‘De granotes, gats i palmeres’, l’exposició sobre els orígens del Llevant

La Diputació obri a L’ETNO la mostra fins al juny de 2023

L’ETNO Museu Valencià d’Etnologia, amb la col·laboració del Llevant UE, ha presentat este dijous l’exposició ‘De granotes gats i palmeres. Els orígens del Levante UD’, una mostra sobre el naixement i l’evolució de l’equip de futbol degà de la ciutat que podrà visitar-se fins el 30 de juny de 2023.

El museu de la Diputació de València, en col·laboració amb el club, desenvoluparà un programa d’activitats culturals relacionades amb l’exposició amb visites guiades, conferències, presentacions de llibres, programes de ràdio i tertúlies amb figures actuals dels equips femenins i masculins.

L’exposició està comissariada per José Vicente Aguilar i Asunción García, conservadors de L’ETNO; i per Emilio Nadal i Borja Arce, de l’àrea de Patrimoni del Llevant UE, amb disseny de Suso Pérez (Estudio Gimeno Gràfic).

El president de la Diputació, Toni Gaspar, i el del Llevant UE, Quico Catalán, han assistit a l’obertura de la mostra en la Beneficència.

Abans de l’obertura al públic, la presentació de la mostra ha comptatamb el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui ha destacat “el gran esforç de L’ETNO per recopilar una història del Llevant UEque enssorprendràpelsmaterialsinèdits i per la intrahistòria del club”. També Joan Seguí ha senyalat “l’interés del museu en abordar qüestions globals i locals que ens afecten com a societat i que definixen una identitat pròpia; el futbol, sense dubte, és un d’estos temes d’interés”.  Els comissaris Josep Aguilar i Emilio Nadal han volgut avançar el plantejament de la mostra, centrada en la recuperació històrica i patrimonial del club, aixícom en establir un recorregut didàctic que mostra els aspectes més i menys coneguts de la història del’entitat.

L’exposició pretén donar a conèixer les fites que han jalonat la història del club: els fundadors dels equips, els camps on van jugar, les samarretes, els títols, les conseqüències de la Guerra Civil, la fusió, les relacions entre els jugadors i el club…, fins al primer ascens a Primera Divisió en la temporada 1962-63.

A la ciutat de València, els dos equips pioners van ser el Levante F.C. i el Gimnástico F.C., fundats en 1909 en barris diferents i amb masses socials oposades ideològicament. Rivals durant trenta anys, la història acabaria unint-los, donant pas en 1939 a la Unió Esportiva Levante-Gimnástico i, dos anys després, a l’actual Levante U.D. El nom el posava el Levante, els colors i l’apel·latiu de granota provenien del Gimnástico, com es coneixia a la seua afició quan jugava en el Estadium Valenciano, en el llit del Túria.

Seccions de la mostra

L’exposició s’organitza de manera cronològica en diferents seccions, començant amb la introducció anomenada La València Esportiva. En ella es mostren els esports i manifestacions practicades per la societat valenciana abans de l’arribada i popularització del futbol. Amb la millora de les condicions laborals i la difusió de les idees higienistes que propugnaven l’esport com un factor de salut es van popularitzar diversos esports associats a les diferents classes socials, les instal·lacions de les quals es van generalitzar per la ciutat. Algunes d’elles encara hui perduren: ciclisme (velòdroms) joc de pilota (frontons com el Jai-Alai, trinquets, com el de Pelayo), tennis, pol, hípica com el club nàutic, o el club de tennis.

La següent parada porta als Orígens del Levante U.D. L’exposició mostra els primers anys de trajectòria els dos equips de la ciutat que, després de la seua fusió, acabarien configurant l’actual entitat. D’una banda, el Levante fundat per un mestre (Vicente Ballester) que va organitzar un equip al voltant d’una escola per a classes humils, en les quals l’esport, en este cas el futbol, jugat a la platja del Cabanyal complementava l’educació bàsica.

Per altra banda, el Gimnástico, sorgit de l’activitat del Patronat de la Joventut Obrera fruit del treball d’integració desenvolupat pel catolicisme social dirigit a les capes més baixes de la societat, que amb el temps es va desvincular del Patronat, perdent el seu component més social en favor de classes acomodades, el que li va convertir en un equip poderós amb seccions d’esgrima, atletisme i ciclisme.

La secció Guerra i copa mostra com l’inici de la Guerra Civil les competicions no es van detindre i els clubs de la ciutat es van proclamar fidels a la República. En 1937, la divisió del país en dos zones va impedir la disputa dels campionats estatals i es van jugar els regionals: la Lliga del Mediterrani i la Copa de l’España Lliure i es van organitzar molts partits a la ciutat de València per a homenatjar i recaptar fons per a les milícies, els hospitals i les institucions benèfiques.

Entre els tornejos jugats en eixe any es va celebrar la Copa, la final de la qual van jugar el València FC i el Llevant FC, sent este equip el que va conquistar el títol. Atés que durant la dictadura franquista el torneig no va ser reconegut, des del club i de les instàncies polítiques, amb el suport de gran part de l’afició i de la societat valenciana, s’està lluitant perquè el trofeu siga reconegut per al Llevant UE.

Després de la Guerra, arriba la Fusió en 1939. Acabat el conflicte bèl·lic es va produir de manera sobtada la fusió entre el Gimnástico FC i el Levante FC amb la creació de la Unión Deportiva Levante-Gimnástico. Entre les raons de la fusió apareix la necessitat d’ajuntar dos entitats a les quals la guerra havia tractat de manera desigual, però complementària: el Llevant s’havia quedat sense camp i amb bons jugadors i el Gimnàstic mancava de figures, però disposava del camp de Vallejo. A més, també es contempla la idea que la fusió pretenia configurar una nova entitat futbolística afí a les noves directrius de la dictadura.

La Creació del Levante U.D data de 1941. Amb la mateixa discreció i sorpresa que s’havia creat la UDLG, l’equip passava a dir-se definitivament Levante Unión Deportiva i recuperava el blau i el grana del Gimnàstic. L’escàs arrelament de l’equip nascut de la fusió va influir en la decisió de tornar als orígens. Amb nova combinació de nom i de colors es feia un reconeixement als dos equips i a les dos tradicions que el van formar. L’estrena es va fer en un partit amistós contra el Real Madrid.

Una altra fita rellevant és L’ascens a l’elit el 2 de juny de 1963 a Primera Divisió. Després dels intents fallits de 1940 i 1959, el gat va poder pujar a la palmera. En la promoció d’ascens va guanyar al Depor en Riazor (1-2) i, en la volta per 2 a 1.