marxa i es va arxivar també. Una altra per un tema de delicte electoral que també el van arxivar. La segona legislatura va ser més tranquil·la amb majoria absoluta.

És la primera entrevista des que va renovar la majoria absoluta, quin balanç fa d’aquest primer any de legislatura?
El balanç és d’un any però ve des de 2015. Hem conformat bons equips amb una base anterior i un 50% de regidors nous. Tenim un pla estratègic, amb diversos plans desenvolupant després de 20 anys del PP. La pandèmia han sigut dos anys durs i una vegada recuperada l’economia i la salut hem avançat, encara que hi ha inversions externes que ens han fallat com és el cas del Conservatori de Dansa que el nou Consell no ha volgut assumir i això significa 5 milions d’euros. Amb el canvi de govern portem un any peculiar. Quant a les grans inversions, l’arribada del metro en subterrani és viable, segons la conselleria i respecte al nou centre de salut de *Pacadar, el conseller de Sanitat ha expressat el seu compromís que enguany es licitarà el projecte. I en l’actual centre de salut hi ha un compromís que s’incorporaran tres metges més a l’octubre i es faran tres consultes noves. Respecte a les inversions per a la residència de majors i de diversitat funcional, la Generalitat al·lega que no té diners i que busquem la col·laboració públic-privada per a l’edificació i explotació dels centres i ells concertaran amb l’empresa el concert de les places. Estem en converses amb diverses empreses del sector i espere tirar avant el projecte que ronda els 24 milions d’euros. En educació hi ha 7 milions d’euros pendents per al nou col·legi Cervantes que també aniran avant. Per tant els projectes més importants estan compromesos juntament amb els de la *Diputació de València que està executant ja la 370 i el compromís de la rotonda de la 374 de Loriguilla cap al polígon per al sector 12. El full de ruta de les inversions més importants són clares. També hi ha dues inversions molt importants, que són els 12 milions d’euros per a restaurar la Basseta Blanca, un dels principals abocadors de la Comunitat Valenciana, i la construcció d’una depuradora nova per a la zona industrial. Nosaltres hem fet les expropiacions i pagarà l’EPSAR. En la part municipal optem a 7 milions d’euros per a regenerar la zona de*Pacadar de 60.000 m² i connectar amb els barrancs i fer un gran parc amb pistes esportives i una àgora sobre 35.000 m². Eixe serà un dels canvis més importants de Riba-roja.

Aquest estiu en el qual no ha tingut vacances, està immers en la ruta d’Espai Obert. Quina impressió s’emporta de les seues trobades amb els veïns de les urbanitzacions i del nucli urbà? Quins les qüestions que més els preocupen?
El que fem és explicar el pressupost, les inversions i la pujada d’impostos per les 12 urbanitzacions, els disseminats i els barris del nucli urbà. Estem tot l’estiu donant explicacions i rebent propostes i crítiques. La gent quan li expliques el per què i el per a què ho entén. Per exemple els serveis. En neteja viària teníem 9 treballadors i dos *barrederas trencades, ara més de 20 treballadors i màquines noves, en jardineria hem passat de 12 a 27 treballadors i maquinària nova. La Policia Local ha pujat a 61 agents i s’ha creat la unitat d’urbanitzacions. Estem executant el Pla *Renove d’asfaltat i hem canviat ja tota la lluminària a LED. És important estar pegat a la realitat. I que la gent puga anar dir-te el que et vulga dir. I no mentir encara que et sàpia greu i explicar el per què. El que hem fet és pujar els impostos. En el 2016 baixem la pressió fiscal una mitjana d’un 18% a les famílies: IBI, vehicles i el ICIO. Amb la llei Montoro arribem tindre 16 milions d’euros pel que decidim mantindre’ls i quan tocara ja els pujaríem. Hem passat tots aquests anys sense tocar cap impost. Ara hem pujat l’IBI urbà, l’Impost de Construccions i l’IAE a les empreses i no hem tocat el de vehicles i l’IBI rústic. El que afecta a totes les famílies que és l’IBI la pujada és del 30%, entre 50 i 70 euros per habitatge i, així i tot, el coeficient és el mateix que en el 2014 i es paga menys en Riba-roja que en altres municipis de la comarca com Bétera o l’Eliana.

Què destaca d’eixe pressupost de quasi 40 milions d’euros que ha aprovat en solitari?
Enguany s’han aprovat al juliol perquè amb els nous governs no sabíem que anaven a fer. Si anava a haver-hi fons de cooperació, si anaven a mantindre els compromisos anteriors, si aplicarien retallades. El del pròxim any l’aprovarem a l’octubre. Continuem tenint un deute per part de la Generalitat de 4 milions d’euros.

Quin serà l’afecció de l’ampliació de l’aeroport de Manises en Riba-roja? i quina és la postura de l’Ajuntament?
Hi ha més de 1.000 habitatges afectats. No anem en contra del turisme. És un sector que juga un paper molt important, nosaltres som 2.000 empreses, hem batut rècord amb 21.000 afiliats a la Seguretat Social, la renda mitjana ha pujat de 23.000 a 27.000 euros. Nosaltres diem que el que molesta és el soroll i la contaminació i hem proposat solucions en la fase d’al·legacions amb la resta de municipis perquè es regulen els horaris d’eixida o el tipus de combustible o que l’aeroport de Castelló assumisca part d’eixos vols. També cal dir a la Generalitat que no sols cal apuntar al Govern i la culpa, Pedro. Que hi ha carreteres, com la CV-50 i moltes inversions que depenen del govern autonòmic i cal fer-les.