El tribunal considera els fets prescrits
La secció cinquena de l’Audiència de València ha absolt l’exalcalde del PP de Sant Antoni de Benaixeve, Eugenio Cañizares, a l’exsecretari d’aquest municipi Ismael Asensi i a l’advocat i exsecretari de Canet José Antonio Sancho dels delictes de prevaricació administrativa.
El tribunal, en una sentència datada el passat 8 de gener a la qual ha tingut accés EFE, considera els fets prescrits, absol als tres acusats i assenyala que cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
En la causa, instruïda pel Jutjat d’Instrucció número 12 de València, la Fiscalia demanava nou anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec en l’àmbit de l’administració local per als tres acusats per un presumpte delicte de prevaricació administrativa.
El jutjat va obrir judici oral, el 28 de març de 2022, contra els tres acusats pels tres delictes (continuat de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i blanqueig de capitals).
Les defenses dels acusats van presentar sengles escrits de conclusions provisionals sol·licitant l’absolució per no ser els fets constitutius de delicte, i les actuacions es van remetre a l’Audiència Provincial.
Els fets jutjats es remunten a 1997, després de la segregació del municipi de Sant Antoni de Benaixeve de Paterna.
La fallada assenyala que Cañizares, que va ser alcalde del municipi de Sant Antoni de Benaixeve entre els anys 1997 i 2015, va intervindre des de la seua condició en l’encàrrec a José Antonio Sancho, advocat de professió i secretari de Canet d’en Berenguer, de la representació processal del consistori.
Sancho va presentar, entre l’1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2011, diferents factures fraccionades per import inferior a 12.020 i 18.000 euros dels diferents procediments en els quals havia intervingut.
L’import total del servei facturat i prestat va ascendir a 146.063,39 euros, satisfet íntegrament per l’Ajuntament de Sant Antoni de Benaixeve.
L’Audiència sosté que Sancho va ser nomenat per a portar tots els litigis de l’Ajuntament, per acord unànime del consistori, tractant-se d’una designació genèrica, exercint els serveis d’advocat des d’eixe any 1997 fins a 2011, per la qual cosa el presumpte delicte hauria prescrit en haver transcorregut més de deu anys.
“Els acusats han explicat que aquests acords van obeir a una situació d’urgència i urgència, ja que, amb la segregació, l’Ajuntament de Paterna va remetre centenars de processos judicials *afectantes al nou municipi, ja que es traspassaven els drets, béns i accions, i calia personar-se i seguir-se els tràmits, podent véncer terminis processals, perjudicant amb això els interessos de la nova Corporació”, assenyala la fallada.
Considera per això que “es va tractar d’una designació o nomenament genèric perquè no se sabia per endavant en quants processos hauria d’intervindre”, i “encara que es volguera entendre que aquests acords municipals no revisten legalitat, perquè es degueren seguir altres tràmits, més ajustats a la legalitat, no es revelen grollerament il·legals, per a encaixar-los en un delicte de prevaricació administrativa”.
A més, afig la fallada, “eren acords adoptats fa més de vint anys, en sessions municipals públiques, publicitades, per unanimitat dels vocals, sense que conste ni s’al·legue protesta, recurs o cap objecció per algú”.
Totes aquestes consideracions, afig, “afecten el fons de l’assumpte, això és, a la falta de tipicitat penal dels fets” pel que “concorre la prescripció del delicte de prevaricació” i “no s’aprecia caràcter delictiu en els fets jutjats”.
En conseqüència, conclou, es procedeix dictar un pronunciament absolutori dels acusats.