Riba-roja reconstruirà el Pont Vell del segle XVI destruït per la dana

Comunicava el nucli urbà amb els camps de cultiu de l’àrea nord

L’Ajuntament de Riba-roja de Túria reconstruirà l’actual Pont Vell de mitjan segle XVI que ha quedat greument danyat pel pas de la dana i que servia com a punt de pas entre una part i una altra del riu Túria.

Les conseqüències de la dana del passat 29 d’octubre han suposat un greu danye sobre una bona part d’aquest pont -conegut popularment com el “Pont *Vell”- que discorre pel parc fluvial del Túria, forma part de l’itinerari turístic dissenyat i posat en marxa per l’Ajuntament de Riba-roja i permet el pas de vianants, ciclistes i genets, excepte els vehicles de motor.

Els tècnics analitzaran els danys que el pas de la dana ha provocat sobre aquest patrimoni cultural de la localitat, tant en l’estructura com en altres parts de la construcció. Les conclusions d’aquesta anàlisi i estudi per part dels tècnics municipals permetrà establir la situació actual d’aquest bé de rellevància local i, a continuació, posar en marxa un pla per a la seua recuperació.

L’origen d’aquest pont arranca l’any 1548 a través de la seua construcció d’obra amb l’objectiu de connectar el nucli urbà amb l’àrea nord del terme municipal en ell s’assentaven bona part dels camps de cultiu dels agricultors. D’aquesta manera, el pont permetia salvar la presència del riu Túria que vorejava el nucli urbà i, al mateix temps, connectar amb la resta dels municipis més pròxims.

La importància d’aquest pont és tal que, de fet, és el més antic existent en l’actualitat entre la ciutat de València i Ademús, amb una importància econòmica, geo estratègica i social enorme en el desenvolupament de la localitat. A més, tenia altres funcions, com el pas dels ramats a través de la coneguda Canyada Xurra que discorria entre les serres de Gúdar i Javalambre cap al Pla de Quart i la Ribera.

La Carta de poblament que es va concedir a Riba-roja l’any 1611 ja feia referència al Pont Vell i el caràcter econòmic d’aquest. Era lloc de pas per a les persones, les mercaderies, els productes de l’horta i, també, d’animals, com a nexe d’unió principal amb la capital, València. Es va establir un dret de pas que obligava al pagament d’un cànon per la utilització del pont, tant per a les persones com per als animals.

Els agents meteorològics també han afectat la història d’aquest conegut pont, com les riuades que daten de 1776 que a punt va estar d’acabar amb aquesta construcció, amb el trencament de tres dels dotze arcs que es dibuixen en ell. A més, per a evitar el pas de les tropes franceses l’any 1811, es van tallar dos arcs com a manera de parar l’avanç cap a la zona sud de València.

L’any 1871 una altra riuada va empitjorar més encara el seu estat de conservació, amb una greu deterioració i el perill de pas per a les persones i els animals. Va ser llavors quan el Comte de *Revillagigedo, com a propietari del pont, el va cedir a la Comunitat de Regants de l’horta de Riba-roja de Túria l’any 1897.

L’any 1921 es van iniciar les obres de reparació i ampliació del pont que, novament, es veurien malparades per la riuada de l’any 1957 i, deu anys més tard, es va construir el pont nou.

L’alcalde Robert Raga ha anunciat que el Pont Vell “es tornarà a recuperar com a patrimoni local, molt volgut per tots els veïns i que forma part de la nostra història, amb un valor indubtable en el desenvolupament econòmic i social al llarg de tants segles, que ha aguantat guerres, conflictes i el pas de diverses riuades però que no ha pogut suportar el pas d’aquesta dana”.